Història del cinema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m clean up, replaced: Standford → Stanford AWB |
||
Línia 7:
''[[Roundhay Garden Scene]]'', una pel·lícula experimental d'1,66 segons, filmada per [[Louis Le Prince]] l'octubre de [[1888]] a [[Leeds]], [[Anglaterra]], es reconeix generalment com la primera pel·lícula de la qual es té constància.
A [[William K. Dickson]], enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'un tipus de banda de [[cel·luloide]] que pot contenir una seqüència d'imatges, tot sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una [[gelatina]] fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.
L'[[Exposició Universal]] de [[Chicago]], celebrada el [[1893]], va ser el lloc escollit per l'inventor nord-americà [[Thomas Alva Edison]] per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el ''[[kinetograph]]'', la primera càmera per captar imatges en moviment, i el ''[[kinetoscope]]''. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació. Les sales kinetoscope estaven proveïdes de pel·lícules de cinquanta peus que s'enregistraven a l'estudi d'Edison, la ''[[Black Maria]]''. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans (com ''[[Fred Ott's Sneeze]]'', 1894) així espectacles de circ, acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.
Línia 15:
Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser el [[1895]]. Alhora, a [[França]], [[Auguste Lumière|Auguste]] i [[Louis Lumière]] havien inventat el [[cinematògraf]], un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració de llur pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de [[París]] a finals de desembre de 1895. Vist l'èxit d'aquesta curiositat científica, els germans Lumière prompte van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades ''actualités'', predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara la ''[[Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière]]'', ''[[L'arribada d'un tren a l'estació]]'' (famosa per l'ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells), o la còmica ''[[L'Arrosseur arrossé]]''. Tanmateix, la primera exposició pública, documentada, d'imatges en moviment a Europa va tindre lloc a [[Berlín]] l'[[1 de novembre]] de 1895, de la mà de [[Max Skladanowsky|Max]] i [[Emil Skladanowsky]] i el seu ''[[bioscop]]''.
Una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, Lauste va crear l{{'}}''eidoloscopi'', ideat per a la família Latham, uns altres precursors del cinema. D'altra banda, el [[5 de febrer]] de [[1894]], encara que altres fonts indiquen que va ser el 1895, tenia lloc la primera projecció pública a càrrec de Jean Aimé "Acmé" Le Roy, feta davant una vintena d'homes del món de l'espectacle a Clayton, [[Nova Jersey]].
En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com a "cinema d'atracció", donat que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un públic, sobretot de les capes mitjanes i baixes de la societat. Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena ininterrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tant realista (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments…) com planejada (actuacions d'actors i còmics del vodevil). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.
Línia 28:
=== Hollywood i l'Star System ===
Als Estats Units, el cinema va tenir un èxit aclaparador per una peculiar circumstància social: en ésser un país d'immigrants, molts dels quals no parlaven l'[[idioma anglès|anglès]], tant el teatre com la premsa o els llibres els estaven prohibits per la frontera idiomàtica, per la qual cosa el [[cinema mut]] es va transformar en una font d'esplai molt important per a ells.
Tot ensumant-se aquest negoci, i basant-se en la seva patent sobre el kinetoscopi, Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l'explotació del cinematògraf. L'assumpte no només va arribar a judici d'Edison contra els denominats "productors independents", sinó que es va lliurar fins i tot a trets. Com a conseqüència, els productors independents van emigrar des de [[Nova York]] i la Costa Est, on Edison era fort, cap a l'oest, recentment pacificat. En un petit poblat anomenat [[Hollywood]], van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gairebé tot l'any, multitud de paisatges que poguessin servir com a localitzacions i la proximitat amb la frontera de [[Mèxic]], en cas que haguessin d'escapar de la justícia. Així va néixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el més important centre cinematogràfic del planeta.
La major part dels estudis fundats en aquella primerenca època ([[20th Century Fox|Fox]], [[Universal Studios|Universal]], [[Paramount]]) eren controlats per productors ([[Darryl F. Zanuck]], [[Samuel Bronston]], [[Samuel Goldwyn]], etcètera) que veien el cinematògraf més com un negoci que no pas com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i, de vegades, per competir millor, es van fusionar: així van néixer [[20th Century Fox]] (de l'antiga Fox) i [[Metro-Goldwyn-Mayer]] (unió dels estudis de Samuel Goldwyn amb [[Louis B. Mayer]]). Aquests estudis van mirar de controlar íntegrament la producció fílmica. Així, no només finançaven les pel·lícules, sinó que controlaven els mitjans de distribució a través de cadenes de sales destinades a exhibir només les seves pròpies pel·lícules. També van contractar a [[director de cinema|directors]] i [[actor]]s com si fossin mers empleats a sou, sota contractes ferotges; va ser fins i tot comuna la pràctica de prestar-se directors i intèrprets entre ells.
Això va marcar l'aparició de l'anomenat [[star-system]], el "sistema d'estrelles", en el qual els actors del cinema eren promocionats en sèrie, igual que qualsevol altre producte comercial. Només [[Charles Chaplin]], [[Douglas Fairbanks]] i [[Mary Pickford]] es van rebel·lar contra això, podent-ho fer gràcies al seu gran èxit comercial i creant el seu propi estudi: [[United Artists]]. Es parla així de la producció hollywoodenca entre les dècades de [[1910]] i [[1950]], com de "cinema de [[productor de cinema|
==Tecnologia cinematogràfica==
Línia 46:
*'''Diorames''': El filòsof francès, [[Louis Jacques Mandé Daguerre]] (1787-1851) va ser el pioner de la [[fotografia]] i l'inventor del '''[[diorama]]''' (1838). El diorama consistia en un escenari, on s'aconseguia que l'espectador tinguera la il·lusió de trobar-se en altre lloc, a través d'imatges molt grans, que es movien i es combinaven amb un joc de llum i so. Tot això formava un espectacle que feia que l'espectador visqués diverses situacions. A Daguerre li interessava l'aplicació de la càmera fosca al Diorama.
*'''Experiències de [[Eadweard Muybridge]] en Palo Alto''': Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'éssers vius. El [[1872]], Muybridge va ser contractat per Leland
*'''[[Praxinoscopi]]''': Instrument inventat per [[Émile Reynaud]] en 1877. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposició del moviment sumada a la idea de projecció. Es tracta d'un tambor, en l'interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.
Línia 62:
Aumont, Jacques-Costa, Antonio-Carmona, Ramón.:''Historia General del Cine I:Orígenes del cine''. España, Catedra.
{{ORDENA:Maquines D'Imatges Del Segle XIX}}▼
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
*[http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm Història del cinema]
*[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18182&p_ex=projecci%F3 Vídeo ''Cent anys projectant cinema'']
▲{{ORDENA:Maquines D'Imatges Del Segle XIX}}
[[Categoria:Història del cinema| ]]
| |||