|
El '''dret comú'''<ref>{{TERMCAT|dret comú}}</ref> (en [[llatí]], ''ius commune'') és un terme que fa referència a un [[dret]] que s'aplica a la generalitat dels casos o aplicable en oposició a un [[dret propi]].<ref name="Berger1953">{{ref-llibre|autor=Adolf Berger|títol=Encyclopedic dictionary of Roman law|url=http://books.google.com/books?id=oR0LAAAAIAAJ&pg=PA527|any=1953|editorial=American Philosophical Society|isbn=978-0-87169-432-4|pàgines=527–}}</ref><ref name="comú">[http://www.dicciobibliografia.com/Diccionario/Definition.asp?Word=DERECHO%20COMUN Dret comú ]</ref>
Durant l'[[Edatedat mitjana]], es va denominar així alel corpus jurídic format pel [[Corpus Juris Civilis]] (dret civil justinianeu), el [[Corpus Juris Canonici]] ([[dret canònic]]) adaptat aen l'[[Edatedat Mitjana]], i a la tasca dels juristes sobre aquests cossos jurídics (escola de glossadors i comentaristes).
En l'actualitat, s'usa habitualment com a sinònim de [[Dretdret civil]]. A més, a vegades s'utilitza com a [[traducció]] literal del terme [[Common Law|''Common Law'']] ([[dret anglosaxó]]). D'altra banda, a [[Espanya|l'estat espenyol]] també es denomina així al Dretdret civil general, en contraposició al [[Dret foral|Dretdret civil foral]]
==''Corpus Juris Civilis''==
{{AP|Corpus Juris Civilis}}
És el conjunt que s'acabarà formant (a finals del s. XV) procedentsprocedent dels textos de Justinià. Consta de cinc volums, dels quals:
#Els tres primers volums corresponen als tres primers llibres del [[Digest|''Digest'']].
#En el quart volum, trobem els nou primers (i més importants) llibres del [[Codi Justinià]].
#El cinquè volum conté els quatre llibres de les ''Institucions'' de Justinià (les que van substituir a les de Gai; aquesta obra és considerada un manual imprescindible per al jurista), una nova versió de les [[Novellae|''Novellae'']], els tres llibres restants del Còdexcòdex (menys importants pel fet d'ocupar-se del dret públic de l'antiga Roma), constitucions medievals diverses i una versió del dret feudal llombard ([[Libri Feudorum|''Libri Feudorum'']]), ja que Roma no coneixia les relacions feudals.
== [[Corpus Juris Canonici|''Corpus Juris Canonici'']] ==
Està compost pels seus propis llibres. En principi no hi ha texts, però hi trobem un important nombre de cànons conciliars, recollits de formamanera desordenada. L'Església va pretendre conciliar els cànons i així aconseguir un ordenament sistemàtic. Aquest ordenament, el va realitzar el jurista [[Gracià (jurista)|Gracià]] en la seva obra «''Concòrdia dels cànons discordants»''. Aquesta ordenació se sol denominar «''Decret de Gracià»''.
Sense aquesta primera compilació no hagués estat possible organitzar el dret canònic (encara que aquesta obra no forma part del dret canònic, ja que no va ser obra oficial).
El contingut del ''Corpus Juris Canonici'' està compost per cànons conciliats, capítols de textos sagrats, algunes fonts romansromanes, textos carolingis o medievals i, a més, opinions del propimateix autor.
== Glossadors i postglosadorespostglossadors ==
La tasca dels juristes és imprescindible per a la formació del dret comú. L'aparició de la [[glossa]] (Escolaescola de Glossadors) permeté aplicar aquest nou invent (que va revolucionar un gran avenç científic), la qual cosa era una gran tasca de lectura i comprensió dels textos. Aquesta podia ser marginal o interlineal. L'objectiu dels glossadors era aclarir el significat literal del text. No obstant això, en considerar el dret justinianeu com un dret sagrat, no es té en compte el seu context i no s'aconsegueix explicar amb tota la necessària exactitud.
