Revisió del 21:54, 9 nov 2015 modifica Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.215 edits -Categoria:Capitals de província d'Espanya; ±Categoria:Municipis de la província de Conca→Categoria:Conca usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 17:48, 5 des 2015 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Conca}} {{Infotaula del municipi espanyol\|de Conca\|\| \|topònim = Conca Linha 4 ⟶ 5: \|escut = Coat of Arms of Cuenca (Spain).svg \|bandera = Flag of cuenca.gif \|localització = [[Fitxer:Cuenca, Spain location.png\|220px\|Ubicació de Conca dins d'Espanya]] \|subtítol = Municipi de [[Castella-La Manxa]] \|fotografia_mida = 200px Linha 15 ⟶ 16: \|superfície = 954,2 \|altitud = 946 \|distància1 = \|dist_ref1= Conca \|codi_postal = 16000 \| latg = 40 \| latm = 04 \| longg = 2 \| longm = 09 \| longEO = O Linha 26 ⟶ 27: \|web = [http://www.cuenca.es/ Ajuntament de Conca]\| }} '''Conca'''<ref>{{GEC\|0019202\|Conca}}</ref> ~~(en~~{{ca}} ~~[[castellà]]~~o '''Cuenca'')' {{es}} és una ciutat [[Castella - la Manxa\|castellana manxega]], capital de la [[Província de Conca\|província ~~homònina~~homònima]], que es troba a [[Castella - la Manxa]], on se situa com la porta de la regió muntanyenca conquenca entre les falçs del [[riu Xúquer]] i el seu afluent [[Huécar]]. Està considerada com a [[patrimoni de la Humanitat]].▼ [[Fitxer:Cuenca-2000 rio jucar 01.jpeg\|thumb\|El riu Xúquer al seu pas per Conca.]]▼ [[Fitxer:Designed by Eiffel a Bridge in Cuenca Spain same person who designed the Eiffel Tower in Paris.jpg\|thumb\|Dissenyat per un pont d'Eiffel a Conca Espanya persona mateixa que va dissenyar la Torre Eiffel a París]]▼ [[Fitxer:Cuenca CasasColgadas1.jpg\|thumb\|Cases de Conca]]▼ ▲'''Conca'''<ref>{{GEC\|0019202\|Conca}}</ref> (en [[castellà]] ''Cuenca'') és una ciutat [[Castella - la Manxa\|castellana manxega]], capital de la [[Província de Conca\|província homònina]], que es troba a [[Castella - la Manxa]], on se situa com la porta de la regió muntanyenca conquenca entre les falçs del [[riu Xúquer]] i el seu afluent Huécar. Està considerada com a [[patrimoni de la Humanitat]]. == Història == ▲[[Fitxer:Cuenca-2000 rio jucar 01.jpeg\|thumb\|esquerra\|El riu Xúquer al seu pas per Conca. ]] ▲[[Fitxer:Designed by Eiffel a Bridge in Cuenca Spain same person who designed the Eiffel Tower in Paris.jpg\|thumb\|esquerra\|Dissenyat per un pont d'[[Eiffel]] a Conca ~~Espanya~~ persona mateixa que va dissenyar la [[Torre Eiffel]] a París]] ▲[[Fitxer:Cuenca CasasColgadas1.jpg\|thumb\|esquerra\|Cases de Conca]] Aquesta regió fou al centre de la revolta de Shakya al-Fatimi (768-777); a la segona meitat del segle IX va passar a la família dels [[Banu Dhi l-Nun]] (Dhu l-Nunídes) de Santaver. El 908 la regió fou dividida entre tres fills de Musa. Es desconeix exactament l'origen històric de la ciutat, en el seu actual emplaçament, però existia en el [[segle IX]] una fortalesa denominada '''Kunka''' (Cuenca), construïda pels àrabs. Linha 42 ⟶ 43: Després de l'ocupació castellana de Toledo el [[1085]], Kunka va passar a Castella com a part de la "dot de la mora Zaida". Es creu que de moment l'estructura de Kunka no va variar i que es va limitar a pagar un tribut conservant la població musulmana. El 1097 un exèrcit castellà manat per Àlvar Núñez, vigilava Kunka quan els [[almoràvits]] manats per Muhammad ibn Aixa van fer una ràtzia a la regió. El 1108 els almoràvits van entrar a Kunka després de la victòria d'[[Uclés]]. El 1137 la població es va revoltar contra la guarnició i foren massacrats per orde de [[Taixfín ibn Ali]]. [[Al-Udhri]] (segle