Amir al-muminín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Traducció bàsicament de la wiqui francesa
m Ampliant de la GEC
Línia 1:
'''Amīr al-mu'mīnīn''' (en [[àrab]], أمير المؤمنين) o '''Príncep dels creients''', també traduït com a emir o comanador dels creients, que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els [[musulmans]]. És un grau [[religiós]], [[polític]] i [[social]]. És un títol [[islàmic]] tradicionalment s'associava al de [[califa]] ja que és com també se'l designava en els primers temps de l'[[islam]]. El mot ha sofert modificacions, fonamentalment dels historiadors medievals, i en català hom troba sovint les formes '''miramolí''' o '''miramamolí''', entre d'altres<ref>[http://www.grec.cat Gran Enciclopèdia Catalana]</ref>.
 
És un títol [[islàmic]] tradicionalment s'associava al de [[califa]] ja que és com també se'l designava en els primers temps de l'[[islam]]. El primer a portar aquest títol va ser [[Omar'Umar ibn al-KhattabHattāb]] i la persona és escollida seguint les regles de la charia, i en resposta a la concentració dels representants del poble musulmà anomenat Choura. Després de 'Umar el portaren tots els califes [[omeies]] i [[abbàssides]], tot i que van haver-hi sobirans que no hi van poder ser perquè no reunien les condicions que exigeix el dret musulmà.
 
El títol de l'atribuïren diverses dinasties nord-africanes, i també el feien servir els omeies i almohades durant l'existència d'[[Al-Andalus]]. Després del [[1253]] fou reivindicat pels hàfsides d'[[Ifrīqiya]], pels mamelucs d'[[Egipte]] i pels marínides del Marroc, i fins el [[1922]] encara va ser usat pels soldans otomans.
 
Actualment, només el Rei del [[Marroc]] porta aquest títol, i així queda recollida a la constitució marroquina. Va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel [[sultà]], ara [[rei]], del Marroc.