'''An''' o '''Anu''' (sumeri: An𒀭''An''𒀭, "'cel"', accadià: ''Anu'') era el déu del cel, déu principal del panteó de [[Sumèria]] fins a la meitat del segon mil·lenni. An ('cel') i Ki ('terra') serien els pares de quasi tots els altres déus, rei dels déus, esperits i dimonis, i resident a les regions celestials; hauria establert el poder per jutjar els criminals. Juntament amb [[Enki]] i [[Enlil]], formava la Tríadatríada Supremasuprema del panteó sumeri. Habitualment, [[Nammu]] és considerada la seva esposa (encara que Inana o [[Ixtar]] d'Uruk és també considerada la seva esposa) i [[Enki]] seria un dels fills. Després del diluvi, An i [[Enlil]] van fer [[Ziusudra]] immortal i se'l van emportar a viure a [[Dilmun]] (al [[golf Pèrsic]]).
El seu primer temple fou a [[Uruk]]. Se li associa el número [[seixanta]], sagrat en aquesta mitologia.
