Georadar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
QQ15 |
QQ15 |
||
Línia 1:
[[Fitxer: LINE21.jpg|
Un '''georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior''' s'utilitza per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]] i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el [[1929]] a [[Àustria]] per determinar el gruix d'una [[glacera]]. La mateixa [[tecnologia]] va ser utilitzada, per exemple, a l'[[Àrtic]] per a determinar el gruix del [[glaç]] i poder avaluar així si un [[avió]] podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també s'utilitza per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en [[geofísica]].<ref>{{cite book | title = Ground Penetrating Radar | author= Daniels DJ (ed.) | edition=2nd | pages = 1–4 | year = 2004 | publisher = Knoval (Institution of Engineering and Technology) | isbn = 978-0-86341-360-5}}</ref>▼
▲Un '''georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior''' s'utilitza per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]] i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el [[1929]] a [[Àustria]] per determinar el gruix d'una [[glacera]]. La mateixa [[tecnologia]] va ser utilitzada, per exemple, a l'[[Àrtic]] per a determinar el gruix del [[glaç]] i poder avaluar així si un [[avió]] podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també s'utilitza per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en [[geofísica]].
== Funcionament ==
És un mètode electromagnètic d'alta freqüència (de 50-1600 MHz), amb capacitat d'adquirir gran quantitat d'informació en un període curt de temps. Aquest sistema genera imatges del subsòl utilitzant com a font transmissora una antena electromagnètica que emet un senyal a una freqüència fixa que pot penetrar sediments, roca, gel o altres tipus de materials naturals o artificials. Bàsicament, el que detecta el GPR són canvis en les propietats electromagnètiques dels materials del subsòl, ja que seran els paràmetres que defineixen aquestes propietats els que, juntament amb les característiques de l'ona emesa, determinaran la propagació de l'energia a través del medi. Els equips GPR disponibles actualment en el mercat es poden distingir en dues categories: equips de propòsit general i equips específics per a certes aplicacions. Els primers són els més versàtils i solen permetre la connexió d'antenes de diversos tipus i amb un rang de freqüències molt variat. Mentre que per als equips per a certes aplicacions no és necessari un maneig de gran experiència per a utilitzar-los, ja que no els calen gaires paràmetres de configuració.<ref>{{cite journal |last1=Wilson |first1=M. G. C. |last2=Henry |first2=G. |last3=Marshall |first3=T. R. |year=2006 |title=A review of the alluvial diamond industry and the gravels of the North West Province, South Africa |journal=[[South African Journal of Geology]] |volume=109 |issue=3 |pages=301–314 |publisher=Geological Society of South Africa |doi=10.2113/gssajg.109.3.301 |url=http://www.colby.edu/academics_cs/courses/GE127/upload/Wilson2006.pdf |accessdate=9 December 2012}}</ref><ref>{{cite journal |last1=Hofinghoff |first1=Jan-Florian |year=2013 |title=Resistive Loaded Antenna for Ground Penetrating Radar Inside a Bottom Hole Assembly |journal=IEEE Transactions on Antennas and Propagation |volume=61 |issue=12 |publisher=IEEE |doi=10.1109/TAP.2013.2283604 |accessdate=6 January 2015}}</ref>
Algunes aplicacions:
Linha 15 ⟶ 14:
'''La penetració''' de l'ona electromagnètica dependrà de la freqüència de transmissió i de les propietats elèctriques del medi on es propaga, de manera que, amb antenes de baixes freqüències, s'aconsegueix una millor penetració que amb antenes d'alta freqüència, sacrificant la resolució lateral en el procés. De la mateixa manera, s'obté una bona penetració en materials poc conductors (sorres seques, granit, calcària...), ja que l'atenuació del senyal de radar en materials conductors, com en sorres argiloses, és molt més gran.
'''La resolució''' millora en incrementar-se la freqüència de transmissió del senyal del radar. Per això, és comú utilitzar diferents freqüències de transmissió en un mateix estudi. No obstant això, sempre hi haurà un compromís entre millorar-ne la resolució a costa de perdre poder de penetració. Per exemple, en condicions òptimes, les antenes de 1.200 a 500 MHz són capaces de penetrar entre 0,5 a 5 metres amb resolució de 0,5 a 5 cm, mentre que, en el mateix material, les antenes de 300 a 80 MHz arribarien a profunditats de 10 fins a 25 metres, però amb una resolució de 15 a 100 cm únicament.<ref name=Ganoksin>{{cite web|title=Gems and Technology - Vision Underground|url=http://www.ganoksin.com/borisat/nenam/vision-underground.htm|publisher=The Ganoksin Project|accessdate=5 February 2014}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Radar meteorològic]]
* [[Radar d'apertura
* [[Difusòmetre]]
* [[Geofísica]]
* [[LIDAR]]
== Referències ==
| |||