Estat d'oxidació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Oxides |
m tipo |
||
Línia 1:
L''''estat d'oxidació''' o '''nombre d'oxidació''' es defineix com la suma de [[càrrega elèctrica|càrregues]] positives i negatives d'un [[àtom]], la qual cosa indirectament indica el nombre d'[[electrons]] que l'àtom ha acceptat o cedit. L'estat d'oxidació és una aproximació conceptual, útil per exemple quan es produïxen processos d'[[oxidació]] i [[reducció]] (processos redox).
Els [[protons]] d'un àtom tenen càrrega positiva, i aquesta càrrega es veu compensada per la càrrega negativa dels electrons; si el nombre de protons i d'electrons és el mateix l'àtom és elèctricament neutre. Si l'àtom cedeix un electró les càrregues positives dels protons no són compensades, ja que no hi ha suficients electrons. D'aquesta manera s'obté un [[ió (àtom)|ió]] amb càrrega positiva (catió), A<sup>+</sup>, i es diu que és un ió monopositiu; el seu estat d'oxidació és de +1. En canvi, si l'àtom accepta un electró, els protons no compensen la càrrega dels electrons, obtenint-se un ió mononegatiu, A<sup>-</sup>. L'àtom pot cedir un nombre més gran d'electrons obtenint-se ions dipositius, tripositius, etc. I de la mateixa manera, pot acceptar-los, donant ions de distintes càrregues.
Els estats d'oxidació es denoten en la nomenclatua química per mitjà de nombres romans entre parèntesis després de l'element d'interès. Per exemple, un ió de ferro amb un estat d'oxidació +3, Fe<sup>3+</sup>, s'escriuria de la forma següent: ferro (III). L'òxid de manganès amb el manganès presentant un estat d'oxidació de +7, MnO<sup>4-</sup>, s'anomena com "òxid de manganès (VII)"; d'aquesta manera es pot diferenciar d'altres òxids. En aquests casos no cal indicar si la càrrega de l'ió és positiva o negativa. En la fórmula química, l'estat d'oxidació dels ions s'indica per mitjà d'un superíndex després del símbol de l'element, com ja s'ha vist en Fe<sup>3+</sup>, o per exemple, en l'oxigen (II), O<sup>2-</sup>. No s'indica l'estat d'oxidació en el cas que sigui neutre.▼
▲Els estats d'oxidació es denoten en la nomenclatua química per mitjà de nombres romans entre parèntesis després de l'element d'interès. Per exemple, un ió de ferro amb un estat d'oxidació +3, Fe<sup>3+</sup>, s'escriuria de la forma següent: ferro (III). L'òxid de manganès amb el manganès presentant un estat d'oxidació de +7, MnO<sup>4-</sup>, s'anomena com "òxid de manganès (VII)"; d'aquesta manera es pot diferenciar d'altres òxids. En aquests casos no cal indicar si la càrrega de l'ió és positiva o negativa.
La fórmula següent mostra a la molècula de iode, I<sub>2</sub>, acceptant dos electrons, de manera que passa a presentar un estat d'oxidació de -1:
| |||