Revisió del 02:02, 8 des 2015 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:15, 8 des 2015 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: A la mort de Tigranes III, el partit pro-part va proclamar rei al seu fill Tigranes IV que va tenir a [[Erato]] (que segons unes fonts era sa germanastra i muller, però d'altres la fan vídua del rei [[Tigranes III d'Armènia\|Tigranes III]]), com associada al poder (regent si era la vídua de Tigranes) i tenia el suport dels partidaris dels parts. Com que la coronació no tenia l'aprovació romana, August va instigar un cop d'estat i el [[5 aC]] fou enderrocat per [[Artavasdes IV d'Armènia\|Artavasdes IV]], fill d'[[Artaxes II d'Armènia\|Artaxes II]] i germà de Tigranes III (oncle per tant de Tigranes IV i potser d'Erato), que va tenir el suport romà, però amb l'ajuda dels parts >Tigranes i Erato van recuperar el poder al cap de pocs mesos. L'autoritat sembla que era de Tigranes IV que apareix a les monedes amb corona, mentre Erato no porta ni diadema ni consta en lloc el títol de reina. Revoltat el partit pro-romà d'Armènia l'any [[1]], el rei [[Tigranes IV d'Armènia\|Tigranes IV]] va morir i la reina Erato va abdicar i va fugir, però els nobles partidaris dels parts, alguns dels quals van romandre lleials a Erato, es van aixecar sota la direcció d'[[Artavasdes V d'Armènia\|Artavasdes V]], germà de Tigranes IV, i va esclatar la guerra civil. [[Cèsar August]] va enviar l'any 1 a [[Gai Cèsar]], que va trobar al rei part [[Fraates V de Pàrtia\|Fraates V]] a la vora de l'Eufrates i els dos homes es van posar d'acord per retornar Armènia a la influència romana. L'any 2, quant els romans anaven a tornar la corona a l'ex rei [[Artavasdes IV d'Armènia\|Artavasdes IV]] ([[5 aC]]-[[4 aC]]), aquest va resultar mort en un combat (en una expedició), i llavors van decidir canviar de dinastia i van dónar la corona a [[Ariobarzanes d'Armènia\|Ariobarzanes II d'Atropatene i I d'Armènia]], fill del rei Artabas o Artavasdes I d'[[Atropatene]], d'origen [[mede]] i que fou acceptat pels nobles gràcies a les seves bones qualitats; la ciutat de Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, foren sotmeses (any [[3]]). August va enviar al seu nét Gai Cèsar a arranjar els afers d'Armènia (1 aC o 1 dC) i es va posar d'acord amb el rei Fraates V per retornar a Armènia a la influència romana. Aquest mateix any 1 aC o al sigüent any [[1]] una revolta popular va enderrocar a Tigranes IV potser aprofitant que aquest hauria mort en una expedició contra els bàrbars, i Erato va abdicar i va fugir. [[Artavasdes V d'Armènia\|Artavasdes V]], germà de Tigranes IV, va intentar ocupar el poder, i va esclatar la guerra civil fins que els romans varen restablir la pau i van posar al tron a [[Ariobarzanes d'Armènia\|Ariobarzanes II d'Atropatene i I d'Armènia]]. ==Referència== *René Grousset, ''Histoire de l’Arménie des origines à 1071'', Paris, Payot,‎ 1947 ==Referència==

Tigranes IV d'Armènia: diferència entre les revisions