Vakhtang I Cap de Llop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 37:
Després va anar a lluitar amb els perses contra els huns [[kidarites]], als que va derrotar el [[468]]. Continua la guerra cap a l'Índia, alhora que els [[huns heftalites]] (o huns blancs) substituïren els derrotats en els atacs a l'[[Imperi Sassànida]], i guanyaren combat rere combat fent presoner al sobirà de Pèrsia. Per alliberar-lo es va haver de pagar un fort rescat i Ibèria va haver de contribuir-hi. El regne va tornar a quedar malparat econòmicament
Els anys setanta el ''Pitiakhch'' (representant del xa) del Baix Kartli (Gogarene), Varsken, es va convertir al mazdeisme i tot i l'oposició de la seva dona Chuchanik Mamikonian (filla de Vardan Mamikonian general d'[[Armènia]]) a la que va fer morir per no voler seguir-lo, ell va seguir amb els seus plans.<ref>Chouchanik és considerada màrtir de l'església ortodoxa georgiana i una de les primeres màrtirs armènies del seu temps</ref>
Abans de la rebel·lió les possessions dels nobles fidels a Pèrsia foren atacades. Varsken fou assassinat el [[482]]. Llavors Vakhtang va atacar als destacaments perses al país i els va obligar a retirar-se. Albània i Armènia es van sumar a la rebel·lió. Pèrsia estava ocupada a les lluites a l'Àsia central i no podia respondre ràpidament. El [[483]] els perses van enviar dos exèrcits; Vakhtang va passar a Armènia per reunir-se amb les forces aliades, però l'ajuda que esperava dels huns no va arribar (només 300 guerrers). Tot i així Vahan Mamikonian cap dels armenis, va derrotar als perses a Nerschapat, i va ajuntar les seves forces amb les del rei d'Ibèria. El perses es van presentar per donar batalla a la Vall de Tcharmani, i allí una part de l'exèrcit de Vakhtang i de Mamikonian va desertar, i el general persa Mihran va guanyar la batalla de la que després no va poder treure profit al ser cridat per el xa. El [[484]] un exèrcit persa dirigit per Zarmihr Hazaravukht marxà cap a Ibèria per capturar a Vakhtang. Els perses foren ben acollits a Ibèria per la noblesa. Vakhtang va fugir cap a [[Egrissi]] ([[Lazika]])
Línia 45:
Un temps després els perses li van demanar que col·labores amb la guerra contra l'[[imperi Bizantí]], el rei es va negar. Els perses van tornar a ocupar el regne, i el seu exèrcit va acampar a la vora del riu [[Iori]] a la Vall de Samgori. En un atac sorpresa al campament persa, Vakhtang, ajudat pels bizantins, donà mort als fills del Shah. Els perses l'anomenaren ''Gorgasal'', que vol dir Cap de Llop. Els perses es retiraren. Al final de la batalla el rei, ja vell, va morir assassinat per un esclau subornat per aznauris (nobles) hostils, que li va disparar una fletxa a un forat de la cuirassa. La datra de la seva mort és fixada generalment al 522 però algunes fonts la situen el 502.
La Crònica georgiana diu que va tenir dues esposes: el 459 es va casar amb Balendukht, princesa persa suposada filla d'Ormizd III de la que va tenir al successor [[Vatxe II d'Ibèria|Daxi o Vatxe]] i a una filla; i el 489 es va casar amb Elena, princesa bizantina, suposada filla de l'emperador Lleó I o del emperador Zenó, amb la que va tenir al menys cinc fills: Lleó, mort abans de 534, fou co-eristavi de [[Klardjètia]] i [[Javakètia]] i ancestre dels [[guaràmides]]
==Notes==
| |||