Dinastia merovíngia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|thumb|370px|L'extensió de l'Imperi Francfranc]]

La '''Dinastiadinastia Merovíngiamerovíngia''', és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu I]] ([[466|(466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seva mort, el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que, després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes [[francs]] sota el seu govern.

Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordomsmajordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia|dinastia carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia|dinastia carolíngia]].

* '''[[Faramond]]''' ''circa.'' [[410]] - [[426]]

A la mort de Clodoveu, l'any 511, el regne es dividia entre els seus quatre fills, que van establir els seus respectius regnes amb capital a [[Reims]] ([[Teodoric I d'Austràsia|Teodoric I]]), [[Orleans]] ([[Clodomir I]]), [[París]] ([[Khildebert I|(Khildebert I]]), i [[Soissons]] ([[Clotari I]]).

Clotari I, conegut com "''el Vell"'', va aconseguir obtenir el control dels altres tres regnes gràcies a la seva longevitat i a les morts dels seus germans o dels seus successors (algunes de propiciades pel mateix Clotari). AlEn morir, Clotari repartia un altre cop el regne entre els seus quatre fills: [[Caribert I|Caribert]] obtingué el regneRegne de [[París]], [[Guntram]] el regneRegne d'[[Orleans]] (que passaria a ser conegut com a regne''Regne de [[Borgonya]]''), [[Sigebert I|Sigebert]] el regneRegne de Reims (la capital del qual es va traslladar a [[Metz]], i esdevindria el regneRegne d'[[Austràsia]]), i [[Khilperic I]] el regneRegne de [[Soissons]] (futur regneRegne de [[Nèustria]]).

Els conflictes successoris i les guerres fratricides van continuar, derivant en una guerra entre els regnes rivals de Nèustria i Austràsia. L'any 613, [[Clotari II]] de Nèustria va aconseguir derrotar Bruniquilda i el seu besnét Sigebert II, reunificant així els [[regnes francs]].

Tanmateix, el [[623]] donava el regneRegne d'[[Austràsia]] al seu fill [[Dagobert I]] per a apaivagar les demandes d'autonomia de la noblesa austrasiana i també assegurar les fronteres. AlEn succeir el seu pare, Dagobert va seguir aquesta política assignant subreis a [[Regne d'Aquitània|Aquitània]] el [[629]] i a [[Austràsia]] el [[634]].

Dagobert va incorporar a Nèustria el Regne d'Aquitània alen morir el seu germanastre, i posteriorment i atenent a les reivindicacions dels nobles locals, va integrar-hi el regneRegne de Borgonya. El seu fill [[Clodoveu II|Clodoveu]] heretaria Nèustria i Borgonya, mentre que un altre dels seus fills, [[Sigebert III|Sigebert]], continuaria com a rei d'Austràsia.

[[Khilderic II]], breument, i després [[Teodoric III]] aconseguirien reunificar el regne dels francs, però el poder reial cada cop es veia més disminuït i augmentava el pes polític dels [[majordoms de palau]]. Els reis d'aquest període reberen el qualificatiu de "[[reis mandrosos]]" per la seva incapacitat en el govern. Els successius reis es van anar tornant titelles a les mans dels majordoms, arribanti arribaren al punt que, a la mort de Teodoric IV, el majordom Carles Martell no va considerar necessari nomenar un hereu, i es donantdonà pas a un període de set anys d'interregne. El darrer rei, [[Khilderic III]], seria deposat definitivament el [[751]] per [[Pipí el Breu]], primer monarca [[Dinastia Carolíngia|carolingi]].

== Art Merovingimerovingi ==

La dinastia Merovíngiamerovíngia va ser desenvolupantdesenvolupar un art propi a l'actual França, un [[art preromànic]] que es va caracteritzar per l'ús de la pedra i el maó (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art característic d'aquest període és l'[[orfebreria]]. També van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Es conserven molt pocs vestigis i mostres d'art merovingi.

== Ascendència Divinadivina ==

En diversos texts, s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis, al·ludint que en realitat es tractaria de la descendència d'una presumpta filla de [[Jesucrist]] i [[Maria Magdalena]].

Aquesta teoria, basada tan sols en llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual França, va ser popularitzada en el ''best-seller'' ''Sang santa, Santsant greal'', escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novel·la ''best-seller'' de Dan Brown, ''[[El codi Da Vinci]]''. També [[Umberto Eco]] en fa ús aen ''El pèndol de Foucault'', encara que, com s'esmenta, són només novel·les, texts de ficció.

La teoria postula que [[Jesús]] va tenir descendència amb Maria Magdalena, tenint una filla, i que aquesta va migrar des de [[Judea]] al sud de [[França]], des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regneRegne franc amb els Merovingismerovingis.

En aquest sentit, els historiadors indiquen que, possiblement, va néixer aquesta llegenda per aconseguir atribuir-li divinitat als merovingis, i d'aquesta manera aquests poguessin governar sense objeccions, ja que tindrien un dret diví que els recolzava.