Suíntila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''Suintila''' fou rei [[visigot]] del [[621]] al [[631]]. Havia lluitat contra els [[runcons]] el [[612]], i contra els bizantins sota les ordres de [[Sisebut]] el 614-615. Succeí [[Recared II]] el [[621]].
Res més accedir al tron Suintila va haver de combatre contra els vascons que tornaven a assolar la [[Tarraconense]], i descendiren per la Vall de l'Ebre. L'exèrcit real va sorprendre els vascons lluny de les seves muntanyes i d'altres zones agrestes on refugiar-se. Centenars de vascons van ser capturats, i van haver de lliurar les seves armes. Per garantir la tranquil·litat en el futur, el rei va exigir dels caps de guerra el lliurament d'ostatges. A més se'ls va obligar a treballar construint una fortalesa, anomenada ''Ologicus'', la qual no ha estat identificada, però que havia de situar-se a la zona entre Pamplona i l'Ebre, i a la qual segurament es traslladaria la guarnició visigoda de Pamplina, ciutat en la qual era massa vulnerable
Però les bandes de [[vascons]] que no havien estat capturades i desarmades, es van reorganitzar ràpidament i van reprendre les seves activitats, probablement el següent any (en tot cas és segur que tornaven a assolar la Tarraconense el 625).
Entre el [[622]] (després de la campanya vascona) i el [[625]] (quan de fet acaba la seva crònica Isidor) Suintila va expulsar als bizantins de les seves últimes posicions. La qüestió bizantina és objecte de múltiples controvèrsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el [[589]] governava Spania el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, però la situació va canviar a finals de segle). Durant el regnat de [[Viteric]] va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansió bizantina limitada va haver de ser contrarestada pel contraatac visigot); Gundemar els va atacar de nou el [[611]] però sembla que els grecs fins i tot van poder mantenir les seves posicions essencials. Les campanyes decisives es van portar a terme els anys [[614]] i [[615]], prenent-se diverses ciutats, entre elles [[Màlaga]]. El problema consisteix a saber quin any es va conquerir [[Cartago Nova]] (tradicionalment s'assenyalava la data del [[621]], però probablement no és correcta). Se sap que en la dècada dels trenta, és a dir alguns anys després de l'expulsió dels bizantins, la ciutat romania destruïda (així ho indica Isidor en la seva obra "Etimologies"), cosa que pel que sembla va ser obra dels gots, que van fer el mateix amb altres ciutats. El cronista franc Fredegari confirma el fet amb aquestes paraules: ''"...et plures civitates ab imperi Romano Sisebodus litore maris abstulit et usque fundamentum destruxit.",'' text del qual la traducció seria: "i més ciutats de l'Imperi Romà van ser preses per Sisebut a la zona costanera i seguidament va iniciar la seva destrucció". De fet Cartago Nova ja havia d'estar amenaçada des dels temps de Viteric. La propera ciutat de ''Bigastrum'' va caure abans del [[610]] en mans visigodes (doncs el seu Bisbe va assistir a un Concili el [[610]]) i va obtenir certa preponderància, potser a causa que la població de Cartagena abandonava la ciutat i es refugiava
Després d'això quedava poc als bizantins. Tradicionalment es col·locava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en la inassistència als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; així els bizantins haurien dominat la regió des d'aproximadament el 599 fins al voltant del 650), però és molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva presència, quan major extensió abraçava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia reduït a una zona de l'Estret enfront de Ceuta, entre la regió de [[Gades]] (amb Besipo, Melgable i Bilone Claudia), la zona de l'Estret pròpia (amb Mellaria i Calpe) i la zona a l'oest de Màlaga (amb Barbesula, Sálduba i Suol). Isidor és molt poc informatiu (fet habitual en l'il·lustre sant) i es limita a indicar: ''"...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit''" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa importància que conservaven els bizantins les va ocupar (Suintila) mitjançant batalla". No dóna ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicació apreciable més que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren més d'una.
Línia 19:
Isidor va dedicar al rei la seva primera edició de la Història dels gots, i en ella va fer un elogi de la bona fe, la prudència, l'energia, el rigor com jutge, la diligència en els assumptes de govern i la generositat amb els pobres del rei. Però en la segona edició, uns deu anys després, quan ja Suintila havia estat deposat, tots aquests elogis van ser suprimits. Sembla que els elogis tenien un fons de veritat, i que en tot cas la política del rei disgustava als magnats i no al poble. No obstant això no podia mantenir-se l'alabança una vegada caigut del poder, i amb el tron ocupat per la facció rival.
El [[631]] va ser enderrocat pel dux de [[Septimània]], Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir després del [[634]] (potser cap al [[641]]). El [[633]] el [[IV Concili de Toledo]], presidit per
== Referències
<references />
{{Inicia taula}}
|