|
}}
{{Guerra dels Vuitanta Anys}}
La '''guerraGuerra dels Vuitanta Anysanys''', o '''guerraGuerra de Flandes''', va ser una [[guerra]] que va enfrontar les [[Disset Províncies]] amb el seu sobirà, el rei d'[[Espanya]], amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el [[1568]] i finalitzà el [[1648]].
== La guerra ==
EnEl [[1581]], l'assemblea dels estats d'Holanda va decidir retirar el nom del rei de les actes judicials i administrar justícia en nom del príncep d'OranjeOrange.<ref>{{Ref-llibre |cognom=van Kassclt |nom=M. |títol=Historia de Béljica y Holanda |url=http://books.google.cat/books?id=BtJOamCiFwgC&pg=PA356&dq=1581+holand&hl=ca&sa=X&ei=zFRBU87GE6Od0QXt54C4Ag&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=1581%20holand&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta del Imparcial |data=1844 |pàgines=356 |isbn=}}</ref>
Després de la signatura de la [[Paupau de Vervins]] el [[1598]] i del [[Tractattractat de Londres (1604)]], amb els quequals Espanya aconseguia la pau amb el [[Regne de França]] i el [[Regne d'Anglaterra]], respectivament, els [[Set Províncies Unides|republicans]] es quedaven sense suport militar i es quedaven sols aen la guerra.
L'embargament que Espanya va mantenir sobre les Set Províncies Unides (sovint anomenades per error ''Holanda'', segons el nom de la més gran de les set províncies) i la [[despesa militar]] que suposaven més de trenta anys de guerra havien deixat les províncies econòmicament malmeses. La guerra va coincidir amb la [[guerra dels Trenta Anys|Guerra dels Trenta anys]], tot i que entre el [[1609]] i [[1621]] hi va haver una aturada de les hostilitats per la [[Trevatreva dels Dotze Anys]].
El conflicte acabà el [[1648]] en concloure la [[Paupau de Westfàlia]], al qualen tractatquè la corona espanyola va reconèixer la independència de la República de les [[Set Províncies Unides]], avui conegudes com a [[Països Baixos|''Països Baixos'']].
== Conseqüències ==
[[Fitxer:Europe map 1648.PNG|thumb|300px|esquerra|Mapa simplificat d'Europa després del [[Tractattractat de Westfàlia]]. ]]
Tot i això, el 1648 romanien moltes disputes territorials, la majoria de les quals van arreglar-se en el [[Tractattractat de partició]] del [[1661]].
Aquest conflicte i la Paupau de Westfàlia són l'origen de l'escissió de les Disset Províncies i, molt més tard, de la creació de tres estats independents: els Països Baixos ([[1648]]), [[Bèlgica]] (el [[1830]]) i [[Luxemburg]] (1815/1890); amb fronteres arbitràries.
El territori del [[principat de Lieja]], enclavat en les Disset Províncies, va mantenir la seva independència d'ambdós poders.
Els [[Països Baixos espanyols|Països Baixos del sudSud]] van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit.
== Referències ==
| 