Cromodinàmica quàntica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Millores diverses |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Model estàndard de física de partícules}}
{{Problema|física|Confinament de QCD: les equacions de la QCD encara no s'han resolt per a les energies rellevants en la descripció dels nuclis atòmics; com pot explicar la QCD el comportament del nucli i els seus constituents?}}La '''cromodinàmica quàntica''' ('''CDQ''' o '''QCD''', de l'anglès ''quantum chromodynamics'') és una [[teoria quàntica de camps]] basada en el [[teoria de gauge|grup de gauge]] [[Grup unitari especial|SU(3)]] que descriu la força nuclear forta o [[interacció forta]] entre [[quarks]] i [[gluó|gluons]], una de les quatre [[forces fonamentals]] de la natura, i un dels ingredients claus del [[Model estàndard de la física|model estàndard de la física de partícules]]. El nom «cromodinàmica» prové de la paraula grega ''chromós'' ('color') perquè la [[Càrrega de color|càrrega]] dels quarks es coneix com a «color» (encara que no té cap relació amb la percepció visual del color).
La teoria va ser proposada al començament dels anys [[1970]] per [[David Politzer]] i per [[Frank Wilczek]] i [[David Gross]] com a teoria per a entendre l'estructura dels [[protons]], [[neutrons]] i partícules similars (els [[hadró|hadrons]]). És una teoria quàntica de camps del tipus anomenat «teoria gauge no abeliana», per a descriure la interacció de quarks i gluons. Gross, Wilczek i Politzer van rebre el [[Premi Nobel]] de Física l'any 2004 pels seus treballs en cromodinàmica quàntica.
Línia 9:
* '''[[Confinament de color]]''', indicant que la força entre quarks no disminueix a mesura que augmenta la distància entre si. Per això, caldria una energia infinita per a separar dos quarks i estan sempre units formant hadrons, com el protó o el neutró. Tot i que no s'ha demostrat analíticament, es creu que el confinament és una propietat certa de la QCD, ja que explica la impossibilitat d'observar quarks lliures.
Més tècnicament, el caràcter de la interacció forta està determinat per una simetria especial entre les càrregues de color dels quarks. Aquesta simetria és el [[teoria de gauge|grup de gauge]] basat en el [[Grup unitari especial|grup unitari especial SU(3)]] i els quarks es transformen sota aquest grup com a triplets SU(3) de camps fermiònics de Dirac. Encara que les [[Teoria de pertorbacions|expansions pertorbatives]] són importants per al desenvolupament de la QCD, aquesta també prediu molts efectes no pertorbatius, com el confinament, els condensats fermiònics i els [[instantó|instantons]].
== Vegeu també ==
| |||