Diferència entre revisions de la pàgina «Falles»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
[[Fitxer:Fallas2002cremà.jpg|thumb|''La Cremà'', el 2002.]]
[[Fitxer:C-0027.jpg|thumb|[[Regino Más]].]]
L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les [[Revetlla de Sant Joan|Fogueres de Sant Joan]], en el sentit que prové del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder acarnissar-se amb ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en ''monuments'' més elaborats, a on els [[ninot faller|ninots]] (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el [[segle XIX]] i fins a la [[Guerra Civil Espanyola]], els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu [[Regino Más]], primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del [[monument faller]] modern. Amb l'arribada de la dictadura de [[Franco]] la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en [[valencià]].<ref>Testimoni d'[[Enric Tàrrega i Andrés]] a la revista Oriflama, 1969. Recollit a {{ref-llibre|cognom=Franch Ferrer|nom=Vicent; ... [et al.]|títol=[[Document 88 : destinat (sobretot) a nacionalistes]]|lloc=València|editorial=[[Eliseu Climent, editor|Eliseu Climent]]|any=1988|isbn=8475022278}}</ref> Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'[[ofrena de flors]] a la [[Mare de Déu dels DesemparatsDesamparats]]), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.
 
Des de la reinstauració de la [[democràcia]], les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap tipus de censura. Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que empra sovint un valencià basat en les Normes del Puig. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de [[Pilota valenciana]] amb modalitat pròpia (la [[Pilota blanca]]),<ref>[https://books.google.cat/books?id=U_mG6JbTrH0C&pg=PT118&lpg=PT118&dq=pilota+valenciana+falles&source=bl&ots=E5FgDrzayJ&sig=SoUIK-nwFwkPFXO4BNPGFsFxvHY&hl=ca&sa=X&ei=YC6lVJKcCMyuU-vKg7gL&ved=0CCsQ6AEwAjgK#v=onepage&q=pilota%20valenciana%20falles&f=false La revolució va de bo!: La modernització de la pilota valenciana] Per Paco Cerdà Arroyo,Purificació Garcia Mascarell - pg 118</ref> concursos literaris i altres activitats demostren que l'activitat cultural de la ciutat ha de tindre les falles com a pilar bàsic.
Usuari anònim