L'emirat de Gombe es va arribar a estendre de Gombe Aba a [[Jalingo]], però el 1833 es va segregar una part i es va crear l'[[emirat de Muri]] per un germà de l'emir.<ref>[http://www.rogerblench.info/Development/Nigeria/Conflict%20resolution/Final%20Report%20TRs%20September%2006.pdf ''The Role of Traditional Rulers in Conflict Prevention and Mediation in Nigeria'', per Roger Blench, Selbut Longtau, Umar Hassan, Martin Walsh, 2006]</ref>. Nous territoris foren sotmesos pel fill de Bubayero i segon successor, Muhammadu Kwairanga, emir de 1844 a 1882. En el regnat de l'emir Zailani (1882–1888) un religiós zelota, Mallam Jibril Gaini, es va establir a Burmi al límit entre Gombe i Fika. Gaini va aconseguir resistir uns quants anys els atacs de Gombe, Fika i altres emirats de la zona però finalment fou derrotat i exiliat per les fores de la ''British Royal Niger Company'' ([[Companyia Reial del Níger]]) el 1902. La batalla de Bormi va assegurar el domini britànic morint el cap de les forces musulmanes, el sultà Attahiru, però també el major Marsh, comandant de l'exèrcit colonial. Les tombes dels dos homes estan avui dia prop de les ruïnes de [[Bormi]]. A Gombe regnava el setè emir, Umar Faruq (1898-1922), quan els britànics van arribar al nord de Nigèria. Els britànics van derrotar a les forces de Gombe a la batalla de Tongo el 1902 i van ocupar la ciutat. Gombe va passar a ser un protectorat britànic dins del [[Protectorat de Nigèria del Nord]], i se li va assignar categoria de cap de tercera classe.<ref>''Maxims and Mountaineers'' – ''The colonial subjugation of the peoples of the Muri Mountains and the adjacent regions in Northern Nigeria'', per Jörg Adelberger, [http://www.afrikanistik-online.de/archiv/2009/1910/ Afrikanistik online]</ref>
