Gramàtica del català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de AlbaMoreno2392 (discussió) a l'última versió de Bestiasonica |
||
Línia 1:
{{Lingüística catalana|Gramàtica}}
La '''
==
===
De les possibles combinacions entre els valors de gènere i de nombre, en sorgeix el paradigma flexiu adjectival:
{| class=wikitable
! !! Singular !! Plural
|-
| '''
| prim
| prims
|-
| '''
| prima
| primes
Línia 22:
|}
Pel que fa a la morfologia del pronoms, cal diferenciar entre [[pronoms tònics]], o personals, i els àtons.
* ''jo''.
* ''mi.''
* ''nós.''
* ''tu.''
* ''vós.''
* ''vostè''.
* ''ell''.
* ''ella.''
* ''si. ''
* ''nosaltres''.
* ''vosaltres. ''
* ''vostès''.
* ''ells''.
* ''elles. ''
::'''Diagrama I'''
Línia 48:
|-
!colspan=2 rowspan=2|
! colspan="2" |
! colspan="2" |
|-
!Forma reforçada
!Forma elidida
!Forma plena
!Forma reduïda
|-
! colspan="2" |
|em
|m'
Línia 62:
|'m
|-
! colspan="2" |
|et
|t'
Línia 68:
|'t
|-
! rowspan="4" |
!reflex.
|es
Línia 75:
|'s
|-
!
|el
|l'
Línia 81:
|'l
|-
!
|la
|l'
Línia 90:
|colspan=2| -li
|-
! colspan="2" |
|colspan=2|ens
| -nos
|'ns
|-
! colspan="2" |
|colspan=2|us
|vos
|us
|-
! rowspan="4" |
!reflexiu
|es
|s'
Línia 107:
|'s
|-
!
|colspan=2|els
| -los
| 'ls
|-
!
|colspan=2|les
|colspan=2| -les
|-
!
|colspan=2|els
| -los
|'ls
|}
====
La fórmula general de combinació és:
*'''se +
*'''se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.'''
Les combinacions de '''
*No puc traure-'''l'en''' (el meu fill, del col·legi)
*No puc traure-'''la'n''' (la meua filla, del col·legi)
Vegeu: [[Combinació de dos pronoms febles]]
===
Segons la gramàtica tradicional, el verb és la paraula que expressa el procés o l'acció que el subjecte realitza o pateix, o bé l'existència o l'estat del subjecte, o la relació entre el predicat nominal i el subjecte.
Considerant el verb en si mateix hi podem distingir bàsicament:
*'''La conjugació''': que és un conjunt ordenat de les formes que pot adoptar un verb en combinar-se l'arrel amb les desinències que donen lloc a les formes de cada paradigma. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la terminació de l'infinitiu:
**'''
**'''
**'''
*'''
*'''
*'''L'aspecte''': és la categoria descriptiva del verb, relativa a la durada, al desenvolupament i a l'acompliment de l'acció descrita.
* '''
* '''
====
==[[Fonologia del català|
===
En català, el [[vocal|sistema vocàlic]] es compon de vuit vocals que es diferencien pels diferents graus d'obertura de la cavitat oral i pel punt d'articulació oral.
<!-- Taula de vocals-->
{| class="wikitable" style="margin:auto;"
|+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |
|-
!
! style="width:100px;" |
! style="width:100px;" | Central
! style="width:100px;" |
|-
! style="height:45px; text-align:right; " |
| colspan=3 rowspan=5 | <div style="position:relative;">[[Fitxer:Blank vowel trapezoid.png|300px|Trapezoide de les vocals]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;">
{| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;"
Línia 204:
[[vocal oberta central no arrodonida|{{AFI|a}}]]</div>
|}
Aquesta transcripció segueix l'[[alfabet de l'AFI]]
</div></div>
|-
! style="height:45px; text-align:right; " |
|-
! style="height:30px; text-align:right;" |
|-
! style="height:45px; text-align:right;" |
|-
! style="height:45px; text-align:right;" |
|}<!-- Final de la taula-->
El [[vocalisme àton]] del català varia depenent de la varietat dialectal. La [[Neutralització (fonètica)|neutralització]], per exemple, és un tret fonològic característic de les varietats orientals:
* /a/, /e/, /ɛ/ → [ə]
* /o/, /ɔ/, /u/ → [u]
* /i/ → [i]
En alguns [[dialectes catalans]], aquesta neutralització no es duu a terme seguint la regla general:
*
En català occidental:
* /e/, /ɛ/ → [e]
* /o/, /ɔ/ → [o].
