|
'''Sembat II Bagratuni''' fou ''ishkhan'' d'[[Armènia]] vers el [[643]] al [[656]] i curopalata del [[691]] al [[706]]. Fou II d'Armenia i V Bagratuni però la seva personalitat es va confondre amb la de [[Sembat (III) Bagratuni]], III d'Armènia i VI Bagratuni, els ordinals del qual va agafar [[Sembat III Bagratuni|Sembat IV i VII Bagratuni]].
Era fill de [[Varastirots Bagratuni]], [[marzban]] d'Armènia i tenia el títol de ''spatar'' o ''spatarios''.
El [[653]] va unir a les seves funcions les del ''ishkhan'' [[Teodor Reshtuni]] que havia estat destituït. El [[654]] l'emperador va ocupar Armènia i va nomenar governador a [[Maurianos d'Armènia|Maurianos]] amb el que va col·laborar com ''ishkhan'' fins a la conquesta àrab. El [[656]] els àrabs van dominar Armènia i van establir com a governador a [[Hamazasp Mamikonian]].
Sembat va seguir al servei de Bizanci i el [[691]] fou nomenat governador en substitució de Nersès Kamsarakan, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.
Per venjar-se del bizantins que el [[635]] l'havien torturat, quant va tenir el poder es va passar al camp musulmà i va cridar als àrabs que van enviar un exèrcit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa. Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Maslama els va poder rebutjar. Symbatios va entregar el país sense lluita.
El [[695]] Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ''ostikan'' (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili
Tiberi III va enviar un altre exèrcit vers el [[696]], i es va produir una batalla de resultat incert prop d'un lloc anomenat Paik probablement no massa lluny d'Erzurum entre els bizantins i Sembat. Ambdós exèrcits es van retirar.
A una data indeterminada vers el [[697]] Abdallah feu empresonar a molts nakharars i ishkhans, es va apoderar dels seus tresors i de les seves terres. Sembat II i el patriarca Sahak III foren enviats a Damasc.
Alliberat Sembat II i retornat a Armènia vers [[698]], va passar al camp bizantí i va organitzar una revolta nacional. Els nakharars que el van secundar es varen concentrar a Akori. Al seu costat estava sa germà Ashot II Bagratuni, Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, fill d'Ashot I Bagratuni, i Vard Reshtuni, fill de Teodor Reshtuni. Un exèrcit àrab va atacar als revoltats quan partien en direcció a la frontera bizantina, a la vila de Vardanakert, prop d'Akori. El fred no deixava combatre als àrabs i dos mil armenis van aplanar l'exèrcit musulmà molt més nombrós. Els soldats es van escapar cap a l'Araxes que van creuar perquè estava gelat, però es va trencar el gel i la majoria van morir; només 300 van retornar a la seva base a [[Siunia]] on la princesa Shushan els va acollir i quan va arribar Sembat, que els volia, va aconseguir que els deixés lliures. Sembat llavors va enviar la notícia a la cort de [[Constantinoble]] de la que es va declarar vassall, amb regals, i fou reconegut ''curopalata'' (vers el 700).
Vers el mateix any una expedició àrab que havia entrat al [[Vaspurakan]] fou derrotada a Kugank per Vard Reshtuni, i una expedició dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al [[Vanand]] fou desfeta pels Kamsarakan.
Però per por de les represàlies àrabs Sembat II es va retirar al [[Taiq]], on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera bizantina.
El Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents [[Muhammad Ibn-Merwan d'Armènia|Muhammad Ibn-Merwan]] i Uqba a Armènia. Els nakharars es van rendir sense lluita. (vers 702).
El patriarca Sahak III que va anar a veure al califa per intercedir va morir al viatge ([[703]]). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies. Fou elegit nou patriarca Elia d'Ardjesh, bisbe de [[Bznuniq]] ([[703]]-[[717]]). Llavors el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l'església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm. Elia, amb el suport del califa i del senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a [[Bardaa]], va deposar a Bakur o Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a [[Damasc]]. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.
El [[705]] el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharars al governador de [[Nakhtxivan |Nakhichevan]], Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del [[Araxes]]) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz-Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana ([[706]]). Sembat II va marxar a territori bizantí i es va instal·lar a [[Poti (Geòrgia)|Poti]] a la [[Còlquida]], on va morir.
Vers el [[706]] el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a [[Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili d'Armènia|Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili]].
[[Categoria:Prínceps d'Armènia]]
| 