Pere Nunyes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ja no és esborrany
L'expressió "fer-se amb" amb el significat d'aconseguir no és correcte
Línia 12:
No se sap res de la vida del pintor abans de l'arribada a Barcelona. La presència d’estrangers i la mobilitat dels artistes són consubstancials en l’art espanyol dels segles XV i XVI. Potser Nunyes fugia de la forta competència dels molts pintors que treballaven a Portugal i arribà a Barcelona en busca de més oportunitats laborals. Hi ha qui diu que Pere Nunyes podria ser el "criat portuguès" de Miquel Àngel que [[Francisco de Holanda]] cita en la seva biografia de l’artista italià. Segons aquesta teoria, hauria arribat a Barcelona després d'estar a Itàlia, però sembla improbable: l'obra conservada de Nunyes no demostra haver assimilat la cultura artística romana. Treballa amb esquemes tradicionals flamencs, dinamitzats pel repertori gràfic de les estampes d'obres italianes que donen a les pintures, com diu Camón Aznar, uns certs "aires rafaelescos" i "postures rafaelesques".<ref>Són evidents en el quadre del trasllat de les relíquies de Sant Marçal, del retaule de Sant Eloi.</ref> Tanmateix, Nunyes és el primer pintor que incorpora el [[rafaelisme]] a Catalunya.
 
Era habitual en la Corona d’Aragó, i en particular a Barcelona, formar societats entre pintors o escultors: era una via de treball per a intentar fer-se ambobtenir el major nombre d’encàrrecs, sense deixar forat a la competència. Només d’arribar a Barcelona, Nunyes col·labora amb [[Joan de Borgunya]], l’artista més sol·licitat llavors a la ciutat. Quan aquest mor en 1525, n'hereta tots els encàrrecs i treballs pendents i n'esdevé el continuador. Entre aquestes primeres feines heratades, hi ha la finalització del retaule de [[Santa Maria del Pi]], avui desaparegut.
 
També va col·laborar amb altres companys del gremi. En una data primerenca, buscà d'establir relacions amb el pintor napolità Nicolau de Credença, establert a Barcelona ja des del final del segle XV; més endavant ho farà amb [[Pere Serafí]]. Amb qui farà una veritable societat de pintors, durant més de deu anys, serà amb el seu compatriota Enric Fernandes. En els retaules, també treballà amb els escultors Joan de Tours i Díez de Liatzasolo.
Línia 20:
Pere Nunyes, amb els seus socis, esdevé el gran dominador del panorama artístic barceloní de la primera meitat del segle XVI. La totalitat de la seva obra és religiosa; només en algunes obres incorpora algun tema històric, com el trasllat de les relíquies de Sant [[Sever de Barcelona|Sever]] des del [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]] fins a la [[Catedral de Barcelona]].
 
A mesura que s’anava guanyant el respecte i prestigi dels clients, Nunyes aconsegueix bona part dels encàrrecs, tal com havia fet Joan de Borgunya a la seva època. Tots dos feien una pintura "a la romana" però encara de base flamenca.
 
==Llista d’obres de Pere Nunyes==