Institut Ramon Muntaner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció d'una data |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
| nom = Institut Ramon Muntaner
| imatge = IESMntaner 006.jpg
| imatge_peu =Plaça i façana de l'institut Ramon Muntaner
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
Línia 16:
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=19615 19615]
}}
L'
==Història==
Linha 23 ⟶ 24:
===Fundació===
La creació del centre educatiu fou entre els anys 1817 i 1826, degut al trasllat del
L'any 1839<ref>Manuel Moreno i Chacón, [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93229/166655 «L’arxiu de l’Institut d’Ensenyament Secundari Ramon Muntaner de Figueres: notes al quadre de classsificació.»] a:[[Institut d'Estudis Empordanesos| Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos]], volum 30 (1997), pàgines 339</ref> l'actual Institut Ramon Muntaner s'anomenava Col·legi d'Humanitats i formà part d'un conjunt d'iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avançada. Durant la primera meitat del [[segle XIX]], la Figueres sortida de les devastadores [[guerres amb els francesos]] es consolidà en prosperitat econòmica; ja comptava amb el notori augment de població procedent de la mà d'obra del [[castell de Sant Ferran]], es convertia en bressol del [[federalisme]], i destacà en el camp de la cultura, de la ciència i de les idees, arribant a brillar singularment en el context català i peninsular de l'època. Va ser en aquest context que els figuerencs, el 1839, instituïren el centre públic d’[[ensenyament secundari|ensenyament mitjà]] no lligat a cap [[orde religiós]] més antic de l'Estat, subvencionat amb diners [[Sector públic|públic]]s del pressupost municipal.
Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions [[catolicisme|catòliques]]; vist el tarannà [[liberal]] i [[republicà]] de la Figueres [[vuitcentista]], es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el [[Santa Maria de Jesús|claustre
===Segle XIX===
[[Fitxer:Julián González de Soto.JPG|thumb|180px|dreta|[[Julián González de Soto]]]]
A l'inici va ser un establiment de tercera classe però ja el 1847 va ser promogut de primera classe, mercès a la intervenció de l'advocat [[agrònom]] empordanès, [[Narcís Fages de Romà]].<ref>Joan Ferrerós, «L’Institut i la ciutat», a ''Studium, la revista del jove Dalí.''Figueres, Brau edicions, 2003, pàgina 56</ref> El [[còlera]] de 1854 empobrí considerablement l'ajuntament, i l'estat hagué de subvencionar el centre d'ensenyament amb 50.000 rals. El 1877, Narcís Fages de Romà que, anys enrere, havia fundat la suara esmentada [[Escola d'Agricultura de Fortianell]] (a cinc kilòmetres de Figueres) agregà el Centre que presidia a l'institut figuerenc, obrí així el ventall d'estudis —
L'institut havia guanyat prestigi a la [[universitat de Barcelona]], de la qual depenia, per la bona preparació dels batxillers que allà acudien a seguir estudis; alhora, el centre físicament anava millorant i prenent més relleu social. E1 1861, l'[[Institut Català de Sant Isidre]] organitzà una exposició excepcional a les aules del col·legi, i el 1866 hom pogué acabar la construcció del centre, abandonada des de 1835.{{CN|data=gener de 2015}} Al 1876 actuava ja com a institut, doncs s'incorpora a ell l'Escola Granja de Fortianell -Escola d'Agricultura- que ocuparà la façana que dóna a les Nacionals. Al 1877 i gràcies a les terres obtingudes per la companyia del ferrocarril es va poder anivellar el carrer i fer l'actual plaça de l'Institut.<ref name="patmapa"/> A partir d'una primera donació del que fou ministre de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] i president de l’[[Ateneu Barcelonès]], [[Joan Tutau]], es fundà al centre un museu de dibuix i de pintura que el 1885 s'engrandí amb set olis cedits en dipòsit pel [[museu del Prado]]; a més, el 1887 Rubau Donadeu —
===Segle XX===
[[Fitxer:Reunió viquipedista 027.JPG|thumb|180px|Claustre]]
Entrats de ple al segle XX, l'Institut disposava d'un gran solar en la part est de l'edifici, entre aquest i el carrer Nou; en temps, havia estat usat com a horta de l'Escola d'Agricultura i ara, als anys vint, és cedit per a practicar-hi l'esport que ja comença a fer furor: el futbol; fins i tot, l'any 1923 és usat per la [[Unió Esportiva Figueres]]. Posteriorment aquest espai, després de llargues gestions, fou destinat a la ubicació del futur centre escolar Sant Pau, el qual obrí portes el 1933. De mica en mica el Centre de segon ensenyament anava perdent espai al seu entorn: a l'ala nord del claustre de l'Institut hi havia hagut un temple que dècades enrere s'havia ensorrat; desenrunat el solar, l'ajuntament el destinà a la construcció d'una escola d'arts i oficis i a eixamplar l'avinguda, futur carrer de Muntaner; no es féu ni una cosa ni l'altra, ans el contrari: l'any 1958 l'ajuntament, en un gest explicable només pel context politicoideològic del [[nacionalcatolicisme]] de l'època, cedí el solar al bisbat i s'hi edificà el temple que hi ha avui dia. La darrera pèrdua de disponibilitat espacial del Centre tingué lloc el 1977 quan el consistori, gairebé cent anys després que un altre ajuntament hagués dissenyat la plaça de davant per a l'expansió de l'alumnat, l'asfaltà i convertí en aparcament d'automòbils. Aquesta plaça havia estat enjardinada el 1943, i el 1948 hom construí l'actual façana neoclàssica; durant la dècada dels setanta es deformà i s'embordeí la singularitat del claustre quadrilàter a l'aixecar un pis sobre el costat sud: calia encabir els alumnes, en gran nombre a causa dels retards endèmics en la construcció del nou centre –
== Edifici ==
Linha 74 ⟶ 75:
* Els pintors [[Evarist Vallès]] i, abans, [[Carles Fages de Climent]] i [[Salvador Dalí]].
Entre el 1916 i el 1919 el futur geni Salvador Dalí cursà els set cursos de batxillerat al centre; aquí –ho podem llegir a ''La vida secreta'' i sobretot a ''Un diari 1919-1920'', que ha editat Fèlix Fanés-, un Dalí políticament molt conscienciat i -
==El premi de narrativa Maria Àngels Anglada==
Linha 90 ⟶ 91:
* 2013 [[Lluís Llach i Grande]], ''Memòria d'uns ulls pintats''
* 2014 [[Rafael Nadal i Farreras]] ''Quan en dèiem xampany''
==Publicacions==
===Edicions de l'institut===
* Pasquet, Rafael (ed.), ''Breu elogi del llibre'', Institut Ramon Muntaner, Figueres 1984.
[[Fitxer:Studium.jpg|thumb|Capçalera original de la revista ''[[Studium (revista)|Studium
===Edicions sobre l'institut===
Linha 105 ⟶ 104:
==Referències==
{{referències|
==Enllaços externs==
Linha 114 ⟶ 111:
*[http://www.catfisica.com/museu/historia.htm Història del Institut Ramon Muntaner de Figueres]
*[http://www.iesrm.net/historia/ Història de l'Institut a la seva pàgina oficial]
{{Autoritat}}
Linha 120 ⟶ 118:
[[Categoria:Instituts d'educació secundària de Catalunya|Ramon Muntaner]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Figueres]]
[[Categoria:edificis de Figueres]]
|