Ahwaz: diferència entre les revisions

'''Ahwaz''' (àrab: اهواز) és una ciutat d'[[Iran]], capital de la província anomenada [[Khuzestan|''Khuzestan'']].

Està construïda en el [[riu Karun]] (l'únic navegable d'Iran), que la creua pel mig i a uns 20 metres sobre el nivell de la mar. La població era el 2006 de d'1.338.126 habitants.<ref>[http://www.sci.org.ir/portal/faces/public/census85/census85.natayej سرشماری عمومی نفوس و مسكن 1385 - درگاه ملی آمار<!-- Bot generated title -->]</ref> El seu nom persa esés '''''Ahvaz''''', forma [[farsi]] del nom àrab ''Ahwaz'', al seu torn un plural derivat del persa ''huz'' (singular) per anomenar alsels habitants locals en període aquemènida, ''kuzi'' (grec: ''ouxioi''), i que venia de l'elamita Suz ([[Susa (Iran)|Susa]]). El nom ''Huz'' està a l'origen de l'àrab ''Khuzestan''.

Es troba a 120 km al nord-oest d'[[Abadan]]. La ciutat està dividida essencialment en dos districtes, la Ciutatciutat Novanova (a la dretsdreta del Karun) i la Ciutatciutat Vellavella (a l'esquerra). El clima és calorós a l'estiu i suau a l'hivern. La pluja anual és de 195 mm. A la ciutat, hi ha quatre universitats principals (Universitat de ciències mediquesmèdiques, Universitat de la tecnologia del petroli, Universitat d'Ahvaz i Universitat Islàmica Azad d'Ahvaz), i altres universitats i escoles. La ciutat disposa de metro urbà, d'estació de ferrocarril i d'un aeroport.

Ja existia en època preislàmica i es pensa que podria ser l{{'}}''Aginis'' dels grecs o la ''Tareiana'' dels [[aquemènides]]. AEn Aquestaaquesta ciutat, va arribar l'almirall [[Nearc (almirall)|Nearc]] després del seu viatge per mar des de l'Índia. Probablement, el rei sassànida [[Ardashir I]] va refundar la ciutat amb el nom de d'''Hormoz-Ardašīr'';<ref>Ṭabarī, p. 820</ref> la ciutat estava als dos costats del riu i l'una es deia amb el nom del deudéu i l'altra amb el del rei. El nom es va contraure aen Dārāvāšīr.<ref>ibid., p. 406</ref>). Una de les dues era anomenada ''Hūǰestān-vāčār'' (mercat'Mercat del Ḵūzestān') i l'altra, seu del governador i els nobles, va agafar la contracció d' Hormošīr.

La zona administrativa fou destruïda pel general àrab musulmà Otba ben Gazwan al segle VII, i la van anomenar ''Sūq al-Ahwāz'' ('Mercat dels Susianssusians'). A les fonts cristianes i siríaques, apareix la regió de Bēṯ Hūzāyē, i la ciutat com a Hormozd Ardašīr o Hormezdšēr, la qual era seu d'un bisbat des del [[410]]. El general sassànida Hormozan es va retirar a Šūštar, i finalment, assetjat, es va rendir als musulmans ([[641]]/[[642]]).<ref>''Cambridge History of Iran'', IV, pp. 14-15</ref> Vers el [[685]], la regió va caure en mans dels [[azràquides]], [[kharigites]] radicals, contra els quequals va fer una expedició el general omeia Uthman ben Ubayd Allah ben Mamar.

A la segona meitat del [[segle IX]], fou seriosament afectada per la rebel·lió dels [[zandj]], el cap dels quals, "el tapat pel vel" (''al-mobarka'') va ocupar la ciutat el [[874]]/[[875]]<ref>Ṭabarī, III, p. 1889</ref> i la va saquejar, esclavitzantesclavitzà alsels seus habitants i cremanten cremà els edificis. El [[980]] romania, però, encara com a capital de província quan la visitar [[Makdasi]]. Posteriorment, es va despoblar en bona part i al [[segle XII]] l'anònim continuador d'Ibn Ḥawkal diu que estava despoblada i que havia estat suplantada per Askar Mokram com a primera ciutat de la regió.

Després de l'època [[buwàyhida]] ja no apareix a les cròniques. La destrucció d'una presa que devia passar després del [[1400]], la va acabar d'arruïnar. Sota els [[safàvides]], la província va rebre el nom d'[[Arabistan|''Arabistan'']].

AEn la guerraGuerra anglopersa de [[1857]] fou ocupada per una força angloindiaangloíndia dirigida pel general Outram, enviada des de [[Moḥammara]] (moderna [[Korramshahr]]). En aquest temps, la província era anomenada encara ''Arabistan'' i era un govern general de la dinastia [[Dinastia qajar|Qajar]]. El [[1900]] tenia 2.060 habitants. El descobriment de petroli a la zona la va fer reviure i el [[1926]] fou restablerta com a capital del Khuzestan. Va passar elsdels cent mil habitants el [[1948]].

* Per elal '''moviment independentista d'Ahwaz''', ''vegeu'' [[Khuzestan]].

[[Fitxer:Talat basari.jpg|thumb|120px| Talat Basari, la primera dona a l'Iran que va arribar a un lloc dirigent a la universitatUniversitat Shahid Chamran, moderna universitatUniversitat de Jondishapur]]

[[Fitxer:Zohreh Malileh Farshid.jpg|thumb|120px|Malileh Farshid, una de les primeres i més joves dones arquitectes d'Iran, dissenyadora del Complexcomplex d'Esportsesports d'Ahvaz per la candidatura a les olimpíades de 1984]]

* Ezzat Negahban, Patriarcapatriarca

* Hossein Shokrkon, Industrialindustrial

* Seyed Kazem Alavi Fazel, Psiquiatrapsiquiatre

* Sattaar Oraki Pouri, Pianistapianista i Compositorcompositor

* Farid Omran, compositor nascut a Abadan, però establert a Ahwaz

* '''Moviment Independentista d'Ahwaz''', ''vegeu'' [[Khuzestan]].