Ticià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m (GR) File renamed: File:TItian - The Flaying of Marsyas.jpg → File:Titian - The Flaying of Marsyas.jpg File renaming criterion #3: To correct obvious errors in file names, including misspelled [[c::e... |
m →Maduresa (1516 - 1530): Afegint enllaç |
||
Línia 67:
[[Fitxer: Tizian 049.jpg|thumbnail|esquerra|250 px|''[[La Bacanal]]'', ([[1518]] -[[1519|19]]): Va formar part de la trilogia de les ''Bacanals'' encarregada per Alfons I d'Este per al seu castell de Ferrara. En el pentagrama que apareix al costat de les noies es pot llegir escrit en francès antic: ''"Qui beu i no torna a beure, no sap el que és beure"''([[Museu del Prado]])]]
L'artista va continuar simultàniament amb la seva sèrie de petites ''Madonnas'', que s'inseria en escenes paisatgístiques a la manera de la pintura de gènere poètic-pastoral, molt de moda en aquella època. La ''Verge amb el Nen, Sant Joanet i Santa Caterina'', coneguda com la ''Verge del Conill'', al [[Museu del Louvre]] és el prototip d'aquest tipus de teles. Un altre exemple de pintura religiosa d'aquest període és ''L'Enterrament de Crist'', també al Louvre. Aquesta també va ser l'època de la seva millor pintura mitològica, com ara ''[[La bacanal dels andrios|La Bacanal]]'' del [[Museu del Prado]] o ''Bacus i Ariadna'', de la [[National Gallery de Londres]]. Finalment, cal destacar els retrats de mig cos i bustos femenins com l'inicial ''Flora'' dels [[Uffizi]] o la ''Dona mirant al mirall'' del Louvre.
Després de diversos anys de convivència amb una dama anomenada Cecília Soldano, en el transcurs dels quals ja havia tingut dos fills, Pomponi i Horacio, el [[1525]] van decidir contraure matrimoni a causa de la mala salut d'ella i per legitimar a aquests fills. Cecilia no va arribar a sobreviure més de cinc anys des d'aquesta unió, durant els quals va portar al món a dues filles (algunes fonts indiquen que tres). Una d'elles, Lavinia, seria immortalitzada en diversos quadres. Cap a [[1526]] va entrar en contacte amb l'escriptor [[Pietro Aretino]], amb qui va tenir una estreta relació, la influència es va veure augmentada en anys successius, segons testimonien les cròniques de l'època. Tiziano fins i tot va enviar un retrat d'Aretino a [[Frederic II Gonzaga]], [[duc de Màntua]]. La relació de Ticià amb la cort de [[Màntua]] es va iniciar gràcies a la recomanació d'Alfons I d'Este a la seva germana [[Isabel d'Este|Isabel]], a qui Tiziano va retratar posteriorment.
| |||
