|
El '''Dretdret consuetudinari''', també anomenat '''Usatges''usatges''''', '''Usos''usos''''' o '''Costums''costums''''', és una [[font del dret]] que emana dels usos i costums. Són [[norma jurídica | normes jurídiques]] que es desprenen de fets que s'han produït repetidament en el temps en un territori concret. Tenen força vinculant i es recorre a aquest dret tradicional quan, per a un cas específic, no hi ha encara cap [[Legislació|llei]] (o norma jurídica escrita) aplicable. Conceptualment és un terme oposat al de dret escrit.
== Requisits ==
Els orígens del Dretdret Consuetudinariconsuetudinari s'enterren en els mateixos orígens del que entenem per societat. No obstant això, la doctrina actual ha aconseguit identificar dos elements imprescindibles perquè una conducta es qualifiqui com a costum i tingui efectes jurídics:
*'''Ús repetitiu i generalitzat'''.- Només es pot considerar Usatgesusatges, Usosusos o Costumscostums un comportament realitzat per tots els membres d'una comunitat. Cal tenir en compte que quan parlem de comunitat, ho fem en el sentit més estricte possible, acceptant la possibilitat de l'existència de comunitats petites. Així mateix, aquesta conducta ha de ser una que es repeteix aal travésllarg del temps, és a dir, que sigui part integrant delde comúl'actuació actuarcomuna d'una comunitat. Difícilment es pot considerar costum una conducta que no té antiguitat,; una comunitat pot posar-se d'acord a repetir una conducta del dia d'avui endavant, però això no la converteix en Usatgesusatges, Usosusos o Costumscostums, sinó que és una [[Legislació|Lleillei]].
*'''Consciència de Obligatorietatd'obligatorietat'''.- Tots els membres d'una comunitat, han de considerar que la conducta comuna a tots ells té una autoritat, de tal manera que no pot obviar-se aquesta conducta sense que tots considerin que s'ha violaviolat un principi que regulava la vida de la comunitat. En aquest sentit, és clar que hi ha conductes l'ús de les quals és generalitzat i molt repetitiu, però que no constitueixen Usatgesusatges, Usosusos o Costumscostums fins que no tenen aparellat el concepte d'obligatorietat. Això diferència al [[Dretdret]] (obligatori) de la [[Moralmoral]] (religió).
Només amb la confluència d'aquests dos elements és que podem considerar que ens trobem davant d'un Usatgeusatge, Úsús o Costumcostum com a font de dret, és a dir, font de drets i deures.
== Vegeu també ==
|
