Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Maragall i Gorina»

m
Bot: Rv. edic. de 83.45.118.68 (disc.) a vers. 16096163 de BotReversor (disc.) [er:6]
(Mes informacio i mes ben explicat)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual
m (Bot: Rv. edic. de 83.45.118.68 (disc.) a vers. 16096163 de BotReversor (disc.) [er:6])
{{Avís|''Les citacions literals de Joan Maragall que apareixen a l'article estan escrites en un català anterior a la normativa impulsada per [[Pompeu Fabra]]. Pot semblar que hi ha errors ortogràfics que no ho són.''}}
F
{{Infotaula escriptor
| nom = Joan Maragall i Gorina
| imatge = Joan Maragall 1903.jpg
| grandària = 230px
| descripció = Retrat de Joan Maragall fotografiat el 1903 per [[Pau Audouard]] (1856 - 1919)
| pseudònim =
| nascut = {{Data naixement|1860|10|10}}
| nascuda = <!-- {{Data naixement|YYYY|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|YYYY|MM|DD}} -->
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]
| mort = {{Data defunció i edat|1911|12|20|1860|10|10}}
| morta = <!-- {{Data defunció i edat|YYYY|MM|DD|YYYY|MM|DD}} -->
| lloc_de_mort = [[Barcelona]]
| lloc_repòs = Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)
| ocupació = Poeta, periodista, traductor
| país =
| període =
| gènere = [[Literatura modernista]]
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_magnes = [[Visions & Cants]], [[La vaca cega]], [[L'oda infinita]]
| influències =
| influenciat = [[Goethe]], [[Nietzsche]]
| influenciada =
| premis = [[Mestre en Gai Saber]], després de guanyar els [[Jocs Florals]] el [[1881]], [[1894]], [[1896]] i [[1904]]
| lloc web =
| signatura =Signatura maragall.jpg
| notes a peu =
}}
'''Joan Maragall i Gorina''' ([[Barcelona]], [[10 d'octubre]] de [[1860]] - [[20 de desembre]] de [[1911]])<ref>{{GEC|0039959|Joan Maragall i Gorina}}</ref> fou un [[poeta]] i [[escriptor]] català, figura cabdal dins la [[literatura modernista|poesia modernista]] del canvi de [[segle XIX]] al [[segle XX|XX]].<ref name=gencat1>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=b619d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b619d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=1770ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Poesia modernista |consulta=16 de novembre de 2010 |cognom= |nom= |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra=Culturanet |pàgines= |lloc= |editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> La seva obra manuscrita es conserva a l'[[Arxiu Joan Maragall]] de Barcelona.
 
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]], de la qual havia heretat el [[Jocs Florals|floralisme]]<ref>L'expressió és de [[J.V. Foix]]. Cf. Gabriella Gavagnin, ''Classicisme i Renaixement: una idea d'Itàlia durant el Noucentisme'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pàg. 131</ref> i el [[retòrica|retoricisme]], va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.<ref name=gencat1/> Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al ''[[Diari de Barcelona]]'' i ''[[La Veu de Catalunya]]'' va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.<ref name=any>[http://www.joanmaragall.cat/ca/joan-maragall/presentacio-de-l-autor Any Maragall], presentació de l'autor.</ref> Així mateix, va traduir al català obres de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]] i [[Novalis]], introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.<ref name=gencat1/>
[[Literatura_barroca#El_barroc_espanyol|literatura barroca espanyola]], unes altr la Isabel serda es molt 🐽🐷🐷🐷🙈🐧🙉🐦🐧🐦🐦🐦🐦🐦🐦🐧🐧🐧🐧🙈🙈🙈🐧🐧🐦🙉🙉🙉🙉🙉🙉🙈🐧🙈🐽🐽es d'amoroses o simples vivia prop dels Maragall i amb qui va mantenir contactes al llarg de la seva vida.
 
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'«[[Oda a Espanya|Adéu Espanya]]» i l'[[iberisme]], la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.<ref name=any/> Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
 
Un dels seus néts és [[Pasqual Maragall i Mira]], [[president de la Generalitat de Catalunya]] entre 2003 i 2006.
 
