Sophie Scholl: diferència entre les revisions

'''Sophia Magdalene Scholl''', més coneguda com a '''Sophie Scholl''' ([[Forchtenberg]], [[Baden-Württemberg|Baden-Wurtemberg]], Alemanya, [[9 de maig]] de 1921-Munic, [[República de Weimar|Alemanya]], [[22 de febrer]] de [[1943]]), va ser una dirigent i activista del moviment de Resistència [[La Rosa Blanca|Rosa Blanca]] en l'Alemanya nazi. Al moment de la seva detenció era estudiant de [[biologia]] i [[filosofia]] a la [[Universitat de Munic|Universitat de Munic.]] El seu nom està inscrit en el Walhalla dels alemanys il·lustres.<ref>http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/02/130223_cultura_movimiento_aleman_rosa_blanca_bd.shtml</ref>

En [[1932]], Sophie va començar secundària en un col·legi per a noies. Als dotze se li va convidar a entrar en la [[Bund Deutscher Mädel|Lliga de Noies Alemanyes]] (BDM per les seves sigles en alemany), organització femenina de les [[Joventuts Hitlerianes|Joventuts Hitlerianas]], igual que la majoria de les seves companyes de classe. No obstant això, el seu entusiasme inicial va ser transformant-se gradualment en actitud crítica. Ella estava al tantcorrent del punt de vista també crític del seu pare, dels seus amics i d'alguns professors.

L'arrest dels seus germans i amics en [[1937]], per participar il·legalment en el Moviment [[Catolicisme|Catòlic]] de les Joventuts Alemanyes, la va marcar fortament. Va comprendre la visió agressiva del [[nazisme]] i des d'aquest moment es va fer tenaç opositora a la dictadura d'de Hitler.

En agradar-li els nens, va començar a treballar com a professora del jardí d'infància en l'Institut Fröbel de d'Ulm-Söflingen. Una de les motivacions per haver triat aquesta ocupació va ser l'esperança que li anés reconegut com a servei alternatiu al Servei Alemany del Treball (''[[Reichsarbeitsdienst]]'', RAD), requisit obligatori per accedir a la Universitat. No va anar així i, en la primavera de [[1941]], va començar un període de sis mesos en el servei auxiliar de la guerra, com a professora d'infermeria en Blumberg. El règim de cort militar la va portar a pensar intensament sobre la situació política i va començar a practicar la resistència passiva.

Durant les vacances de l'estiu de [[1942]], Sophie Scholl va haver de realitzar treballs de guerra en una planta metal·lúrgica de d'Ulm. Al mateix temps, el seu pare estava a la presó per un comentari crític que li va fer a un empleat sobre [[Adolf Hitler|Hitler]].

Van començar a aparèixer a [[Munic]] diverses pintades en les parets i pamflets a la Universitat sobre un moviment oposat a la guerra, denominat "La Rosa Blanca". Sophie es va sentir atreta immediatament per aquest moviment i fins a setmanes després no es va assabentar que el seu germà Hans Scholl i els seus amics eren els membres d'aquest grup, que havia començat amb cinc integrants i es va estendre ràpidament per tota Alemanya. Va ser Sophie l'encarregada de captar al Professor [[Kurt Huber]] per al moviment.

Amb la seva aparença inofensiva i discret atractiu, Sophie es va encarregar de traslladar a altres ciutats propaganda del moviment i ajudar a conformar cèl·lules aen nivelll'àmbit nacional. La [[Gestapo]], policia política [[Nazisme|Nazi]], va orientar aviat les seves recerques contra el grup, encara que sense tenir una pista.

Els homes de la [[La Rosa Blanca|Rosa Blanca]] eren veterans de guerra, doncsperquè havien lluitat tant en el front francès com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el [[camp de batalla]] com en l'Holocaust, i eren conscients que el revés que la [[Wehrmacht]] havia sofert en [[Volgograd|Stalingrado]] podria eventualment portar a Alemanya a la derrota.

Amb la majoria dels fullets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisió de pujar les escales fins a l'alt de l'atri i llançar els últims fullets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, qui era membre del partit Nazi, i va tancar les portes de l'edifici de la universitat tancant als germans Scholl mentre trucava per telèfon a agents de la [[Gestapo]], que van arrestar als germans Scholl. Els altres membres actius van caure aviat en batudes que van fer als amics d'de Hans i Sophie, sent sotmesos a interrogatori tant el grup com tots els relacionats amb ells.

La [[Gestapo]] va col·locar a una presonera política alemanya, de nom Elsa Gebel, per espiar a Sophie amb la intenció d'obtenir més noms de membres del grup. No obstant això, Elsa va ser captada pel moviment i va canviar les seves conviccions davant la dictadura, a elsals qui no va proporcionar informaciócap algunainformació. Després de la guerra, va dirigir una carta als pares de Sophie, a elsals qui va fer saber que, durant els últims cinc dies de la vida de la seva filla, li havia canviat tota la seva forma de pensar i marcat per sempre.

Els altres membres clau del grup van ser decapitats més tard aquell estiu. Amics i col·legues de la [[La Rosa Blanca|Rosa Blanca]], aquells que havien ajudat a preparar i distribuir els fullets, així com recaptat dinersdiner per a la vídua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de presó entre els sis mesos i els deu anys.

* "Van morir per derrotar al Reich", per Gabriella Gruder-Poni.New York Estafis,Times juny 12 de 1993.

* "La història de la Rosa Blanca: la notable vida de Sophie Scholl", per Elizabeth Applebaum. Baltimore Jewish Estafis,Times 24 de novembre de 1995.