Divisòria d'aigües: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m tipo
Línia 1:
Una '''divisòria d'aigües''', en llatí ''divortium aquarum'', és la línia imaginària que fa la frontera [[hidrografia|hidrogràfica]] entre dues [[Conca hidrogràfica|conques hidrogràfiques]].<ref>{{GEC|0227885|Divisòria d'aigües}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Porta i Casanellas|nom = Jaime|títol = Introducció a la edafología|data = 2009|editorial = Mundi-Prensa Libros|lloc = Madrid-Barcelona-Mèxic|pàgines = 42-43|isbn = 9788484763857|cognom2 = López-Acevedo Reguerín|nom2 = Marta|cognom3 = Poch i Claret|nom3 = Rosa M}}</ref> També s'utilitzen els sinònims línia de cresta o línia de partició''.''<ref>{{Ref-llibre|títol = Diccionari de Geologia |urlcapítol = http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=22&idbdct=46711 |data = 2007|editorial = Institut d'Estudis Catalans|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |capítol = divisòria d’aigües f.|editor = David Serrat (ed.)}}</ref> El seu antònim és [[tàlveg]].
 
[[Fitxer:TunnelBernistap.jpg|thumb|Vestigis del túnel de l'antic [[Canal Mosa-Mosel·la]] a la divisòria entre les conques del Mosa i del [[Rin]]]][[Fitxer: Partagedeseaux.JPG|thumb|Tauler que indica la divisòria d'aigües entre la conca [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] i la conca del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] a l'[[Ardecha]] ([[França]])]]Quan la divisòria passa per una muntanya d'una certa prominència se l'anomena '''''carena''''', o a vegades '''''cresta'''''. D'un costat i l'altre, les aigües s'aboquen a un riu o a un mar diferent. En zones planeres la línia és més incerta. La divisòria real tampoc no és necessàriament el punt més alt, com que el vessament d'aigües pot ser subterrani següint el rost de les capes geològiques permeables i aleshores no té res a veure amb la morfologia superficial.
 
Carreteres i ferrocarrils sovint segueixen paral·lelament la divisòria per a evitar costes massa espadades. Quan un canal navegable connecta dues conques, el pas de la divisòria forma un repte costós per a l'[[enginyeria hidràulica]]. De fet, al punt més alt del canal, una zona naturalment seca i ben desguassada, cal assegurar una reserva d'aigua considerable per a tornar a omplir les [[resclosa|rescloses]] que es buiden a cada passatge d'una barca.
[[Fitxer:TunnelBernistap.jpg|thumb|Vestigis del túnel de l'antic [[Canal Mosa-Mosel·la]] a la divisòria entre les conques del Mosa i del [[Rin]]]]
 
[[Fitxer: Partagedeseaux.JPG|thumb|Tauler que indica la divisòria d'aigües entre la conca [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] i la conca del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] a l'[[Ardecha]] ([[França]])]]Al [[dret romà]] i al [[dret internacional]] es recorre amb freqüència a les divisòries d'aigües com a criteri per establir trams de fronteres com la divisòria d'aigues de la serralada pirinenca que, des del [[Tractat dels Pirineus]] al 1659, fa la frontera política entre l’estat espanyol i el francès<ref>{{Ref-web|url = http://www.pirinexus.cat/CA/1730/menu/etapes/etapa-28-camprodon--mollo--coll-d-ares-els-alts-cims-pirinencs.-cami-de-la-divisoria-d-aigues.html|títol = Etapa 28: Camprodón-Molló-Coll d'Ares. Els alts cims pirinencs, camí de la divisória d'aigües|consulta = 26 de novembre del 2015|editor = Pirinexus|data = 2013}}</ref> o també en zones com l'[[Riu Amazones|Amazònia]], amb alta densitat de llits fluvials i escassetat d'altres referències geogràfiques o falta de fronteres històriques.
 
== Referències ==