== Biografia ==
Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format per Josep Maragall Vilarosal i Rosa Gorina Folchi;<ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url=http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=1126|consulta=10 octubre 2014|títol=Carrer de Joan Maragall|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref> eren tres germanes i ell.<ref name="Arimany1963">{{ref-llibre|cognom=Arimany|nom=Miquel |títol=Maragall 1860-1911-1961|url=http://books.google.cat/books?id=dNcQAQAAIAAJ|consulta=22 Novembre 2010|any=1963|editorial=M. Arimany|pàgines=26}}</ref> Havia nascut a Barcelona, al carrer de Jaume Giralt, 4, al barri de [[Santa Caterina (Ciutat Vella)]].<ref>[[#Benet|Benet, 1963]]: pàg. 71</ref> El seu pare era fabricant tèxtil; el 1875 Joan Maragall, després d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com a aprenent a la indústria familiar. Aquest fou un període que ell mateix definí com «d'infelicitat», ja que va ser arrencat dels llibres només acabar el batxillerat per anar a treballar a la indústria. Va ser un cop molt fort per al jove Joan que, furtivament, començava a escriure poesies en unes estones que robava a la feina.<ref>[[#Maragall1988|Maragall, 1988]]: pàg. 27</ref><ref name=A>[http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall «Maragall» a Lletra (UOC)]</ref>
 
L'any 1877 va viatjar amb tota la família, primer a [[València]] i per Espanya –[[Granada (Andalusia)|Granada]], [[Còrdova]], [[Madrid]] i [[Saragossa]]–, i a continuació a [[Marsella]] i [[París]]. Maragall recordava aquests viatges de la seva adolescència com autèntics «oasis de goig, dos respiros, la meva situació era insostenible; passats dos anys vingué la convicció que jo no servia per a industrial y se'm donà a escollir carrera».<ref>[[#notes25|Maragall, 2007]]: pàg. 182</ref> Finalment, després d'una forta discussió amb el seu pare, l'octubre de [[1879]] va deixar la fàbrica per a ingressar a la facultat de [[dret]].
 
===Joventut, primeres lletres i la creació del ''círcol''===
Maragall ja havia publicat el seu primer poema ''Óptica'' en el periòdic ''[[Lo Nunci]]'' el 22 de setembre de 1878,<ref name=A/> però fou a la facultat on va tenir l'oportunitat de desenvolupar l'interès per les lletres. Va compartir amb els companys d'estudis tertúlies on debatien sobre les lectures, l'òpera i la música en general. El grup dels set companys més afins s'autoanomenava «el círcol», i hi figuraven amics –com [[Antoni Roura]], [[Josep Maria Lloret i Garrigosa]] o [[Josep Soler i Miquel]]– que ho serien per a tota la vida.<ref>[[#museu|Museu Maragall, 2004]]: pàg. 17</ref> Va ser un període de definició personal, de lectures romàntiques, d'escriptura de poesies, algunes emulant la [[Literatura_barroca#El_barroc_espanyol|literatura barroca espanyola]], unes altres d'amoroses o simples divertiments. L'afirmació passava per una certa rebel·lia, per una tendència [[anarquia|anarquitzant]] i la defensa del [[nihilisme]].<ref>[[#museu|Museu Maragall, 2004]]: pàg. 18</ref> Maragall va passar en aquells moments per una fase d'enamorament pròpia de l'edat, d'estimar i voler ser estimat, i arribà a obsessionar-se en no aconseguir els seus objectius. Es coneixen dos amors previs al de Clara, la que seria la seva esposa: Amanda, amb qui coincidiria al [[Liceu]] i a qui en l'epistolari que mantenia amb el seu amic Josep Maria Lloret dedicaria frases apassionades, i que, a més, seria la destinatària del seu poema «A dues violetes»; i Teresa Ferran, una estiuejant de Puigcerdà.<ref>[[#notes25|Maragall, 2007]]: pàg. 21</ref>
 
