Ivo Lapenna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
De 1955 a 1964 va ser Secretari General, un càrrec nou creat per a ell. En 1964 es va convertir en president d'UEA
 
Lapenna va impulsar el treball davant els organismes internacionals, i a ell es deu en gran parteix l'èxit de la resolució de la [[UNESCO]] en 1954 favorable a l'esperanto, així com el nou Estatut de 1955 i la creació del CED, un centre de recerca sobre els problemes de la comunicació internacional que va fundar en 1952.<ref>Humphrey Tonkin. [http://uhaweb.hartford.edu/TONKIN/pdfs/KvindekJaroj.pdf Kvindek jaroj post Montevideo], p. 6.</ref> També va promoure una campanya per promoure l'esperanto a l'ONU, sense aconseguir-hi resultats concrets.<ref>Ulrich Lins: "La du flankoj de Ivo Lapenna" ''Beletra Almanako'', nº 19, februaro 2014, Novjorko, Mondial. <nowiki>ISBN 9781595692771</nowiki>, ISSN 1937-3325. pp. 121-137.</ref>
 
En 1974, al congrés d'Hamburg, Lapenna no va ser reelegit com a president, i el govern de UEA va passar a una generació més jove, amb el nord-americà [[Humphrey Tonkin]] com a president. Lapenna va denunciar els fets com una espècie de "cop d'estat comunista", considerant que l'Associació havia perdut la seva neutralitat.