La Jolla (barri): diferència entre les revisions

La Jolla ésacull la seu de diverses empresesdiversos negocis endedicats les àreesa dl'allotjarhoteleria, sopantla restauració, compracomerços, programari, finançafinances, immobiliàriaimmobiliàries, bio-enginyeria[[bioenginyeria]], pràctica mèdica i [[recerca científica]]. <ref name="SanDiego.org"/><ref>{{cite web|url=http://www.discoversd.com/california/san-diego/ca/la-jolla-shopping.html |title=DiscoverSD |publisher=DiscoverSD |date= |accessdate= }}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.lajollabythesea.com/members/index.php?cid=4 |title=La Jolla, CA Official Website |publisher=Lajollabythesea.com |date= |accessdate= }}</ref> La [[Universitat de Califòrnia, San Diego]] (UCSD) és a La Jolla, així com el [[Salk Institute]], [[Scripps Institution of Oceanography]] (part dde l'UCSD), [[The Scripps Research Institute]], i la seu de la [[National University]] (encaratot i que té els seus campus acadèmics sónrepartits arreu del país).

Els nadius americans [[kumeyaays]], anomenaren aquest lloc kulaaxuuy ([[Alfabet fonètic internacional|IPA]]: <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)" contenteditable="false">[mat kəlaːxuːj]</span>), literalment "terra de forats" (terra = "mat"). <ref>Langdon 1970</ref> La característica topogràfica que que donà peu a l'us de forats al topònim és incert; probablement fa referència a les coves a nivell del mar que hi ha sota els penya-segats encarats al nord, visibles des de [[La Jolla Shores]]. Una alternativa, pseudo-etimològica per l'origen del nom és que és un alternar lletrejant de la paraula espanyola “''joya''”, que significa "la joia". Malgrat ser acadèmicament discutida, aquesta derivació del nom ha estat àmpliament citada popularment. <ref>{{cite web |url=https://web.archive.org/web/20111103082914/http://www.lajollaplayhouse.org/plan-your-visit/about-la-jolla/history-of-la-jolla|title=History of La Jolla | publisher=La Jolla Playhouse, via Wayback Machine |accessdate= }}</ref> Aquest suposat origen dona`peu a l'apel·latiu "Jewel City" (lit. ciutat joia) que rep la ciutat. <ref>{{cite news|last=Ray|first=Nancy|title=One of La Jolla's Best-Kept Secrets Is Fun Ride|url=http://articles.latimes.com/1985-08-31/local/me-24176_1_trolley-riders|date=August 31, 1985|accessdate= |archiveurl=http://www.webcitation.org/6QXPANq84|archivedate=June 22, 2014}}</ref>

Als anys 1890 es construí el ferrocarril que unia San Diego, [[Pacific Beach]] i La Jolla, connectant La Jolla a la resta de San Diego. La Jolla esdevingué una zona turística. Per tal d'atreure visitants a la platja, el ferrocarril va construir instal·lacions com una casa de banys i un pavelló de ball. Els visitants s'albergaven en bungalous i cases de camp petites per sobre de La Jolla Cove, així com un [[atendament]] provisional, aixecat cada estiu. Dues de les cases de camp construïdes el 1894 encara persisteixen: "''Red Roost''" i "''Red Rest''", coneguts també com "''Neptune and Cove Tea Room''"; les dues cases de camp han estat vacants des dels 1980s. El ''La Jolla Park Hotel'' obrí les seves portes el 1893. L'Hotel Cabrillo va ser construït el 1908 per "Squire" James A. i era més tard incorporat al ''La Valencia Hotel''. <ref name="Hollins">{{cite journal|last=Hollins|first=Jeremy|title=Village Memories: A Photo Essay on La Jolla's Past|journal=Journal of San Diego History|pages=295–305|url=http://www.sandiegohistory.org/journal/v54-4/pdf/v54-4Hollins.pdf}}</ref>

El 1896 la periodista i editora [[Ellen Browning Scripps]] s'establí a La Jolla, on va viure els darrers 35 anys de la seva vida. Enriquida per les seves inversions i escrits, va heretar una suma gran del seu germà George H. Scripps el 1900. Soltera i sense fills, es va dedicar a esforços filantròpics, beneficiant especialment La Jolla. Va encarregar molts la majoria d'edificis notables de La Jolla, normalment dissenyats per [[Irving Gill]] o el seu nebot i soci [[Louis John Gill]]. Molts d'aquests edificis han esta inclosos en el [[National Register of Historic Places]] o catalogats com llocs històrics per la ciutat de San Diego; aquests inclouen el ''La Jolla Woman's Club'' (1914), el ''La Jolla Recreational Center'' (1915), els primers edificis de [[The Bishop's School]], i l'[[Old Scripps Building]] al [[Scripps Institution of Oceanography]], així com la seva pròpia residència, construïda el 1915 i que allotja el [[Museum of Contemporary Art San Diego]]. Les seves donacions també endegaren el Scripps Memorial Hospital el 1924 (al principi damunt Prospect Street a La Jolla fins que es traslladà al seu emplaçament actual el 1964), el Scripps Metabolic Clinic (avui dia el [[The Scripps Research Institute]]), [[Children's Pool]]. Ellen Browning Scripps també fundà el Scripps College, una universitat femenina, el 1926. <ref>http://www.scrippscollege.edu/about/ellen-browning-scripps</ref> Scripps College és a [[Claremont (Califòrnia)|Claremont]], al Comtat de Los Angeles (no confondre's amb [[Clairemont]], una comunitat de [[San Diego]]).

