Courtauld Institute of Art: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Princessa' per 'Princesa' |
m →La Galeria del Courtauld: Afegint enllaç |
||
Línia 43:
La col·lecció d'art de l'Institut va ser començada pel seu fundador, [[Samuel Courtauld]], qui va presentar el 1932 una col·lecció extensa de pintures [[Impressionisme]] i [[Postimpressionisme]] franceses principalment, ampliat per altres regals als anys 1930 i un llegat el 1948., La seva col·lecció incloïa obres mestres com [[El bar del Folies Bergère]] i una versió del seu ''[[El dinar campestre]]'' de [[Édouard Manet|Manet]], ''La Llotja'' de [[Pierre-Auguste Renoir|Renoir]], paisatges de [[Claude Monet]] i [[Camille Pissarro]], una escena de ballet d'[[Edgar Degas]], al costat d'[[Henri Rousseau|Edgar Degas]] i un grup de vuit treballs essencials per [[Paul Cézanne|Cézanne]]. Altres pintures inclouen [[Vincent van Gogh]] ''Autoretrat amb l'orella embenada'' i ''Préssec florit al Crau'',<ref>[http://annaboch.com/peachblossomsinthecrau/ Com la pintura ''Préssec florit al Crau'' va arribar a l'Institut Courtauld]</ref> ''Mai Més'' i ''Te Rerioa'' de [[Paul Gauguin|Gauguin]], així com treballs importants de [[Georges Seurat|Seurat]], [[Henri de Toulouse-Lautrec|Toulouse-Lautrec]], [[Henri Rousseau]] i [[Amedeo Modigliani|Modigliani]]. En total, la Galeria conté unes 530 pintures i més de 26.000 dibuixos i gravats.<ref name="Murdoch7">John Murdoch, La Galeria Courtauld a Somerset House (Londres: Thames & Hudson, 1998), 7. </ref>
Després de la mort de l'eminent crític d'art [[Roger Eliot Fry|Roger Fry]] el 1934, l'Institut va rebre la seva col·lecció d'[[art]] del [[Segle XX]]. Els altres llegats es varen afegir després de la [[Segona Guerra Mundial]], la més notable va ser la col·lecció de pintures adquirides per Lord Lee. Inclou el [[Lucas Cranach el Vell|Cranach]] d'''Adam i Eve'' i un [[esbós a l'oli]] de [[Peter Paul Rubens]] de la que havia de ser la seva obra mestra, el ''Davallament'', un [[retaule]] de la [[catedral d'Anvers]]. Sir Robert Witt va ser també un benefactor excepcional al Courtauld i va llegar la seva important col·lecció d'obres i dibuixos britànics el 1952. El 1966 Mark Gambier-Parry va llegar la diversa col·lecció d'art formada pel seu avi, [[Thomas Gambier Parry]], que s'estenia des de la primera pintura italiana del renaixement al [[Majòlica]], a l'[[esmalt]] medieval i les talles de [[vori]] i a unes altres formes d'art inusuals. Després de 1967, el llegat del Dr. William Wycliffe Spooner (1882-1967) i la seva muller Mercie, es varen afegir la gran col·lecció de la Galeria amb aquarel·les angleses col·laborant amb treballs de J.R. Cozens i [[Francis Towne]].<ref name="Murdoch7" />
El 1974 un grup de tretze aquarel·les per [[Joseph Mallord William Turner|Turner]] es varen presentar en memòria de sir [[Stephen Courtauld]], famós per la restauració del [[Palau Eltham]], i germà de Samuel Courtauld, un dels fundadors de l'Institut. El 1978 el Courtauld rebia la ''Princes Gate Collection'' de pintures i dibuixos de grans mestres formada pel compte [[Antoine Seilern]]. Inclou pintures de [[Pieter Brueghel el Vell|Brueghel]], [[Quentin Matsys]], [[Anton van Dyck|Van Dyck]] i [[Giovanni Battista Tiepolo|Tiepolo]] i iguala en esplendor la col·lecció Samuel Courtauld, amb força més treballs de Rubens. El llegat també inclou un grup de segle XIX i treballs del XX de [[Camille Pissarro|Pissarro]], [[Edgar Degas]], [[Pierre-Auguste Renoir|Renoir]] i [[Oskar Kokoschka]]. Més recentment les col·leccions de Lilian Browse i Alastair Hunter han estat donades al Courtauld amb pintures, dibuixos i escultures de finals del XIX i començaments del segle XX.
| |||