XI) l'esmenta com una de les 20 estacions de la ruta Saragossa-Còrdova. [[Al-~~Idrisí~~Idrissí]] (segle XII) la descriu{{CN}} com una petita i antiga vila rodejada de muralles i sense ravals, i diu que era una kura. El [[1172]] en va fer una descripció Ibn Sahib al-Salat. Yakut (segle XIII) la fa part de l'l’''amal'' de Santaver. [[Al-Umari]] que escrivia al segle XIV, l'esmenta com la XI província d'[[al-Andalus]], incloent les viles d'[[Oriola]], Conca, [[Elx]], [[Dénia]] i nombrosos castells. [[Ibn Mardanix]] va cedir terres als cristians a la rodalia de Kunka però els colons es van retirar davant l'almohade Abu Yakub que el 1172 hi va entrar i la va trobar en una forta decadència. amb només 700 habitants. [[Alfons VIII de Castella]] la va assetjar el 1177 i els almohades van capitular al cap de set mesos, el [[21 de setembre]] de [[1177]], operació coneguda com la [[conquesta de Conca]], sent agregada a Castella. Abu Yakub va intentar reconquerir-la el 1194 i va cremar les collites de la zona però no se'n va sortir. Les terres de Conca foren concedides en part als ordes militars de Calatrava i de Santiago i la població es va organitzar en "consejo", si bé van subsistir algunes estructures anteriors com el càrrec ~~d'almotacén~~de [[mostassaf]] (''mutahsib''). Els furs van donar facilitats comercials als mudèjars; el segon bisbe fou un ~~mozarab~~mossàrab toldeà, sant Julià. Fins al segle XV va subsistir una mesquita al costat del monestir de Nostra Senyora de la Contemplació. [[Alfons X de Castella]] li va concedir el títol de ciutat. Patí el pillatge de les tropes franceses durant la [[Guerra del Francès]], així com [[Presa de Conca\|dels carlins]] el [[1874]].<ref>{{ref-web\|url=http://eldiadigital.es/not/2967/ \|títol=El saqueo carlista de julio de 1874, una de las mayores afrentas a Cuenca \|consulta=2/9/2013 \|obra= \|editor=El dia digital \|data=14/7/2010 \|llengua=castellà }}</ref> Entre els monuments de Conca destaca la Catedral, monument nacional d'estil [[arquitectura gòtica\|gòtic]] anglonormand, exemplar únic a Espanya. == Geografia == Situada en les coordenades: [[Latitud]] 40° 04′ Nord i [[longitud (geografia)\|Longitud]] 2° 08′ Oest, la ciutat es divideix en dues zones ben diferenciades: la ciutat antiga, situada sobre un turó rocós vorejat pel [[riu Xúquer]] al nord i pel seu afluent Huécar al sud, desembocant aquest últim en el primer en la part baixa de la ciutat antiga, poc abans del pont de San Antón. A l'oest i sud de la ciutat antiga, i separada pel riu Huécar, s'estén la ciutat nova en direcció ~~Nord~~nord-~~Sud~~sud. L'[[altitud]] de la ciutat oscil·la entre els 920 [[metres]] de la ciutat nova i els poc més de 1000 de la part més alta de la ciutat antiga.▼ El clima de Conca és [[~~clima~~mediterrani ~~mediterrani\|mediterrani~~continental]] ~~continental~~, amb temperatures molt fredes a l'[[hivern]] i suaus a l'[[estiu]], amb una important oscil·lació tèrmica diària durant tot l'any, més acusada els mesos de més calor. Les precipitacions són més abundants que en el seu entorn a causa de l'orografia muntanyenca de la Serra de Conca, pel que se superen els 500 mm., presentant un mínim de pluges en els mesos d'estiu. Els rècords de temperatura registrats són 39,6º el [[30 de juliol]] de [[1981]] i els -17,8º del [[3 de gener]] de [[1971]].