|
}}
[[File:Mon woman, 1904.gif|thumb|Dona mon al 1904]]
Els '''mons''' (poble mon) són un poblegrup queètnic actualment viu principalment ad'origen [[Birmàniamon-khmer]] ([[Myanmar]])que iva aformar partsuna de [[Tailàndia]].les Éscultures unmés grupantigues ètnicde dl'origen [[monÀsia Sud-khmeroriental]],. mentreEls elsmons bamarvaren oser birmansel sóngrup tibetobirmansque d'origen.va Estanportar remotamenta emparentatsterme l'expansió alsdel [[wasbudisme]], [[palaungsTheravada]] ia [[riangs]]tota dela lzona d'[[estat ShanIndoxina]],. alsEl khmerspoble mon viu actualment a parts de [[CambodjaBirmània]] i als ([[hkamuksMyanmar]]) i a de [[Tailàndia]].
Els mons vanestan formarremotament regnesemparentats queals van[[was]], estar[[palaungs]] semprei enfrontats[[riangs]] alsde birmans.l'[[estat FinalmentShan]], forenaixí dominatscom pelsals birmans[[khmers]], a[[Nyah laKur]] segona(Chao meitat delBon) seglei XVIII[[hkamuks]]. La seva llengua tradicional d'aquest poble és el [[mon (llengua)|mon]].<ref>{{Gazetter1908}}</ref>
Els mons van formar grans regnes, com els de [[Lavo]], [[Dvaravati]] i [[Hariphunchai]], els darrers dels quals varen ser destruïts pels [[bamar]]. A la segona meitat del segle XVIII varen poguer formar el regne independent de [[Hanthawaddy]] que finalment fou dominat pels birmans els quals varen dispersar la població.<ref>{{Gazetter1908}}</ref>
==Història==
El poble mon va arribar a BirmàniaIndoxina vers el 1500 aC procedent del sud de [[Xina]] i s'hi va establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a [[Thaton]]. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest període és quan sorgeix el símbol nacional mon, l'oca o cigne Bap (Bop), au mitològica, que és semblant al Hamsa (हंस) de l'Índia. Aquest símbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim. El [[573]] els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a [[Pegu]] (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi [[Sidharta Gautama]], (Buda). A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els birmans i els tais.
El [[1757]] el rei birmà Aungzeya va envair el regne de Hanthawaddy i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. En el segle següent van patir un fort procés d'assimilació. El [[1824]] el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la [[primera Guerra Anglo-birmana]] i fou inclòs a l'[[Índia Britànica]]. El [[1901]] només 321.898 persones es van declarar mons (la meitat parlaven mon) sent importants només a les regions entorn de les seves antigues capitals de Thaton i Pegu ([[Bago]]). Els mons eren budistes però en la major part de les característiques (físiques, vestimenta, costums) són pràcticament iguals als birmans.
|
