Paràbola (al·legoria): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
aclariment |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Una '''paràbola''' és una [[al·legoria]] que conté un ensenyament moral. La veu ve del [[llatí]] ''parabŏla'' i aquesta del [[Idioma grec|grec]] παραβολή (que significa 'comparació'), designant una forma literària consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblança, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no és l'explícit. La paràbola té una finalitat didàctica i en podem trobar un exemple en els [[evangeli]]s cristians, on [[Jesús]] utilitza diverses paràboles per ensenyar al poble.
==Característiques==
[[Fitxer:Ignacy Krasicki 111.PNG|thumb|left|150px|[[Ignacy Krasicki]]]]
El terme "paràbola" prové del nom donat pels
Entre alguns exemples de paràbola trobem ''L'home cec i el coix'', ''El rei i els escrivans'', i ''El borratxo'' d'[[Ignaci Krasicki]].
Una paràbola és una de les formes més simples de la [[narrativa]]. Evoca un ambient i descriu una
La paràbola prototípica difereix de l'[[apòleg]] en el fet que és una història probable i realista -té lloc en algun ambient familiar de la vida. Molts [[conte de fades|contes de fades]] poden ser considerats com a paràboles desenvolupades, excepte pel seu entorn [[fantasia|màgic]].
[[Fitxer:Plato-raphael.jpg|thumb|150px|[[Plató]], segons [[Rafael Sanzio|Rafael]]]]
Igual que la [[rondalla]], la paràbola sol narrar una acció simple, singular i consistent, sense detalls estranys ni circumstàncies que comportin distracció. En ''[[La República]]'' de [[Plató]], les paràboles, com les que al·ludeixen a "les ombres a la caverna", engloben un argument [[
En el prefaci a la seva [[traducció lingüística|traducció]] de les ''Rondalles d'Aesop'', [[George Fyler Townsend]] va definir "paràbola" com "''l'ús designat del llenguatge amb el propòsit intencionat de convenir un significat ocult i secret, més que no pas el que contenen les paraules en si mateixes, i que pot o no portar una referència especial a l'oïdor o al lector.''"
Línia 21:
Si bé les paràboles sovint posseeixen un missatge implícit prescriptiu clar, suggerint com s'ha de comportar o què ha de creure una persona, moltes paràboles simplement exploren un concepte des d'un punt de vista neutral. Lluny de proveir una guia i donar suggeriments de l'acció correcta en la vida, les paràboles ofereixen un llenguatge metafòric que permet a la gent discutir més fàcilment idees difícils o complexes.
La paràbola i l'[[al·legoria]] solen ser tractades com a [[sinònim]]s, però van ser ben diferenciades per [[Henry Watson Fowler|H. W. Fowler]] a ''Modern English Usage'': "L'objecte en cadascuna és il·luminar l'oïdor presentant-li un cas en el qual aparentment no estava interessat, i sobre el qual haurà d'obtenir un judici desinteressat de la seva part". Provoca, en altres paraules, que el lector o oïdor caigui en el compte que la conclusió s'aplica bé també a les seves pròpies preocupacions. La paràbola, no obstant això, és més condensada que l'al·legoria: només aporta un principi, del qual es deduirà una sola moral.
==Història==
Línia 77:
* [http://www.newadvent.org/cathen/11460a.htm Enciclopèdia catòlica: Paràbola] {{en}}
{{ORDENA:Parabola Allegoria}}
[[Categoria:Paràboles| ]]
| |||