▼ ▲Situada en les coordenades: [[Latitud]] 40° 04′ Nord i [[longitud (geografia)\|Longitud]] 2° 08′ Oest, la ciutat es divideix en dues zones ben diferenciades: la ciutat antiga, situada sobre un turó rocós vorejat pel [[riu Xúquer]] al nord i pel seu afluent Huécar al sud, desembocant aquest últim en el primer en la part baixa de la ciutat antiga, poc abans del pont de San Antón. A l'oest i sud de la ciutat antiga, i separada pel riu Huécar, s'estén la ciutat nova en direcció Nord-Sud. L'[[altitud]] de la ciutat oscil·la entre els 920 [[metres]] de la ciutat nova i els poc més de 1000 de la part més alta de la ciutat antiga. ~~== Clima ==~~ ▲El clima de Conca és [[clima mediterrani\|mediterrani]] continental, amb temperatures molt fredes a l'[[hivern]] i suaus a l'[[estiu]], amb una important oscil·lació tèrmica diària durant tot l'any, més acusada els mesos de més calor. Les precipitacions són més abundants que en el seu entorn a causa de l'orografia muntanyenca de la Serra de Conca, pel que se superen els 500 mm., presentant un mínim de pluges en els mesos d'estiu. Els rècords de temperatura registrats són 39,6º el [[30 de juliol]] de [[1981]] i els -17,8º del [[3 de gener]] de [[1971]]. ~~== Població ==~~ Segons la revisió del [[Padró municipal d'habitants]] de l'[[Institut Nacional d'Estadística]] ([[2004]]), la població de Conca pujava a 47.862 habitants: 24.912 (52,05%) dones i 22.950 (47,95%) homes. Del total, 46.067 (96,25%) corresponien a espanyols i 1.795 (3,75%) a estrangers. Linha 63 ⟶ 59: [[Fitxer:Cuenca casas colgadas 2.jpg\|thumb\|Les cases penjades]] * '''Les Cases Penjades''': És el monument més característic de la ciutat. Es tracta d'una sèrie d'habitatges edificats des d'almenys el segle XV directament sobre el Congost del Huécar. El seu origen sembla estar en una casa senyorial i, fins a l'actualitat, han tingut diversos usos, entre ells el de Ajuntament. Actualment el conjunt consisteix en tres cases, dues de les quals (Les Cases del Rei) alberguen el Museu d'Art Abstracte Espanyol, i a l'altra (La Casa de la Sirena), hi ha una fonda. * '''Plaça de Mangana''': Ocupa el solar de l'antic [[Alcàsser (arquitectura)\|alcàsser]] i en ella hi ha la Torre de Mangana i el Monument a la Constitució de Gustavo Torner. Ha estat objecte d'importants campanyes arqueològiques fins a finals del 2010, començant llavors les obres de museïtzació que pretenen integrar les troballes arqueològiques amb la funció de plaça pública que es va perdre amb l'inici de les ~~excavaciones~~excavacions. Els principals restes que s'integraran a l'edifici són els de l'antic alcàsser, d'una sinagoga i de l'església de Santa Maria de Gràcia [[Fitxer:Cuenca, Spain - Mangana Tower.jpg\|140px\|left\|thumb\|Torre de Mangana]] * '''Torre de Mangana''': El nom de ''Mangana'' s'utilitza des de finals del [[segle XVI]] per designar el rellotge de la ciutat. Està situada al solar de l'antic [[Alcàsser (arquitectura)\|alcàsser]] [[Al-Àndalus\|andalusí]], que va ser el barri [[mudèjar]] i després [[jueria]], i del que tot just queden vestigis en l'actualitat. Es creu que antigament va ser una catapulta llança-pedres situada als merlets pròximes, com a element defensiu als seculars atacants de la ciutat. Linha 78 ⟶ 74: * '''Pont de San Antón''': Està ubicat sobre el [[riu Xúquer]] (en castellà Júcar). És d'origen medieval, tot i que s'ha reformat successivament fins al [[segle XIX]]. Està format per dos arcs de mig punt. * '''Castell''': En aquest lloc s'aixecava l'antiga [[alcassaba]] [[Al-Andalus\|andalusí]]. En l'actualitat està en ruïnes, encara es conserva una [[torrassa]], dues torres quadrats. En el llenç de muralla que queda està l'Arc de Bezudo, de [[arc de mig punt\|mig punt]], reformat al segle XVI. Al seu costat apareix un escut amb toisó. * '''Gratacels''': Es dóna tradicionalment aquest nom a les cases que se situen en els