Lluís Maria Sforza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències
correcció
Línia 24:
Des del seu càrrec va animar, simultàniament, el rei [[Carles VIII de França]] i l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] perquè s'impliquessin en els assumptes polítics de la [[península Itàlica]], esperant controlar als dos i poder recollir així algunes recompenses territorials; iniciant-se així les anomenades [[Guerres d'Itàlia]]. Les coses, però, no van anar com ell havia planejat i, després d'un enfrontament amb el rei francès, es va unir a la lliga contra Carles VIII, donant a la seva neboda [[Blanca Maria Sforza]] en matrimoni a Maximilià I, i rebent en compensació la investidura de duc.
 
Després de la primera disputa amb França a la [[Batalla de Fornovo]] l'any [[1495]], utilitzant armes d'unes 70 tones de [[bronze]] provinent d'una estàtua que originàriament havia de recordar la figura de [[Leonardo da Vinci]], Lluís Maria [[Guerra d'Itàlia de 1499–1504|va ser expulsat]] del Ducat de Milà pel nou rei francès [[Lluís XII de França]] l'any [[1499]], el qual va reclamar els seus drets sobre el ducat en ser nét de [[Valentina Visconti]]. El [[1500]] Lluís XII va assetjar la ciutat de [[Novara]], població on s'exilià Lluís Maria, tenint entre les seves files ambdós exèrcits [[mercenari|mercenaris]]s suïssos, guerrers que havien estats invictes durant els dos últims segles. Davant d'aquest fet els propis suïssos, que no estaven d'acord de lluitar entre si, [[van abandonar]] els dos exèrcits; i no tan sols això sinó que lliuraren Lluís Maria i el qualseu germà [[Ascani Maria Sforza|Ascani]], que fouforen capturatcapturats pel rei francès l'abril de 1500.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=France, 1500-1715 |url=https://books.google.es/books?id=xIX_b_93aVIC&pg=PA10&dq=sforza+1500&hl=ca&sa=X&ved=0CCUQ6AEwAWoVChMIs_uUmbaAyQIVhjcUCh0WswO0#v=onepage&q=sforza%201500&f=false |llengua=anglès |editorial=Heinemann |data=2003 |pàgines=10 |isbn=0435327518}}</ref>
 
Aquest acceptà la seva sort. Trist i cansat, amb els cabells blancs, s'encaminà a llur destí. Restava sol; la seva adorada esposa Beatriu havia mort feia tres anys; ja no tenia amics. Passà amb el cap ben alt pels carrers de [[Lió]], en mig d'una multitud que l'insultava, i fou tancat al Castell de [[Loches]], en la França central, on i va romandre oblidat fins a la seva mort el [[27 de maig]] de [[1508]].