Jane Grey: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
| lloc de defunció =
|}}
[[Fitxer:PAUL DELAROCHE - Ejecución de Lady Jane Grey (National Gallery de Londres, 1834).jpg|thumb|''Execució de Ladylady Jane Grey'', obra de [[Paul Delaroche]] (1833).]]
'''Joana Grey''' (en anglès: ''Jane Grey'') ([[1536]]/[[1537]] – [[12 de febrer]] del [[1554]]) va ser pretendent al tron d'[[Anglaterra]] i [[Irlanda]], i va esdevenir la reina d'Anglaterra ''de facto'' durant nou dies el juliol de l'any [[1553]]. Va morir executada a causa de la [[revolta de Thomas Wyatt]].
 
''Lady'' Joana tenia la reputació de ser una de les dones més ben instruïdes del seu temps, i l'historiador Alison Weir la descriu com "una de les ments femenines més brillants del segle".
 
La pretensió al tron de Joana Grey tenia el seu l'origen en la seva àvia materna [[Maria Tudor i de York|Maria Tudor]], filla del primer rei de la dinastia [[Enric VII d'Anglaterra|Enric VII]].
 
== Biografia ==
Molt bella i intel·ligent, aprengué el [[grec]] i l'[[hebreu]] i brillà ben aviat en la cort, tant per les seves condicions personals com pel seu il·lustre nom. El duc de [[Northumberland]], [[John Dudley]], va saber convèncer el rei [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric]] que la jove Grey podia aspirar al tron d'Anglaterra a la mort d'[[Eduard VI d'Anglaterra|Eduard]], la salut del qual era molt dèbil, i poc temps després la demanà en matrimoni per al seu fill [[Guilford Dudley|Guilford]]. Jane s'hi negà, però hagué de cedir a la força; el matrimoni se celebrà el [[21 de maig]] de [[1553]] i, segons els historiadors, la jove va caure malalta a conseqüència del disgust.
 
Eduard mories morí el [[6 de juliol]] del mateix any i els Dudley, recolzant-se en el testament del rei, el qual havia modificat l'ordeordre de successió a la corona seguint els consells del duc, proclamaren reina a Jane, la qual s'hi negà si el [[Parlament]] no la reconeixia. Poc de temps després, fou proclamada [[Maria Tudor]], que va reconèixer la innocència de Jane i la perdonà, però la conspiració de Thomas Wyatt la féu canviar d'opinió i la infortunada jove morí en el cadafal, junt amb el seu marit, amb el qual no havia volgut reconciliar-se, quan encara no havia complert els disset anys.
 
Els seus escrits, els publicaren: Nicolas ''(Memoirs and remains of Lady Jane Grey'' (Londres, [[1832]]); Frère ''(Fragments litteraires de Lady Jane Grey'' ([[Rouen]], [[1832]]).<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 24, pàg. 1310-11'' (ISBN 84-239-4524-3)''</ref>
 
{{commonscat}}