Sanç I de Pamplona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 65:
}}
'''Sanç I de Pamplona '''o''' Sanç Garcés'''<ref>{{GEC|0058536|Sanç I de Pamplona}}</ref> (? - [[Resa]], [[925]]) fou [[rei de Pamplona]] ([[905]] - 925), el primer de la [[dinastia Ximena]].
El seu regnat marcat per la constant lluita amb els musulmans, algunes derrotes i altres victòries, però que va posar les bases del futur regne de Navarra.
== Orígens familiars ==
Membre de la família Ximena com a fill de [[Garcia II de Pamplona]]. A la mort del rei [[Garcia I de Pamplona]] fou nomenat governant de [[Valdonsella]].
Segons Martínez, hi ha prou indicis per pensar que tant ell com la seva família procedien de la comarca de [[Sangüesa]].{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}} La dinastia Ximena va ser una família probablement amb una relació molt estreta amb els monarques pamplonesos, fet que va propiciar la seva entronització.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}}
== Ascens al tron ==
Linha 83 ⟶ 87:
L'abdicació va comptar amb el suport absolut del rei d'Astúries [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]] i el comte [[Ramon II de Pallars-Ribagorça|Ramon II de Pallars]], que haurien ocupat la ciutat de Pamplona per pressionar a Fortuny a abdicar,<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.euskomedia.org/aunamendi/114417|títol = Sancho I Garcés|consulta = 6 novembre 2015|llengua = castellà|editor = Fundació Euskomedia|data = 2011|obra = Auñamendi Eusko Entziklopedia}}</ref> així aconseguien un canvi dinàstic amb una nova orientació política, contrària a la relació amb els muladís [[Banu Qassi]] de l'[[Ebre]], que ocupaven extenses terres al sud, a [[La Rioja]] i [[Tudela]]. En qualsevol cas, si hi va haver un episodi de violència o pressió, no va tenir molta força o importància, perquè els descendents coneguts de Fortuny, ràpidament van contraure matrimoni amb familiars del nou rei,{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}} de fet Sanç Garcés es va casar amb [[Toda de Navarra|Toda Aznar]], néta de Fortuny, per tal de donar legitimitat al seu ascens; Toda era filla d'[[Oneca]] i d'[[Aznar Sánchez de Larraun]], nebot de l'anterior rei.<ref name=":0" />
==
El nou monarca ben aviat va fer front a les accions militars dels Banu Qassi, i la relació que havien tingut els membres de la dinastia Ènnega amb aquesta família [[Muladita|muladí]] van deixar de tenir importància, i això anà acompanyat de la col·laboració amb els monarques asturians.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}} Sanç I va aturar els diversos atacs i expedicions dels Banu Qassi de fer-se amb el territori de Pamplona, i a més va estendre els seus dominis al sud, vers a [[Estella]] i el riu Ebre, es va fer amb el control de poblacions com [[Monjardín]], [[Cárcar]] o [[Calahorra]].{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 30}}El [[907]] [[Llop ibn Muhàmmad]], antic aliat de [[Fortuny Garcés]]<ref>{{ref-llibre|cognom= Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= Catalunya carolíngia |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1926-55 |pàgines= |isbn= |ref= }}</ref> va intentar atacar Pamplona però amb resultats nefastos. Poc temps després, Llop va caure en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra i fou assassinat. Va ampliar considerablement les fronteres meridionals del regne fins a arribar a terres de [[La Rioja]] gràcies a les
▲El [[907]] [[Llop ibn Muhàmmad]], antic aliat de [[Fortuny Garcés]]<ref>{{ref-llibre|cognom= Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= Catalunya carolíngia |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1926-55 |pàgines= |isbn= |ref= }}</ref> va intentar atacar Pamplona però amb resultats nefastos. Poc temps després, Llop va caure en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra i fou assassinat. Va ampliar considerablement les fronteres meridionals del regne fins a arribar a terres de [[La Rioja]] gràcies a les exitoses campanyes contra els musulmans. Va conquerir [[Nájera]] i va establir allà la seva cort, dotant d'una organització definitiva el regne de Pamplona.