Tant els juristes civilistes com els canonistes apliquen la glossa. Podem trobar-ne principalment a dos grups: els decretistes (els que glossen el decret de Gracià) i els decretalistes (glossen el dret del Papapapa).
En la segona meitat del [[segle XIII]] apareixen els postglosadorespostglossadors (els comentaristes). El comentari substitueix a la glossa. Els comentaristes ja no tracten d'aclarir la lletra, sinó que més aviat tractetracten d'endinsar-se'n en el seu sentit i donar resolució (i aplicació del dret) als problemes sorgits en la praxi de l'època.
== Antecedents ==
El terme ''ius commune'' va ser utilitzat en forma instrumental en les obres d'alguns [[jurista|juristessjuristes]] romans, com ara [[Gai (jurista)|Gai]]. No obstant això, és durant la Baixabaixa Edatedat Mitjanamitjana quan es desenvolupa realment el concepte.
Després de la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occidentOccident l'any [[476]], es va trencar la unitat política i jurídica d'[[Europa]]. A partir del [[segle IX]], comença a retornar la idea d'una [[Europa]] unida. [[Carlemany]], a través deamb l'anomenat [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi romanogermànic]], pretén obtenir aquesta unitat: " ''unum imperium, unum ius''" (si un és l'imperi, un ha de ser el dret). Aquesta idea provocarà conflictes, però aquest concepte pateix transformacions en el s. XIII i, finalment, s'aplica tant el dret canònic com el justinianeu (civil).
Els diversos països europeus estaven regits per [[estatut]]s i [[furs]] locals ([[drets locals]]). Es feia difícil una reunificació en no tenir una base doctrinal, que pogués permetre-la. Aquest procés es va poder iniciar gràcies a un especial esdeveniment: durant el [[segle XI]], a l'[[Universitat de Bolonya|Escola d'Art]] de [[Bolonya]] es van trobar alguns exemplars del recull de [[dret romà]] de [[Justinià I|Justinià]], trobats per [[Irneri]] en monestirs (en un principi va trobar la part central del ''Digest'', després va trobar altres parts que va anar afegint de formamanera consecutiva), habitualment coneguda com a [[Corpus Juris Civilis|''Corpus Juris Civilis'']]. Naixerien així els [[glossador]]s, que desenvoluparien el dret comú a les noves [[universitat]]s.
Posteriorment, amb l'aparició d'un dret especial aplicable als [[comerciant]]s (el [[dret mercantil]]), el dret civil va passar a denominar-se també ''dret comú'', en contraposició a aquell.
A [[Espanya|l'estat espanyol]], a través deamb la unificació dels [[furs]] pels diferents regnes, es van anar creant els Dretsdrets forals. Aquests Dretsdrets forals regeixen en llocs determinats dde l'Espanyaestat i, amb la promulgació del [[codi civil espanyol]] de 1889, es reconeix i respecta la seva existència com a Dretsdrets especials. Per això, per a referir-se al Dretdret civil general s'utilitza el terme Dret''dret comú''.
== Aplicacions ==
Segons l'accepció de dret comú com a sinònim de dret civil, en oposició al dret mercantil, és aquell que regeix:
#En l'àmbit del [[dret privat]] quan no és aplicable el [[dret mercantil]] (no són comerciants o actes de comerç).
#De formamanera supletòria al dret mercantil, quan aquest és l'aplicable i en allò que no estigui explícitament regulat.
Segons l'accepció de dret comú com a dret civil general, en contraposició al [[dret foral|dret civil foral]], és aquell que regeix:
#En absència de dret foral.
#De formamanera supletòria al Dretdret foral, quan aquest existeix i és aplicable en un territori.
#L'aplicació d'un o altre dret en els conflictes de jurisdicció.
== Vegeu també ==
* [[Dret consuetudinari]].
== Nota ==
| 