La neutralització de les vocals és pròpia de tots els parlars de la llengua catalana, però hi ha diferències en els sons resultants. També hi ha [[Fonologia del català|fenòmens de contacte vocàlics]] que alteren la realització fonètica dels conjunts vocàlics.
===
El [[sistema consonàntic]] del català no té gaires variacions dialectals, sinó que és un sistema força unitari:
<!-- Taula de consonants -->
{| class="wikitable" style="margin:auto;"
|+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |
Aquesta transcripció de sons segueix l'[[Afièu|alfabet de l'AFI]].
! <br />{{mida|
|-align=center
! Oclusiva
| [[Oclusiva bilabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva bilabial sonora|{{AFI|b}}]]
|
Linha 264 ⟶ 265:
|
|-align=center
!
|
|
Linha 273 ⟶ 274:
|
|-align=center
! Bategant
|
|
Linha 282 ⟶ 283:
|
|-align=center
! Fricativa
|
| [[Fricativa labiodental sorda|{{AFI|f}}]] ([[Fricativa labiodental sonora|{{AFI|v}}]])
Linha 291 ⟶ 292:
|
|-align=center
! Africada
|
|
Linha 300 ⟶ 301:
|
|-align=center
! Aproximant
|  [[Fricativa bilabial sonora|{{AFI|β}}]]
|
Linha 309 ⟶ 310:
|  [[Aproximant labiovelar sonora|{{AFI|w}}]]
|}
En el consonantisme també hi ha [[fenòmens de contacte consonàntics]].
===
L'accent fònic català només pot recaure en les tres últimes síl·labes del mot. Hi ha, doncs, [[paraules agudes]], [[Paraula plana |planes]] i [[Paraula esdrúixola |esdrúixoles]]. Aquest accent fonètic, d'acord amb les [[accentuació en català|normes d'accentuació catalanes]], es pot convertir en un accent gràfic. També hi ha un accent fònic secundari en el radical de l'esquerra en [[paraules compostes]], en les [[paraules derivades]] amb [[prefix àton|prefix tònic]] i en els adverbis formats amb el sufix ''-ment''. A més, cal tenir en compte que el nucli sil·làbic català és una vocal, per la qual cosa l'accent del mot sempre cau sobre una vocal.
Generalment, la [[prosòdia oracional]] s'altera depenent de la modalitat oracional:
* '''Declaratives''''': ''
* '''Interrogatives''''':''
* '''Exclamatives
* '''
==[[Sintaxi del català|Sintaxi]]==
La l'estructura sintàctica catalana està composta per tot un seguit de sintagmes que giren al voltant del verb, un dels quals, que és un sintagma nominal, fa la funció sintàctica de [[Subjecte (sintaxi) |subjecte]]. Els altres poden dur a terme les funcions de complements forts ([[Complement directe|Complement Directe]], [[Complement indirecte|Complement Indirecte]] i [[Complement Preposicional]]) o bé, de [[Complements Circumstancials]] o adjunts.
===
La concordança és la relació d'un mot amb un altre del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre i a la persona.<ref name="INSTITUT01"/> La concordança (de [[Persona (gramàtica)|persona]] i nombre) amb el verb és la prova sintàctica que permet identificar el subjecte d'una oració.
===
El [[Subjectes federals de Rússia|subjecte]] i el [[predicat]] són dues [[funcions gramaticals]] oracionals bàsiques de l'oració.
El subjecte està format per un sintagma nominal d'estructura i extensió variables que concorda en persona i nombre amb el nucli del predicat, el verb. Aquest últim pot regir o no complements (complements forts) i pot portar circumstancials (anomenats també adjunts). En general, l'oració catalana té un subjecte (hi ha algunes excepcions) i un predicat, tots dos formats, com a mínim, per un nucli: un nom i un verb, respectivament. També pot portar adjunts oracionals.
===
La [[Sintaxi del català|sintaxi catalana]] inclou quatre tipus de frases, d'acord amb la seva estructura gramatical:
* '''Predicatives''''':''
* '''
* '''Impersonals: '''
* '''
====
L'ordre del subjecte i el predicat dins l'estructura oracional varia, en català, segons el tipus d'oració.
* '''Predicatives: s'''ubjecte - verb - complements del verb
* '''Atributives:''' subjecte - verb - atribut
| |||