El despertar dels zombis: diferència entre les revisions

El món està trastocat per la proliferació dels morts-vivents, i res no sembla poder-ho contenir. Mentre regna el caos per tot arreu, un grup de quatre persones es refugia en un [[centre comercial]]  que bloqueja amb la finalitat de protegir-se dels zombies i aconseguir recursos del centre.

''Zombie'' és en principi conegut com la cimera del gore : els cervells exploten, la sang brolla, les entranyes s'escampen. Això  ha valgut a la pel·lícula  de ser tan admirada com denigrada. Però Zombie és també un [[pamflet]] polític, i sobretot una càrrega contra la [[societat de consum]], representada pel centre comercial en el qual els herois, igual que els ''zombies'', imiten la seva vida passada.

En el món sencer, els morts han tornat a la vida i ataquen els vius. Un cop   mossegats, aquests es transformen a la seva vegada en [[Zombi|zombies.]] Les autoritats intenten contenir l'epidèmia. L'única manera  d'eliminar un zombie és tirar-li una pilota al cap.

Fran es desperta després d'una curta pausa en l'estudi de televisió on treballa. El caos hi regna. Els equips enviats per reparar les estacions desapareixen   uns darrere els altres, cosa que provoca la còlera de l'equip contra la direcció. A  més, el personal xiula el convidat, un oficial que anuncia mesures radicals i autoritàries per lluitar contra els morts vivents. Steve, pilot de l'helicòpter de l' estudi i amiga de Fran, proposa a aquesta última fugir robant l'aparell.

En el mateix moment, una unitat del [[SWAT]]  pren un immoble ocupat essencialment per [[Afroamericans estatunidencs|afro-americans]] i   [[Puerto Rico|portorriquenys]], que rebutgen, com exigeix la llei, destruir els cossos dels seus parents. La intervenció acaba malament :   policies i   civils moren perquè un dels membres de les forces de l'ordre, obertament racista, no es controla. Després d'haver eliminat els zombies que estaven amagats en el soterrani, Peter   troba un dels seus col·legues, Roger. Aquest, amic de Steve que ha de fugir amb ell, proposa a Peter d'unir-s'hi. El grup dels quatre fugitius abandona doncs la ciutat per trobar un refugi.

Després d'haver assistit des del cel a escenes de massacre per la Guàrdia nacional, i escapat per poc a zombies quan omplien el dipòsit, el grup es posa sobre la teulada d'un [[Centre comercial|centre comercial.]] El seu objectiu és en principi reavituallar-se, cosa que arriben a fer, deixant Fran sola, sense armes, i que va de poc de no ser morta per un zombie. És la raó per la qual és reticent quan els seus companys li proposen d'instal·lar-se en el <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">[[Centre comercial|mall.]].</span> Es deixa convèncer finalment.

La instal·lació i la cohabitació no es fan   sense problemes. Fran ha d'imposar-se als homes, que prenen decisions sense ella, sobretot després que han descobert que està embarassada. Cal eliminar els zombies que erren com autòmates, record inconscient dels seus antics costums, en el centre comercial. Cal  a continuació bloquejar les portes, amb   camions cisternes. En aquesta operació, Roger, a qui la caça de zombies fa perdre tota prudència, es mossegat.

El petit grup s'aprofita, durant algun temps, del centre comercial. Fran sembla poc satisfeta d'aquesta vida dedicada només al  [[Consum|consum.]] Aprèn a conduir el helicòpter. Poc després, Peter ha d'abatre Roger, que s'ha transformat en zombie. Els tres sobrevivents continuen   fins que una tropa de bikers penetren en el centre per saquejar-lo, obrint les sortides als morts vivents. Steve no   suporta aquesta invasió en el que considera   la seva propietat. Dispara els bikers. L'intercanvi de trets que segueix serà el final d'alguns d'ells, devorats pels zombies, però també la de Steve, que es transforma en zombie.

