György Lukács: diferència entre les revisions

Nascut en una família de banquers [[jueu]]s, va estudiar a [[Budapest]], [[Berlín]] i [[Heidelberg]], on fou deixeble de [[Max Weber]] i conegué [[Ernst Bloch]]. Va ser membre del Partit [[Comunisme|Comunista]] hongarès i fou comissari d'educació durant el govern de [[Béla Kun]] el 1919. Després s'exilià a Viena, on dirigí la revista ''Komunismus'', i el 1930 marxà a [[Moscou]]. El 1945 tornà a Hongria. Participà en la [[revolucióRevolució hongaresa de 1956]] i fou ministre de cultura del govern d'[[Imre Nagy]]; però després del fracàs fou deportat a [[Romania]]. El 1957 se li permeté de tornar, va fer una autocrítica i es mantingué fidel a la línia oficial del partit fins a la seva mort el 1971. Malgrat tot, la seva aportació filosòfica és obertament original i innovadora, lluny de les ortodoxiesortodòxies, i forma part, amb [[Antonio Gramsci]], [[Karl Korsch]], [[Ernst Bloch]] i d'altres, del grup de pensadors que feren del marxisme, al llarg del segle XX, un corrent de pensament viu i innovador.

El seu principal escrit filosòfic-políticfilosoficopolític és ''[[Història i consciència de classe]]'' ([[1923]]), de gran influència en el pensament marxista. Les seves teories estètiques, fonamentalment sobre [[literatura]], es basen en un concepte [[Dialèctica|dialèctic]] de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la [[societat]]. La interpretació [[Humanisme|humanista]] del marxisme que fa Lukács es planteja com a reacció al determinisme econòmic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianes superant les limitacions del determinisme econòmic. Hegel, com a pensador exponent de l'[[idealisme]] alemany, incorpora a la dialèctica la dimensió de la subjectivitat.

Per a l'autor, el concepte de mercaderia és el problema estructural central de la societat capitalista. Segons ell, una [[mercaderia]] és una relació entre les persones que adopten la naturalesa d'una cosa i desenvolupa una forma objectiva. El [[fetitxisme de la mercaderia]] és el procés pel qual els actors atorguen a la mercaderia i al [[mercat]] creat per a ellesaquestes una existència objectiva i individual en la societat capitalista. Amplia el concepte de fetitxisme, que [[Karl Marx]] associava a l'[[economia|l'economia,]], a tota la societat, incloent-hi àmbits com el dret i l'Estatestat. Parla de reïficacióreificació o [[cosificació]], en tant el mateix humà es percep com a objecte i no com a subjecte, obeint a suposades lleis que regeixen el mercat. Segons '''Lukács''', consciència de classe és el sistema de creences compartides pelsper les quals ocupens'ocupa la mateixa posició de classes en la societat. La capacitat per a desenvolupar la consciència de classe caracteritza sobretot a la societatssocietat capitalista (ja que la base econòmica dedel capitalisme permet veure amb més claredat), i més específicament en el proletariat, ja que té la capacitat de veure la societat tal com és. També això és ampliat incorporant la posició econòmica objectiva amb els pensaments psicològics reals delsde homesles persones sobre les seves vides. A l'autor, liel preocupava la relació dialèctica entre les estructures del capitalisme, però a més els sistemes d'idees, el pensament i l'acció individual.

* ''Geschichte und Klassenbewusstsein'' (''Història i consciència de classe'', 1923)

* ''Über die Beziehungen von Dialektik und Ökonomie'' (''Sobre lesrelacionsles relacions entre la dialèctica i l'economia'', 1948)

* ''Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft'' (''El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista'', 1954)

* ''A modern dráma fejl‗désének története'' (''Evolució històrica del teatre modern'', 1911)

* ''Die Seele und die Formen'' (''L'ànima i les formes'', 1911)

* ''Die Theorie des Romans'' (''Teoria de la novel·la'', 1920)

* ''Irodalom és demokrácia'' (''Literatura i democràcia'', 1947)

* ''Goethe und seine Zeit'' (''Goethe i el seu temps'', 1947)

* ''Beiträge zur Geschichte der Ästhetik'' (''Aportacions sobre la història de l'estètica'', 1954)

* [http://espacioagon.blogspot.com/2008/04/entrevista-lukacs-por-perry-anderson.html Entrevista a Georg Lukács per Perry Anderson - Espacio Agón].

* [http://www.sovetika.ru Sovetika.ru - site about Soviet era].