Revolució científica: diferència entre les revisions

La '''revolució científica''' aen la [[història de la ciència]], va ser el període en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i altres [[ciència|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edatedat mitjana]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar amb la publicació de dues obres que van canviar el curs de la ciència l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va proposar el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure aquesta època.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>

També es considera que la revolució científica és el període que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]], entre altres pensadors del [[segle XVII]], inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores, la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement més estructurat i pràctic.

La ciència de la darrera part del [[Renaixement]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establíafirmà que "el renaixementRenaixement va permetreiniciar la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món amb una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneixement".

Tanmateix, el sociòleg i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "Nono hi va haver una revolució científica i aquest és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> Malgrat tot, el concepte de revolució científica continua essentsent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

* La substitució de la física [[Aristòtil|Aristotèlicaaristotèlica]] sobre la concepció que la matèria era contínua i feta dels quatre [[elements clàssics]] (terra, aigua, foc i aire)<ref>Richard S. Westfall, ''The Construction of Modern Science,'' (New York: John Wiley and Sons, 1971), pp. 34-35, 41.</ref> o que la seva composició química fos encara més complexa.<ref>[[Allen G. Debus]], ''Man and Nature in the Renaissance,'' (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1978), pp. 23-25.</ref>

* Substitució de les idees d'Aristòtil sobre el moviment dels cossos pesants, cossos lleugers i cossos eteris<ref>E. Grant, ''The Foundations of Modern Science in the Middle Ages: Their Religious, Institutional, and Intellectual Contexts,'' (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1996), pp. 59-61, 64.</ref> per la idea que tots els cossos són pesants i es mouen d'acord amb les mateixes lleis físiques.

* La substitució de la teoria aristotèlica de l'[[ímpetu|ímpetu.]]<ref>Richard S. Westfall, ''The Construction of Modern Science,'' (New York: John Wiley and Sons, 1971), pp. 17-21.</ref>

* Substituir les consideracions del metge grec [[Galè]] sobre la circulació de la sang per lales de [[William Harvey]].<ref>William Harvey, ''De motu cordis'', cited in Allen G. Debus, ''Man and Nature in the Renaissance,'' (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1978), p. 69.</ref>

Però la idea més innovadora va ser l'expressada per Galileu en el seu llibre “Il''Il Saggiatore”Saggiatore'' en relació a la interpretació dels experiments i els fets empírics, onen què diu que "la física està escrita en llenguatge matemàtic".<ref>[[Galileo Galilei]], ''Il Saggiatore'' (''[[The Assayer]]'', 1623), as translated by [[Stillman Drake]] (1957), ''Discoveries and Opinions of Galileo'' pp. 237-8</ref>

* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostinguésostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defensant una òrbita circular.

* [[Galileu Galilei]]: Vava dir que “La“la tradició i l'autoritat dels antics savis no són fonts del coneixement científic” i que lúnical'única manera de comprendre la natura és experimentant.

* [[Francis Bacon]]: Mostràmostrà la importància del mètode d'experimentació, va defensar un mètode intuïtiu en la ciència.

* [[Descartes]]: Inventàinventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilitzada per a descriure les formes i les mides dels cossos. EscrivíEscrigué “El''El discurs'' ''del mètode”mètode'' (1636).

* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontània”.

* [[Isaac Newton]]: Elsels seus descobriments en física guiaren els estudis sobre aquesta matèria en els 200 anys següents. El 1687, publica el seu famós ''Principia'' (''Principis matemàtics de filosofia natural''), en onquè descriu la llei de la gravetat.

La revolució científica va ser construïtconstruïda sobre els fonaments de l'antiga saviesa grega i la ciència en l'Edatedat Mitjanamitjana, ja que s'havia elaborat i desenvolupat per Romanol'Imperi / Bizantí la ciènciaromanobizantí i la ciència islàmica medieval. La "tradició aristotèlica" seguiacontinuava sent un important marc intel·lectual al segle XVII, encara que per llavors els filòsofs naturals se n'havien allunyat de moltes d'elles.

IdeesLes idees científiques clau que es remunten a l'antiguitat clàssica haviahavien canviat dràsticament en els últims anys, i en molts casos hans'havien desacreditat. Les idees que es van quedar, que es van transformar fonamentalment durant la revolució científica, inclouen:

*La cosmologia d'Aristòtil -que va col·locar a la Terra en el centre d'un cosmos esfèric jeràrquicsjeràrquic. Les regions terrestres i celestes es componencomponien de diferents elements que tenien diferents tipus de moviment natural.

**La regió terrestre, segons Aristòtil, consisteix en esferes concèntriques dels quatre elements -terra, aigua, aire i foc. Tots els cossos naturalment es movien en línia recta fins a arribar a l'àmbit adequat a la seva composició elemental del seu lloc natural. Tots els altres moviments terrestres no eren naturals, o violentviolents.

**La regió celeste estava formatformada pel cinquè element, l'èter, que era invariable i es mou naturalment amb moviment circular uniforme. En la tradició aristotèlica, les teories astronòmiques van tractar d'explicar el moviment irregular observat dels objectes celestes a través delspels efectes combinats de múltiples moviments circulars uniformes.

*El model ptolemaic del moviment planetari: Basatbasat en el model geomètric d'Èudox de Cnidos, el l'''Almagest'' de Ptolemeu, va demostrar que els càlculs podrien calcular la posició exacta del Sol, la Lluna, les estrelles i els planetes en el futur i en el passat, i va mostrar com aquests models computacionals es van derivar a partirderivaven d'observacions astronòmiques. Com a tals, formen el model per a posteriors desenvolupaments astronòmics. La base física per alsal modelsmodel de Ptolemeu invoca capes de capes esfèriques, encara que els models més complexos eren incompatibles amb aquesta explicació física.

És important tenir en compte que l'antic precedent existitde teories i desenvolupaments que prefiguraven posteriors descobriments en l'àrea de la física i la mecànica alternatives, però tenint en compte el nombre limitat de treballs perque sobreviuresobrevisqueren per traducció en una època en què molts llibres es van perdre durant la guerra, com a desenvolupaments van romandre en la foscor durant segles i se celebren tradicionalment han tingut poc d'efecte en el re-descobrimentredescobriment d'aquests fenòmens, mentre que la invenció de la impremta va fer que l'àmplia difusió d'aquest tipus d'avenços incrementalsn'incrementés deel comú coneixement. Mentrestant, però, es van aconseguir avenços significatius en la geometria, les matemàtiques i l'astronomia en l'època medieval, sobretot en el món islàmic comi a Europa.