números imparells del carrer Alfons VIII i que, tenint tres o quatre altures a aquest carrer, poden arribar a tenir més de deu a la part posterior. Així, aquestes cases pengen sobre el barri de ~~Sant~~San ~~Martí~~Martín, mirant cap al [[Congost (hidrografia)\|congost]] del Huécar. ==Arquitectura religiósa== [[Fitxer:Cuenca Catedral de Cuenca.jpg\|thumb\|Catedral de Conca]] [[Fitxer:A Black and White Photo of the Cuenca Cathedral in Spain.jpeg\|esquerra\|thumb\|[[Catedral de Conca]]]] * '''La Catedral''': Es va començar a construir al segle XII en el mateix emplaçament en què s'aixecava la mesquita aljama i representa un dels exemples més primerencs del gòtic ~~en España~~espanyol. La va consagrar el 1208 l'arquebisbe Ximénez de Rada, però no es va acabar fins a 1271. Es tracta d'un edifici excepcional amb elements de la transició del romànic al gòtic i altres del segle XIII i l'XV. Té planta de creu llatina, amb tres naus i [[transsepte]]. Mostra reminiscències del [[Orde del Cister\|Cister]] en les seves [[volta\|voltes]], mentre que el [[llanternó]] quadrat té inspiració anglesa de l'escola ~~anglo-normanda~~anglonormanda. Les capelles laterals es van concloure a partir del segle XVI, destacant la dels Apòstols i la de l'Esperit Sant, també anomenada Capella dels Cavallers. Al claustre s'accedeix per l'arc renaixentista de [[Esteban Jamete]], sent també digne d'esment el "Transparente", una creació barroca de Ventura Rodríguez. El 1902 es va ensorrar la Torre del Giraldillo, danyant seriosament la façana, per la qual cosa es va haver de demolir i es va construir l'actual façana [[neogòtic]]a, seguint el mateix estil constructiu general. L'últim canvi va ser la instal·lació de les vidrieres que falten, realitzades per artistes contemporanis com Gustavo Torner. Devora la catedral hi ha el Palau Episcopal. En les seues proximitats es troben zones de gran bellesa natural com la Serra de Conca amb [[la Ciudad Encantada]]. La seua ciutat emmurallada ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]]. Linha 90 ⟶ 86: == Festes == * Festes de Sant Mateu, del [[18 de setembre\|18]] al [[21 de setembre]] (declarada d'interès turístic regional). Són les festes que rememoren la conquesta de Conca per Alfons VIII. Durant aquests dies les penyes omplen els carrers del nucli antic de la ciutat de colorit, [[música]] i la tradicional "zurra", una beguda feta amb vi i fruites. També es corren ''vaquillas enmaromadas'' a la Plaça Major. * [[Setmana Santa]] - Declarada d'Interès Turístic Internacional == Personatges destacats == * [[Enrique de Villena]], ~~[[Villena\|~~conegut com el Marquès de Villena]] (Conca, [[1384]] - Madrid, [[1434]]):, ~~Ideòleg~~ideòleg i escriptor, de la dinastia dels [[Casal dels Trastàmara\|Trastàmara]], i Gran Mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]].▼ * [[Carlos Patiño]], compositor ([[1600]]-[[1675]])▼ ▲* [[Enrique de Villena]], [[Villena\|Marquès de Villena]] (Conca, [[1384]] - Madrid [[1434]]): Ideòleg i escriptor, de la dinastia dels [[Casal dels Trastàmara\|Trastàmara]], i Gran Mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]]. ▲* [[Carlos Patiño]] compositor ([[1600]]-[[1675]]) == Referències == Linha 105 ⟶ 98: == Enllaços externs == {{commonscat}} * [http://www.cuenca.es/ Ajuntament de Conca] {{es}} * [http://www.turismocastillalamancha.com/lugares/cuenca/cuenca/ Web oficial de Turisme de Castella - la Manxa] {{es}} {{Municipis de Conca}} {{Autoritat}} [[Categoria:Conca\| ]] [[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Espanya]]

Conca (Castella - la Manxa): diferència entre les revisions