Va manifestar-se admirador de la literatura germànica, a la qual havia arribat a partir de la traducció del poeta [[País Valencià|valencià]] [[Teodor Llorente Olivares|Teodor Llorente]] i la seva obra ''Leyendas de Oro'',<ref name=olwer>[[Lluís Nicolau d'Olwer]]. [http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/110168/157171 Joan Maragall], ''Marges, Els: revista de llengua i literatura'', 1994, núm. 49, al portal [[Revistes Catalanes amb Accés Obert|RACO]]</ref> Llorente el va introduir a l'obra de [[Friedrich von Schiller]], [[Heinrich Heine]] i especialment [[Goethe]]. El 1881 va llegir de Goethe la versió francesa de [[Els sofriments del jove Werther|''Werther'']], [[Faust (Goethe)|''Faust'']] i ''[[Hermann i Dorothea]]'',<ref>[[#tur|Tur, 1974]]: pàg. 30</ref> mentre que, paral·lelament, es manifestava com un «catalanista entusiasta» i llegia ''Recuerdos de viaje'' de [[Víctor Balaguer]].<ref>[[#vilanova|Vilanova, 2008]]: pàg. 175</ref> Inspirat en aquestes obres va escriure el poema ''Dins sa cambra'', amb el qual va guanyar el seu primer premi literari als [[Jocs Florals]] de [[Badalona]] de 1881.<ref>[[#notes25|Maragall, 2007]]: pàg. 22</ref> Per poder entendre les obres germàniques en la seva llengua [[vernacle|vernacla]], va fer servir el llibre d'Eugène Favre ''Premières leçons d'allemand ou grammaire élémentaire et pratique de la langue allemande'',<ref name=traductor/> si bé el 1882 va decidir començar a estudiar amb un professor particular, Jaume Sturzenegger, un bavarès que vivia prop dels Maragall i amb qui va mantenir contactes al llarg de la seva vida.<ref>[[#tur|Tur, 1974]]: pàg. 31</ref>
 
Quan es va llicenciar el 27 de juny de 1884, va decidir regalar-se les obres de Goethe en alemany.<ref>[[#notes25|Maragall, 2007]]: pàg. 23</ref> A continuació va entrar a treballar de passant al despatx de l'advocat Danés, on, segons explicava en una carta a [[Josep Maria Lloret]], «tinc poca feina i a les tardes aprofito per anar a l'Ateneu i a la nit al Liceu». Maragall vivia sense obligacions ni penúries econòmiques, dedicat a una vida relaxada, envoltat d'amics; un habitual de les tertúlies, un jove lliure de responsabilitats.<ref name=cartes>[[#notes25|Maragall, 2007]]: pàg. 96. Cartes a Josep M. Lloret del 13 i 17 de juliol de 1886 (AM mrgll-Mss. 5 -22b-25 )</ref> El 1886 es va fer soci de l'[[Ateneu Barcelonès]], on es va relacionar amb escriptors com [[Josep Yxart]], [[Joan Sardà i Lloret|Joan Sardà]] i [[Narcís Oller]], entre d'altres.<ref name=arxiu>[http://www.bnc.es/fons/reculls_facticis/llibres_text/jm.doc Inventari Arxiu Maragall] a la [[Biblioteca Nacional de Catalunya]], 2009</ref>
La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la [[poesia]] hi són presents: l'[[amor]], la [[natura]], el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un [[lírica|lirisme]] directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el [[vitalisme]], d'arrel [[Nietzsche|nietzschiana]], i el [[decadentisme]]. En la natura, com en el paisatge i les tradicions –tòpics dels poetes romàntics–, Maragall hi veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració, de l'energia vital.
 
Maragall representa una ruptura ideològica i literària amb la generació immediatament anterior a la seva, i no volia tenir res a veure amb el [[positivisme]] i el [[naturalisme]] de mitjan [[segle XIX]], que [[Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús|Joaquim M. Bartrina]], Pompeu Gener i [[Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]] representaven a Catalunya. Va entroncar amb l'[[idealisme]] de les darreres generacions [[romanticisme|romàntiques]] gràcies al seu amic [[Josep Soler i Miquel]] i [[Joan Sardà i Lloret|Joan Sardà]].<ref name="olwer">[[Lluís Nicolau d'Olwer]]. [http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/110168/157171 Joan Maragall], ''Marges, Els: revista de llengua i literatura'', 1994, núm. 49, al portal [[Revistes Catalanes amb Accés Obert|RACO]]</ref> Va contribuir decisivament a la recuperació del [[catalanisme]] a través d'uns gèneres que incideixen en la col·lectivitat (cants, himnes i cançons), i també a través de la seva pròpia poètica, dinamitzant la llengua i arraconant formes massa complexes. Els poemes del seu segon llibre, ''[[Visions i Cants]]'', publicat el 1900, en seran el millor exemple. Mitjançant aquest procés de simplificació va arribar a la consolidació de la reflexió sobre la pròpia experiència creadora, la teoria de la «paraula viva»; des d'aquí, assolí una major llibertat en les [[mètrica (poesia)|tècniques mètriques]] i de versificació, en els recursos lingüístics i en els procediments retòrics. La seva obra ''Enllà '', publicada el 1906, recull aquesta tendència.<ref name="A">[http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall «Maragall» a Lletra (UOC)]</ref>
 
