Partit Integrista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Partido Integrista
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=maigEl de'''Partit 2015}}ElIntegrista''' o '''Partit Catòlic Nacional''',{{sfn|Clemente|1999|p=21}}{{sfn|Fernández mesSarasola|2009|p=153}}{{sfn|Andrés-Gallego|1975|pp=26-34|ps=«Génesis conegutdel comPartido Integrista»}}{{sfn|Andrés-Gallego|1998|pp=181-182|ps=«La situació organitzativa no era millor en el '''Partit Integrista, que s'''havia separat del carlisme en 1888 per considerar que Carlws VII no era suficientment tradicionalista. (...) De vegades, de fet, es van denominar Partit Catòlic Nacional»}} va ser un partit polític de caràctercaire [[reaccionari]] creatfundat elen [[1888]]{{sfn|Rodríguez Jiménez|1993|p=51. «Naixia així l'integrisme, convertit a partir de 1888 en partit Catòlic Nacional, el qual va emetre el 27 de juny de 1889 el «Manifest integrista tradicionalista»}} per [[Ramón Nocedal]] després de l'expulsióescissió de la branca de l'integrisme dedel laPartit [[ComunióCarlista Catòlico-Monàrquica]],i ella partitseva carlista.línia El 1932,legitimista.{{sfn|Clemente|1999|p=20}}{{sfn|Andrés-Gallego|1982|p=141}} durantDurant la [[Segona República Espanyola|Segona República]], en 1932, va tornar al si del [[carlisme]], unint-se a la [[Comunió Tradicionalista]] carlista dirigida per [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons Carles de Borbó]].{{sfn|Clemente|1999|p=21}}{{sfn|Lamamié de Clairac|1991|p=158}}
 
El seu mitjà de difusió va ser el periòdic ''[[El Siglo Futuro]]'',{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=152}}{{sfn|Andrés-Gallego|1982|p=141}} des del qual [[Ramón Nocedal]] acusà al pretendent [[Carles Maria de Borbó]] i «trair a les essències del Carlisme».{{sfn|Rodríguez Jiménez|1993|p=51}} El partit s'oposava al parlamentarisme i, segons Ramón Nocedal, «no és [era] un partit com els altres, no aspirem a ser ministres».{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=153}} L'integrisme va ser descrit com «una mena de fanatisme polític, que no admetia coalicions ni concessions partidistes».{{sfn|Fernández Sarasola|2009|p=153}} El seu programa es va estructurar entorn de l'anomenat «Manifest de Burgos».{{sfn|Urrutia León|2002|p=130}}<ref>{{cita publicación|publicación=[[El Siglo Futuro]]|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000125325|título=Manifestación de la prensa tradicionalista - Dios, patria, rey
|número=4.036|fecha=22 d'agost de 1888|issn=1130-8494|ubicación=Madrid}}</ref> En 1902 van publicar un escrit en el qual van afirmar: «Volem la unitat catòlica amb totes les seves conseqüències... Tenim per aborrecibles la llibertat de consciència, la llibertat dels cultes... Volem lluitar contra el liberalisme, el progrés i la civilització moderna».{{sfn|Figueroa Pérez|2001|p=47}}
 
La formació va tenir un important bastió en la localitat [[Guipúscoa|guipuscoana]] d'[[Azpeitia]].{{sfn|Rubio Pobes|de la Granja|de Pablo|2011}} Després de la mort de Nocedal en 1907, el lideratge va recaure en [[Juan Olazábal Ramery]].{{sfn|Rubio Pobes|de la Granja|de Pablo|2011}} A les províncies basques, ja al segle XX, també foren membres del partit polítics com José Salazar, José María González de Echavarri, Antonio María Murua Rodríguez, José María Juaristi, [[Antonio Aldama y Mendívil]], [[José Sánchez Marco]], [[Manuel Senante y Martínez]]{{sfn|Hoz|Montón|Ruzafa|Pérez Pérez|1992|pp=130-135}} o [[Ladislao Zavala Echaide]].{{sfn|Cillán Apalategui|1977|p=127}}
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat}}
{{Esborrany de política}}