Sant Pere Pescador: diferència entre les revisions

| bandera =

| escut = Escut S.gif

'''Sant Pere Pescador''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Empordà]] al centre de la [[Badia de Roses]]. Sant Pere Pescador és un municipi de 18 [[quilòmetre quadrat|km²]] amb una població de poc més de 2dos 000milers d'habitants, nombre que es pot multiplicar per 5cinc els mesos d'estiu. L'[[agricultura]] i el turisme són els dos motors econòmics del municipi. Altres indrets d'interès són la [[Casa Caramany (Sant Pere Pescador)|Casa Caramany]], el Castell de Sant Pere ([[segle XIV]]), la [[Capella de Sant Sebastià]] (dels segles XVII-XVIII), el [[Cortal Gran]], masia del segle XVII.

A principi dels anys setanta, i amb motiu d'unes obres en una casa particular, es van descobrir les restes d'un enterrament tardoromà (segle IV dC), format per una tomba coberta amb [[tègula|tègules]] romanes i unes restes òssies al seu interior. Aquesta troballa juntament amb diversos fragments de tègules de tipus romà i altres materials coetanis utilitzats per reomplir alguns dels murs de l'església parroquial, fan pensar que el nucli ja era poblat en aquest període. D'una etapa posterior és la descoberta, prop de la carretera que uneix [[Castelló d'Empúries]] i Sant Pere Pescador, d'una necròpolis altmedievalalt-medieval de tipus indígena (s. IX d.C) formada per un conjunt de tombes cobertes amb lloses de pissarra.

La primera vegada que apareix esmentat el municipi, ho fa amb l'antic topònim ''Villa Militiano''. Es tracta de dos documents judicials promoguts pel comte d'Empúries, [[Gausbert]], el 913 on hi deia: ''Villa Militiano quem vocat Sancto Petro'', és a dir Vila Milicià anomenada Sant Pere. La gran influència del [[monestir de Sant Pere de Rodes]], que comptava amb nombroses possessions al municipi, fou la causa que el nom del poble acabés derivant en el topònim de “Sancto“''Sancto Petro”Petro''” al que s'afegeix el determinatiu ''Piscatoris'', probablement per diferenciar-lo del monestir. A principis del segle XI el municipi ja és conegut amb la denominació de Sant Pere Pescador. Al segle XII es construeix el Fortfort o Forçaforça, àrea emmurallada que protegeix l'església, el cementiri i la major part de la població. Al segle XIV el noble Ponç de Caramany es casa amb la també noble Elionor de Requesens, hereva aquesta última de nombroses propietats a la comarca, entre aquestes a Sant Pere Pescador on fixen la residència i exerceixen com a amos i senyors de l'indret. El 1370 la família Caramany adquireix un pati a l'interior de la Força de Sant Pere que convertiren en la seu castell- casa pairal.

L'Esglésiaesglésia Parroquialparroquial actual fou construïda a partir del 1682 just damunt de l'antiga església romànica del poble que havia sigut enderrocada. Dedicada a Sant Pere, és d'estil barroc senzill, amb planta de creu llatina, una sola nau d'absis poligonal i amb diferents capelles laterals. A banda i banda de la porta d'accés de la façana principal hi trobem dues columnes d'estil corinti amb una petita capelleta al damunt. L'Església havia comptat amb tres retaules barrocs esculpits en fusta, d'important valor artístic. Desgraciadament el temple fou saquejat durant la guerra civil (1936-1939). Pràcticament tot el que hi havia fou destruït i llençat al riu.

{{referènciesReferències|2}}

*Pagès, Pelai. '''''Quan Sant Pere es féu dir Empori: la Guerra Civil a Sant Pere Pescador (1936-1939)'''''. Volum 2, Quaderns de Sant Pere. Ajuntament de Sant Pere Pescador, Àrea de Cultura. Sant Pere Pescador: 2009. ISBN 9788460648727

*Roig i Simon, Marisa, '''''Sant Pere Pescador''''' [Girona]: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2002. ISBN 84-95187-40-X

*Ajuntament de Sant Pere Pescador, Àrea de Cultura. '''''L'Elenc Santperenc i el moviment teatral a Sant Pere Pescador'''''. Volum 1, Quaderns de Sant Pere. Sant Pere Pescador: 2008. ISBN 9788460646297