Tercer estat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Es desfà la revisió 16071732 de 83.56.44.139 (Discussió) |
||
Línia 1:
El '''tercer estament''' és un dels tres [[estament]]s bàsics de la societat pròpia del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]]. Es compon de la població mancada dels [[privilegi|privilegis]] dels quals gaudien el [[clergat]] i la [[noblesa]], per tant pot ser també considerat equivalent al grup de no privilegiats o de [[pechero]]s (els que, particularment a Castella, estaven subjectes al pagament de [[impost]]os). També es pot denominar [[poble menut|estat pla]], [[poble menut]] o [[Poble (localitat)|poble]] a seques, [[plebs]] (per similitud a la divisió de la societat romana entre [[Patrici (classe romana) |patricis]] i [[plebeu]]s), o [[populatxo]].
== Composició ==
Línia 15:
En els regnes cristians de la península Ibèrica, la representació política del Tercer Estat en les corts es limitava a les ciutats amb vot en Corts (disset en les [[Corts de Castella i Lleó]]), i dins d'elles al [[patriciat urbà]] que les controlava, en moltes ocasions membres de la noblesa o burgesos ennoblits. La funció principal era la concessió i repartiment dels impostos, atès que les ciutats lliures són el principal component del [[reialenc]] (terres subjectes a la jurisdicció del rei, i la resta [[senyoriu]] laic o eclesiàstic), comportant- les ciutats com un senyoriu col·lectiu sobre el territori que depenia d'elles (terra o [[alfoz]]). Els estaments privilegiats van deixar de ser convocats a talls, que en l'Edat Moderna van quedar reduïdes tan sols als procuradors de les ciutats. En els regnes de la [[Corona d'Aragó]], en què la monarquia estava sotmesa a un règim [[pactista]], les corts tenien moltes més atribucions i poder efectiu, fins a la seva supressió en el segle XVIII. Les escasses convocatòries que es produeixen en aquest segle seran conjuntes. Les [[Corts de Cadis]] de [[1812]] responen ja a una dinàmica revolucionària que obre l'edat contemporània.
== El Tercer Estat i la Revolució ==
Segons [[Sieyès]], en el seu pamflet previ a la [[Revolució Francesa]] (''' Qu'est-ce que le tiers état? '' [[1789]]) la burgesia o tercer estat és el cos viu de la [[nació]] amb el que, en definir la [[sobirania nacional]] es sobreentén que aquesta s'ha d'exercir sense complexos per la burgesia ([[revolució burgesa]]).
== Notes ==
| |||