La seva activitat com a traductor el portà a aprofundir en el coneixement de les llengües, a enamorar-se dels originals i eixamplar cada dia més el camp de la seva visió. Autors com [[John Ruskin|Ruskin]], [[Schopenhauer]], [[Thomas Carlyle|Carlyle]], [[Nietzsche]] i [[Novalis]] els va interioritzar profundament. Novalis, però, més que cap altre.<ref name=olwer/>
 
===Teoria de la «paraula viva»===
Maragall va viure la transició de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] al [[Noucentisme]]. De la primera, n'havia heretat el [[floralisme]] i el [[retòrica|retoricisme]], però va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat, arribant a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Rebutjava la grandiloqüència i perseguia una naturalitat emanada de l'experiència personal. Apropava el llenguatge a la parla col·loquial, deslligant-se de límits formals, convertint-se en un exponent de [[vitalisme]] contrari al [[simbolisme]], que havia reduït la dimensió social de la poesia.<ref name="gencat1">{{ref-web|url = http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=b619d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b619d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=1770ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|títol = Poesia modernista|consulta = 16 de novembre de 2010|cognom = |nom = |coautors = |autor = |format = |llengua = |obra = Culturanet|pàgines = |lloc = |editor = Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
La «paraula viva» s'oposa a les paraules vanes amb la força espontània de la [[sinceritat]], lluny de la [[retòrica]] i connectada amb el parlar popular, amb el «català que ara's parla».<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Maragall%20i%20la%20tradici%C3%B3%20viva.pdf |títol=Joan Maragall i la tradició viva |consulta=17 de novembre de 2010 |cognom=Izquierdo |nom=Oriol |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc= |editor=Generalitat de Catalunya |data=2010 }}</ref> Amb tot, la defensa de l'espontaneïtat de Maragall no va aparellada a la improvisació ni a la renúncia de la correcció, perquè Maragall revisava molt a fons els seus poemes. Com expressava [[Agustí Bartra i Lleonart]]: {{cita|''«La poesia per a ell, és inspiració total, troballa estremida de la realitat o somni profètic, és a dir, una realitat futura acostada a la realitat. Aconsegueix integrar en una forma apol·línia l'emoció de la seva temporalitat transcendent, les seves càlides veritats humanes, la seva sorpresa davant la vida i la mort».''<ref>{{ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/136894/269517 |títol=Maragall - Bartra, de la Paraula Viva a la veu. Un apunt.|consulta=17 de novembre de 2010 |cognom=Sunyol |nom=Víctor |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra=Reduccions: revista de poesia, |pàgines= Núm.: 93-94 |lloc= |editor= |data=2009 }}, una anàlisi sobre l'obra de [[Agustí Bartra i Lleonart]].</ref>}}
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
==Bibliografia==
 