La base Matthews lloc de la Universitat va ser seleccionat amb alguna vacil·lació; una de les preocupacions era "si els habitants de La Jolla en particular abandonarien els vells prejudicis per tal de donar la benvinguda a un professorat cultural, ètnica i religiosament divers entre ells". <ref name="Shragge"/> La Jolla tenia una història de restriccions polítiques d'allotjament, sovint especificat en escriptures i documents de propietat. En La Jolla Shores i [[La Jolla Hermosa]], únicament podien posseir propietats persones amb "puresa" d'ancestres [[Europa|europeus]]; això excloïa els jueus, que no eren considerats [[Raça blanca|blancs]]. Aquestes "clàusules restrictives" foren antigament força comunes als Estats Units; el 1948 el cas del [[Tribunal Suprem]] ''Shelley v. Kraemer'' sentencià que no és exigible, i el Congrés els va prohibir vint anys més tard a través de la ''[[Fair Housing Act]]'' —Llei d'Habitatge Just— (Títol VII de l'[[Acta de Drets Civils]] de 1968). <ref>{{cite web|url=http://portal.hud.gov/hudportal/HUD?src=/program_offices/fair_housing_equal_opp/progdesc/title8|title=Title VIII: Fair Housing and Equal Opportunity|work=U.S. Department of Housing and Urban Development|accessdate= }}</ref> Tanmateix, els agents immobiliaris i propietaris a La Jolla continuaren emprant formes més subtils per tal d'evitar o descoratjar els jueus a posseir propietats a La Jolla. <ref name=Garson> Per exemple, quan el matemàtic i filòsof mundialment famós [[Jacob Bronowski]] arribà al [[Salk Institute]] el 1963, que volia construir una casa a Jolla Farms Road per a la seva família. A {{cite web|author=Garson, Sue |url=https://web.archive.org/web/20080723060708/http://www.sdjewishjournal.com/stories/jewishnewsstory.html |title=The End of Covenant |publisher=The San Diego Jewish Journal|year=2003 |accessdate= |archiveurl=http://www.webcitation.org/5quHDqeST |archivedate=2010-07-01}}</ref>

[[Mont Soledad]] és un turó de 251 m a l'extrem oriental de La Jolla, un dels punts més alts de San Diego. L'enorme [[creu cristiana]] que en corona el cim fou col·locada el 1913. Ha estat reemplaçada dos cops, el darrer cop el 1954 amb una creu d'una alçada de 29 peus (8,8 m) i 43 peus incloent la base. Al principi coneguda com "Mount Soledad Easter Cross", (creu de Pasqua del Mount Soledad), la seva ubicació sobre un terreny de propietat pública va ser impugnada en la dècada de 1980 com una violació de la [[Separació entre l'Església i l'Estat|separació entre església i estat]]. Des de llavors la creu ha sigut un memorial de guerra que es construí al seu voltant i fou rebatejat "Mount Soledad Veterans War Memorial". <ref>{{cite news|url=http://www.cnn.com/2011/US/01/04/california.cross/|title=Appeals court says cross on federal land is unconstitutional|date=January 5, 2011|work=CNN|accessdate= }}</ref> Des de llavors l'afer ha estat en un continu litigi, en que la ciutat ha intentat vendre's o desempallegar-se del terreny sota la creu. Per un acte de Congrés, el govern federal va agafar possessió d'ell sota àmbit eminent el 2006. El Tribunal d'Estats Units de les apel·lacions pel Novè Circuit van declarar la creu anticonstitucional el 2011, i el [[Cort Suprema dels Estats Units|Tribunal Suprem dels Estats Units]] va declinar per sentir una apel·lació. <ref>{{cite news|url=http://www.utsandiego.com/news/2012/jun/25/mount-soledad-case/|title=Supreme Court won't hear Mt. Soledad cross case|date=June 25, 2012|work=San Diego Union Tribune|accessdate= }}</ref> Al desembre del 2013, Jutge de Districte Larry Burns va ordenar que es retirés la creu en 90 dies, però va quedar l'ordre pendent una apel·lació pròxima pel govern. <ref>{{cite news |title=Federal judge says Mt. Soledad cross must come down|url=http://fox5sandiego.com/2013/12/12/federal-judge-orders-mt-soledad-cross-must-come-down/#axzz2nJUI07xd|title=Federal judge says Mt. Soledad cross must come down|last=Wolski |first=Kristi |date=December 12, 2013|work=Fox 5 San Diego|accessdate= }}</ref><ref>{{cite news |url=http://www.utsandiego.com/news/2013/dec/12/mount-solidad-cross-constitution-removal/|title=Judge: Mt. Soledad cross must come down|last=Davis|first=Kristina|date=December 12, 2013 |work=San Diego Union Tribune|accessdate= }}</ref>