Fran decideix fugir en helicòpter. Peter decideix esperar els zombies i tirar-se una pilota al cap, però canvia de parer i agafa la jove. En l'última escena, Fran comprova que li queda poc carburant.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= ''Dawn of the Dead'' |url= http://www.nytimes.com/movies/movie/12579/Dawn-of-the-Dead/overview|editor=‘‘The New York Times’’ }}</ref>

* Gaylen Ross : Francine

* David Early : Mr Berman

* Richard France: el doctor Milliard   Rausch

* Daniel Dietrich : Givens

* Fred Baker : el comandant de les forces de policia

* Jesse Del Gre : el vell sacerdot

* Clayton McKinnon : un oficial en el pis del projecte

* John Rice : un oficial en el pis del projecte

* Ted Bank : un oficial a la central de la policia

* Patrick McCloskey : un oficial a la central de la policia

* Randy Kovitz : un oficial a la central de la policia

* Joseph Pilato : un oficial a la central de la policia

* Pasquale Buba : un atracador en   moto

La idea d'una continuació a ''la Nit dels morts vivents''  pessigollejava Romero des de l'estrena de la pel·lícula. Treballant a  ''Jack's Wife''  té la idea del punt de sortida de ''El despertar dels zombies'', a saber la multiplicació dels morts vivents, i el centre comercial servint de refugi a un petit grup de sobrevivents.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span contenteditable="false">, </span><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr>&nbsp;<span contenteditable="false">63-64</span></ref> Es llança a altres projectes, ''La nit dels bojos vivents'' i ''Martin'', esperant poder reunir la suma necessària per produir la seva nova pel·lícula de zombies. Determinat a mantenir-se independent, s'associa amb el productor Richard P. Rubinstein al si de la societat Laurel Production. És gràcies a una col·laboració amb [[Dario Argento]] que Romero pot llançar el projecte, per un pressupost d'un milió i meitat de dòlars.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span contenteditable="false">, </span><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr>&nbsp;<span contenteditable="false">63-64</span></ref>

Tom Savini, proper al director, no havia pogut participar en el rodatge de ''[[La nit dels morts vivents|la nit dels morts-vivants]]'' perquè era al Vietnam com reporter de guerra.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref>  A ell li  confia la realització dels maquillatges i efectes especials de ''El despertar dels zombies.''

Aquest recurs a un especialista permet uns efectes més realistes que en ''La nit dels morts vivents'', on el blanc i negre dissimulava l'amateurisme dels procediments.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref> Segons certs crítics no obstant això, el maquillatge, sobretot el vermell ataronjat de la sang i el blau pàl·lid dels cadàvers, crearia una distancia recordant els colors del centre comercial.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref> Els efectes especials donarien una dimensió "de còmic"  a la pel·lícula.<ref name="FX2">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span contenteditable="false">, </span><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr>&nbsp;<span contenteditable="false">188</span></ref> La voluntat de burla de Romero és evident, però segons Tom Savini, aquest no era l'objectiu dels efectes especials. En el moment del rodatge, la sang, els litres de líquid comprats a la societat 3M, era realista, vermella, i la pell de les zombies grisa. Però l'equip no hi havia testat el resultat a la pel·licula. Una vegada  desenvolupada   Savini s'ha adonat de l'efecte cridaner i irrealista, no desitjat.<ref>Tom Savini, cité dans [[:fr:Zombie_(film)#Rouyer2007|Rouyer 2007]].</ref>

En el rodatge, Savini innova en matèria d'efectes especials gore. Per donar-li més violència, fa per exemple filmar al revés l'escena on un matxet s'enfonsa en el cap d'un mort vivent, cosa que dóna   més impacte a un truc clàssic - la fulla de l'arma segueix el contorn del crani.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref>

=== Muntatge i música : diverses pel·lícules ===

El contracte de coproducció entre Romero i Argento preveu que els drets de la pel·lícula tornen a Laurel Producció pels països anglosaxons i el conjunt del continent americà, a la societat de Argento per tot arreu en un altre lloc.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span contenteditable="false">, </span><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr>&nbsp;<span contenteditable="false">63-64</span></ref> Això inclou el ''director's cut'' i la música.

Per això existeixen tres versions de la pel·lícula : el muntatge original, previ a la difusió, el més llarg, efectuat pel realitzador per una projecció test, correntment anomenat « Director's cut » ; un segon muntatge americà escurçat a demanda dels distribuïdors, efectuat també per Romero ; i el muntatge europeu, efectuat per [[Dario Argento|Dario Argento.]]<ref>[[:fr:Zombie_(film)#Humphries2008|Humphries 2008]]<span contenteditable="false">, </span><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr>&nbsp;<span contenteditable="false">83</span></ref> L'ambient dels diferents muntatges és veritablement molt diferent. En particular, la versió europea resulta més violenta (efecte reforçat per la música de Goblin), la versió americana més desfasada, fins i tot humorística (com sovint en Romero).