{{refbegin}}
* {{ref-llibre|cognom=Balcells|nom=Albert|enllaçautor=Albert Balcells i González |títol=Cataluña contemporánea|url=http://books.google.cat/books?id=3gRtgPTGiyoC&pg=PA63|consulta=18 Novembre 2010|any=1974|editorial=Siglo XXI de España Editores|llengua=castellà|isbn=9788432301605|ref=balcells}}
*{{ref-llibre|cognom=Benet|nom=Josep|enllaçautor=Josep Benet i Morell |títol=Maragall i la Setmana Tràgica|url=http://books.google.cat/books?id=ehKNczD8NLMC&pg=PA71|consulta=30 de setembre de 2010|any=1963|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|ref=Benet}}
*{{ref-publicació|cognom=Casals |nom=Gloria |enllaçautor= |coautors= |article=Joan Maragall: Notes autobiogràfiques |url=http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/111310/156733 |format=revista |llengua= |consulta= 30 de setembre del 2010|publicació= Els Marges|lloc= |volum= |exemplar=num.64|data=1999|pàgines=83-94 |id= |issn=0210-0452 |citació= |ref=marges }}
*{{ref-llibre|cognom=Maragall|nom=Gabriel |títol=Joan Maragall, esbós biogràfic|url=http://books.google.cat/books?id=iebjAAAAMAAJ|consulta=2 d'octubre de 2010|any=1988|editorial=Edicions 62|isbn=9788429727487|ref=Maragall1988}}
*{{ref-llibre|cognom=Maragall|nom=Joan |cognom2=Casals|nom2=Glòria |títol=Com si entrés en una pàtria: cartes a Josep M. Lloret, 1882-1895, i Notes autobiogràfiques, 1885-1910|url=http://books.google.cat/books?id=YS0cXBYmt8sC|consulta=3 d'octubre del 2010|any=2007|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=9788484159056|ref=notes25}}
*{{ref-llibre|cognom=Maragall|nom=Joan |cognom2=Comas|nom2=Antoni |títol=Obra poética: versión bilingüe|url=http://books.google.cat/books?id=-6bpag3ilCkC&pg=PA20|consulta=10 Octubre 2010|llengua=castellà|any=1984|editorial=Editorial Castalia|isbn=9788470394379|ref=comas}}
*{{ref-llibre|cognom=Moreta|nom=Ignasi|títol=No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall|url=http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig/25187|consulta=6 gener 2013|any=2010|editorial=Fragmenta Editorial|isbn=9788492416356|ref=moreta}}
*{{ref-llibre|cognom=Moreta|nom=Ignasi|títol=El pensament religiós de Joan Maragall|url=http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UPF/AVAILABLE/TDX-0209109-141633//timt.pdf.pdf|consulta=3 d'octubre del 2010|any=2008|editorial=Universitat Pompeu Fabra|isbn=|ref=tesi}}
*{{ref-llibre|títol=Casa Museu Joan Maragall|url=http://books.google.cat/books?id=CACwmMpMO-8C&pg=PA17|consulta=3 d'octubre de 2010|any=2004|editorial=Biblioteca de Catalunya|isbn=9788478451517|ref=museu}}
* {{ref-llibre|cognom=Raguer Suñer|nom=Hilari|enllaçautor=Hilari Raguer i Suñer |títol=La pólvora y el incienso: la Iglesia y la Guerra Civil Española, 1936-1939|url=http://books.google.cat/books?id=BxJpAAAAMAAJ|consulta=18 Novembre 2010|any=2001|editorial=Ediciones Península|llengua=castellà|isbn=9788483073414|pàgines=392| ref=raguer}}
*{{ref-llibre|cognom=Serrahima|nom=Maurici|enllaçautor=Maurici Serrahima i Bofill|títol=Vida i obra de Joan Maragall|url=http://books.google.cat/books?id=CGFLAAAAIAAJ|consulta=2 d'octubre de 2010|any=1966|editorial=Editorial Bruguera|ref=Serrahima1966}}
*{{ref-llibre|cognom=Tur|nom=Jaume |títol=Maragall i Goethe: les traduccions del Faust|url=http://books.google.cat/books?id=gkYmgtPW4T8C|consulta=3 d'octubre de 2010|any=1974|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788460063285|ref=tur}}
*{{ref-llibre|cognom=Vilanova Ribas|nom=Mercedes |enllaçautor=Mercedes Vilanova Ribas|cognom2=Martínez de Sas|nom2=María Teresa |cognom3=Pérez Samper|nom3=María de los Ángeles |títol=Profesora Mercedes Vilanova: a contracorriente|url=http://books.google.cat/books?id=XZxD2dzZV0cC&pg=PA175|capítol=El Catalanisme en Joan Maragall|consulta=3 d'octubre del 2010|any=2008|editorial=Edicions Universitat Barcelona|llengua=castellà|isbn=9788447532230|ref=vilanova}}
{{refend}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viccionari= |Viquidites=Joan Maragall i Gorina |Commons=Category:Joan Maragall |Viquillibres= |Viquitexts=Joan Maragall i Gorina| Viquiversitat = |Viquinotícies= |Viquiespècies=}}
* [http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Arxiu-Joan-Maragall Arxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya]
* [http://www.bnc.cat/digital/jmaragall/ Fons digitalitzats de Joan Maragall] a la [[Biblioteca Nacional de Catalunya]]
* {{AELC|maragallj}}
* {{LletrA|joan-maragall}}
* [http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18156&p_ex=joan%20maragall Vídeo ''Joan Maragall'']
* [http://www.joanmaragall.cat/ca/any-joan-maragall Any Joan Maragall 2010-2011]
18.886

modificacions