[[Fitxer:Rgb-raster-image.svg|right|thumb|Detall d'una imatge rasteritzada. Si ens hi apropem, podem veure els quadradets (píxels) que la formen.]]
Una imatge rasterizada no es pot ampliar a qualsevol resolució sense que la pèrdua de qualitat sigui notòria. AquestaAquest desavantatge contrasta amb les possibilitats que ofereixen els [[gràfics vectorials]], que poden adaptar la seva resolució fàcilment a la resolució màxima de la nostra pantalla o un altre dispositiu de visualització. Les imatges rasterizadasrasterizades són més pràctiques per prendre fotografies o filmar escenes, mentre que els gràfics vectorials s'utilitzen sobretot per al disseny gràfic o la generació de documents escrits. Les pantalles d'ordinador actuals habitualment mostren entre 72 i 130 píxels per [[polzada]] (PPIPPP), i algunes impressores imprimeixen 2400 punts per polzada (DPIppp) o més; determinar quina és la millor resolució d'imatge per una impressora donada pot arribar a ser bastant complex, donat que el resultat imprès pot tenir més nivell de detall que el que l'usuari pugui distingir en la pantalla de l'ordinador. Habitualment, una resolució de 150 a 300 píxels funciona bé per imprimir a 4 colors ([[CMYK]]).
No obstant això, existeix una fórmula matemàtica que emhom permet definir aquesta resolució segons el substrat d'impressió:
