Revisió del 01:45, 22 des 2015 modifica Fpittui (discussió \| contribucions) 98 edits m Fpittui ha mogut Octava rima a Ottava rima ← Edició anterior		Revisió del 01:50, 22 des 2015 modifica desfés Fpittui (discussió \| contribucions) 98 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Una '''ottava rima''' o ''octava reial'' és una de les estrofes més utilitzades al llarg de la Història de la Literatura Universal. Normalment [[decasíl·lab]]s [[isosil·làbic]]s. Els sis primers versos de [[rima]] encadenada i els dos darrers [[apariat]]s (ABABABCC). ~~{{duplicat\|octava reial}}~~ ~~'''Octava rima''' o '''ottava rima'''.~~ Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final. == Inicis italians == Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana. L'octava reial parteix de la vuitena toscana, al seu torn hereva{{sfn\|Sevillano\|p=75}} de l'strambotto medieval (són composicions populars líriques). Apareix consignada al [[segle XIV]] en [[Giovanni Boccaccio]] que n'obtingué provatures satisfactòries i l'utilitzà en algun dels seus poemes narratius (Ninfale fiosolano, Teseida, Filostrato...); però fou al [[Renaixement]] on es refermà com estrofa preferent per a la [[poesia narrativa]]. Trobem [[Ludovico Ariosto]] i [[Torquato Tasso]] que bevien de les lliçons reeixides de [[Matteo Maria Boiardo]] i que, en conjunt, varen donar-li un prestigi indiscutible com a estrofa [[èpica]]. Es tractava d'una novetat considerable perquè aquest gènere literari sempre havia exigit tradicionalment un tipus de versificació menys encotillada formalment. Malgrat els seus orígens no l'hem de confondre amb l'Octava italiana que té característiques mètriques pròpies i diferents forma i origen. ~~Primer, digna hereva del seu origen [[italià]], es conreà en les traduccions angleses de [[Torquato Tasso]] i [[Ludovico Ariosto]] del període isabelí.~~ L'efervescència literària italiana va atraure els literats d'arreu i les seves formes i estil foren ràpidament incorporats a les tradicions literàries de tot [[Europa]]. == Introducció a la península Ibèrica == ~~Trobem alguns exemples com:~~ Es considera l'autor barceloní [[Joan Boscà]] iniciador i propagador de la renovació estilística italiana a [[Castella]], via el seu amic, poeta i militar, com ell, [[Garcilaso de la Vega]], amb tot un seguit de noves formes mètriques,{{sfn\|Brunel\|1988\|p=74}} especialment del [[Sonet]] i l'Octava reial. * [[William Browne]]: ''Britannia’s Patorals'', de 1613 * [[Lord Byron]]: ''Beppo'', de 1818 i ''Don Joan'' de 1819 Francisco Sá de Miranda, escriptor portuguès i estudiós a fons de la [[literatura castellana]] i també de la [[literatura italiana]], descobrí d'aquesta última els autors del Renaixement i va introduir-los a [[Portugal]],{{sfn\|Perés\|1969\|p=559}} com a un nou estil poètic i, contra les formes tradicionals, incorporà el Sonet i la Cançó de [[Petrarca]], els tercets encadenats de [[Dante Alighieri]] i l'Octava reial apresa personalment de [[Jacopo Sannazaro]] i [[Angelo Poliziano]], amb trets peculiars i personals.{{sfn\|Perés\|1969\|p=559}} * [[Percy Bysshe Shelley]], [[John Keats]], etc. Després d'aquí s'incorporà a la [[Mètrica Catalana]] en ple Renaixement amb [[Pere Serafí]] (1505-1567) a Càntic d'Amors, Desperada...i, posteriorment, al [[Barroc]], sobretot per mimetisme amb la castellana.{{sfn\|Bargalló Valls\|1991\|p=138}} Al llarg de Història de la Literatura moltes obres són les que s'han servit d'aquest metre, algunes d'elles com: === Poesia narrativa === {{AP\|Poesia narrativa}} * [[Matteo Maria Boiardo]]: Orlando Innamorato (el 1483 l'autor morí deixant-lo inacabat) * [[Ludovico Ariosto]]: [[Orlando Furioso]], 39000 versos, del 1516) * [[Torquato Tasso]]: Jerusalem Liberata, acabada el 1575. * [[Alonso de Ercilla]]: L'Araucana, 1569 * [[Lope de Vega]]: Corona Trágica, 1627. * Gregorio Hernandez de Velasco: Traduí en Octaves l'[[Eneida]] de [[Virgili]], 1795. * [[Luís de Camões]]: Els Lusiades, 10 cants 1102 estrofes 8816 versos del 1572. * Duarte Dias : La conquista que hicieron los poderosos y Católicos Reyes, Don Fernando y Doña Isabel, en el reino de Granada, de 1590. * Bento Teixeira Pinto: Prosopopeia, 1601. * [[Lo Temple de la Glòria]], Anònim (o d'[[Antoni Puig Blanch]] o [[Ignasi Plana i Fontana]]) === Poesia lírica === {{AP\|Lírica}} * Francisco Sa de Miranda * [[Joan Boscà]] * [[Garcilaso de la Vega]] * [[Pere Serafí]]: Càntic d'Amors (o de Amors), Desperada. === Teatre === * [[Francisco de Quevedo]]: Autos Sacramentales * Francesc de Fontanella: Lo Desengany. == Referències == {{referències\|2}} == Vegeu també == * [[Octava ~~reial~~rima]] == Bibliografia == * {{Ref-llibre \|cognom=Bargalló Valls \|nom=Josep \|títol=Manual de Mètrica i versificació catalanes \|url= \|llengua= \|editorial=Empúries \|data=1991 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}} * {{Ref-llibre \|cognom=Brunel \|nom=Pierre \|títol=Diccionario de los escritores del Mundo \|url= \|llengua=castellà \|editorial=Everest \|data=1988 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}} * OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona. * OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1980): Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980. * {{Ref-llibre \|cognom=Perés \|nom=Ramon D. \|títol=Historia Universal de la Literatura \|url= \|llengua=castellà \|editorial=Ramon Sopena SA \|data=1969 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}} * VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.▼ * Roig, Adrien: [http://cvc.cervantes.es/literatura/aiso/pdf/03/aiso_3_1_047.pdf Correlaciones entre Sá de Miranda y Garcilaso de la Vega] * ROSSICH, ALBERT (1986): [http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/108884/157682 La Introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana]. Article de la Revista Els Marges, núm. 35. * {{Ref-llibre \|cognom=Sevillano \|nom=Rose M \|títol=Poeta portugués y clásico castellano: Luís Vaz de Camões (c. 1524-1580). Edición con introducción y notas de sus sonetos castellanos \|url=http://digitalcommons.unl.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1010&context=modlangdiss \|llengua=castellà \|editorial= \|data= \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}} * BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona. * BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon. * OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona. * PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona. ▲* VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París. == Enllaços externs == Linha 30 ⟶ 69: * ROSSICH, ALBERT (1986): La Introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana. Article de la Revista Els Marges, núm. 35. En [http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/108884/157682 PDF]. {{ORDENA:~~Octava~~Ottava Rima}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Mètrica]]

Ottava rima: diferència entre les revisions