Després de dos segles de domini sobre la vall de l'Ebre i Tudela, els Banu Qassi es van veure en franca decadència, com diuen les cròniques àrabs "sobre tot des de que Sanç, des de Pamplona, s'atrevia amb ells". L'avenç de Sanç vers La Rioja va contribuir a millorar les relacions amb el rei [[Ordoni II de Lleó]], i incrementar les ofensives a la frontera. Les seves campanyes van ser cada vegada més agosarades i d'èxit, que van obligar a l'emir [[Abd-ar-Rahman III|Abderraman III]] a dirigir personalment una campanya el [[920]]. Ordoni i Sanç serien completament derrotats a la [[batalla de Valdejunquera]], entre [[Muez]] i [[Jaitz|Salinas de Oro]], el 25 de juliol, però l'èxit sarraí no va tenir els resultats esperats.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 30}}Després de tres anys, Ordoni i Sanç, es va fer, durant la campanya de Viguera, amb el control de La Rioja Alta i estretien més els seus llaços amb el matrimoni d'Ordoni amb Sança, filla de Sanç Garcés.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}}També la campanya de la Muez el [[924]] van resultar un desastre, però altres victòries van incorporar territoris com les comarques de [[Berrueza]], [[Deyo]] i Estella i gran part de la ribera de l'Ebre, i especialment La Rioja el 923, després d'una brillant campanya conjunta de Sanç i Ordoni de Lleó, que va assetjar Nájera, mentre l'exèrcit de Sanç feia la mateixa operació contra [[Viguera]].{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}}L'any 924 Abderramà III va contraatacar i va iniciar una nova campanya que va assolar els territoris de Sanç Garcés, que ara li mancava l'aliança amb Ordoni II, que havia mort recentment. L'emir va arribar fins a Pamplona i la va destruir totalment. L'atac musulmà no va servir, però, per acabar amb l'exèrcit cristià, perquè el monarca pamplonès va evitar una batalla campal en condicions desfavorables per a ells, i per tant la frontera entre cristians i musulmans no va canviar. De fet, a finals del seu regnat, els seus dominis s'estenien des de [[Sobrarb]] fins a Nájera, i la frontera sud arribar fins a Calahorra i [[Arnedo]]. Amb això, el rei va obtenir un gran prestigi entre els cristians i el reconeixement de cabdills militars veïns. A més, gràcies a les seves accions, Pamplona va poder aspirar a expandir-se, a diferència de moments anteriors de la qual s'havia vist privada. Mentrestant, vells parents i aliats, els Banu Qassi, van ser definitivament deposats i enviats a Còrdova.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}}Amb Sanç Garcés, especialment, i amb els seus successors es posen les bases del regne de Navarra.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}}
A més de l'aliança amb Lleó i Castella, el rei tenia vincles familiars i polítics a Aragó, Sanç, om a fill de [[Dadildis de Pallars]], germana de Ramon de Pallars i Ribargorça, i era amic de [[Fortún ibn Muhammad]], musulmà d'Osca i d'Amrus al-Tawil. El comtat es reduïa aleshores a un territori muntanyenc i els seus governants estaven sota l'esfera carolíngia. No se sap si la incorporació va ser de forma pacífica o no, però el comte [[Galí Asnar II]] va reconèixer la sobirania pamplonesa sobre el comtat d'Aragó. El 922 Sanç i el comte van escenificar la nova arquitectura del poder a l'Aragó celebrant junts amb els bisbes de Pamplona i Aragó una cerimònia per la qual donaven al monestir de [[Monestir de San Pedro de Siresa|San Pedro de Siresa]] els drets sobre la [[Valle de Hecho|vall d'Hecho]].<ref name=":0" /> Poc després, la filla de Galí, [[Andregot Galindes|Andregot]], es va casar amb l'hereu pamplonès.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}}Durant el seu regnat es va començar a encunyar moneda, sent el primer regne cristià que ho féu. Així mateix es va introduir el sistema de tinences de la terra, sistema que perdurarà fins a principis del [[segle XIII]] a [[Navarra]] i [[Aragó]].
== Successió ==
A la seva mort, el 925, deixava un únic fill, [[Garcia III de Pamplona|Garcia Sanxes]], de set anys d'edat. Va ser aleshores quan els barons de Pamplona van nomenar al germà del difunt, [[Ximeno Garcés|Jimeno Garcés]] (925-931), al que la documentació de l'època se li assignava tant el títol de rei com el de tutor del fill del difunt monarca. A la mort d'aquest, Garcia seria assistit per la seva mare i regiria el regne.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}}
== Núpcies i descendents ==
Es casà amb '''[[Toda de Navarra]]''', néta de [[Fortuny Garcés]]. D'aquesta unió nasqueren:<ref>{{en}} [http://genealogy.euweb.cz/iberia/iberia6.html#S1 genealogy.euweb.cz]</ref>
Linha 112 ⟶ 116:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom = Martínez Díaz|nom = Gonzalo|títol = Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus|lloc = Madrid|editorial = Marcial Pons Historia|any = 2007|url = https://books.google.es/books?id=414ogOEsMSUC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua = castellà|isbn = 978-84-96467-47-7}}
* {{ref-llibre|cognom = Usunáriz Garayoa|nom = Jesús María|títol = Historia breve de Navarra|lloc = Madrid|editorial = Ediciones Sílex|any = 2007|url = https://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&printsec=frontcover&vq=Sancho+Garc%C3%A9s&hl=ca#v=onepage&q=Sancho%20Garc%C3%A9s&f=false|llengua = castellà|isbn = 978-84-7737-147-2}}
{{Inicia taula}}
| |||