Revisió del 18:30, 22 nov 2015 modifica Victor Lozano (discussió \| contribucions) 373 edits m →‎Novel·les: Afegit enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:21, 31 des 2015 modifica desfés Naraht (discussió \| contribucions) 506 edits m clean up, replaced: Standford → Stanford AWB Edició següent →
Línia 26: \| notes a peu = }} '''Jack London''', probablement nascut com '''John Griffith Chaney''' ([[12 de gener]] del [[1876]] - [[22 de novembre]] del [[1916]]),<ref>Dates del naixement i mort tal com apareixen en el ''Dictionary of American Biography Base Set. American Council of Learned Societies'', 1928-1936. Reproduït en el [http://galenet.galegroup.com/servlet/BioRC Centre de Recerca de Biografies]. Farmington Hills, Mich.: Thomson Gale. 2006.</ref><ref> Joan London (1939) p. 12, dates de naixement.</ref><ref>"Jack London Mort sobtadament en un ranxo; El novel·lista és trobat inconscient a causa d'urèmia, morint onze hores més tard. Escriure la seva vida de treball dur La seva experiència com a mariner es reflectir en la seva ficció- ''La crida de la selva'' li va donar la fama. "'''The New York Times''', història amb dates i llocs definides, Santa Rosa, Cal, 22 de novembre; aparegut el 23 de novembre de 1916, p. 13. Declara que va morir "a les 7:45 d'aquesta nit", i diu que "va néixer a San Francisco el 12 gener 1876".</ref> va ser un [[escriptor]] [[estatunidenc]], autor d'''[[Ullal Blanc]]'', ''The Call of the Wild'' (traduïda al català com ''[[La crida del bosc]]''<ref>Jack London, ''La crida del bosc'', trad. Núria Martí, Col. Clàssics universals juvenils, Ed. Cruïlla, Barcelona 1996, ISBN 978-84-8286-125-8 </ref>), i uns altres cinquanta llibres. == Antecedents personals == Clarice Stasz i altres biògrafs creuen que el pare biològic de Jack London va ser l'[[astròleg]] [[William Chaney]].<ref>Stasz (2001), p. 14: "El que dóna suport a Flora al nomenar a Chaney com el pare del seu fill és, primer, el fet indiscutible d'haver viscut junts en la data de la concepció, i segon, l'absència de qualsevol suggestió des de la part dels seus associats que un altre home va poder haver estat el responsable... però a manca de proves d'ADN que puguin ser valorades, no es pot decidir si William Chaney va ser el pare biològic de Jack London... No obstant això, Chaney pot ser considerat pel seu fill com el seu pare". </ref> Chaney va ser un personatge distingit de l'astrologia, segons Stasz: "Des del punt de vista dels astròlegs més seriosos d'avui, Chaney és una gran figura que ha canviat la pràctica de la xerrameca cap a un mètode més rigorós". Jack London no va saber de la suposada paternitat de Chaney fins a la maduresa. El [[1897]] va escriure a Chaney i va rebre una carta d'ell on indicava: "Mai em vaig casar amb Flora Wellman", i que era "impotent" durant el període que van viure junts, per tant, "no puc ser el teu pare". Si el matrimoni fou legalitzat és desconegut. La majoria dels documents civils de Sant Francisco van ser destruïts en el [[Terratrèmol de San Francisco de 1906 \| terratrèmol de 1906]]. Per la mateixa raó, no se sap amb certesa el nom que apareixia en el certificat de naixement. Stasz aclareix que en les seves memòries Chaney es refereix a la mare de Jack London, Flora Wellman, com "esposa". Stasz també posa l'accent en un anunci en el qual Flora s'anomena així mateixa com "Florence Wellman Chaney". == Primers anys == Jack London va néixer a San Francisco (Califòrnia). Essencialment es va auto-educar, procés que va portar a terme a la biblioteca pública de la ciutat llegint llibres. El [[1883]] va trobar i va llegir la novel·la ''Signa'' de l'escriptora [[Marie Louisa De La Ramée \| Ouida]], que relata com un jove camperol italià sense estudis escolars arriba a la fama com a compositor d'[[òpera]]. London va acreditar al llibre com la seva inspiració per a començar la seva tasca literària.<ref>London, Jack (1917) "Vuit Factors de l'Èxit de la Literatura" a Labor (1994), p. 512. "Com a resposta a la teva pregunta sobre els grans factors del meu èxit literari, considero que van ser els següents: Molta bona sort. Bona salut; bon cervell, bona correlació mental i muscular. Pobresa. Llegir ''Signa'' d'Ouida a l'edat de vuit anys. La influència de ''Philosophy of Style'' de Herbert Spencer. Perquè em vaig iniciar vint anys abans que companys els quals estan intentant començar ara".</ref> El 1893, es va apuntar a la tripulació de la [[Veler#Tipus de vaixells de vela\|goleta]] ''Sophia Sutherland'', que partia a la costa del [[Japó]]. Quan va tornar, el país estava immers en el [[pànic de 1893]] i [[Oakland]] estava castigat per un malestar laboral. Després de treballs esgotadors en un molí de [[jute]] i en una [[central elèctrica]] del [[ferrocarril]], es va unir a la ''Kelly's industrial army'', la qual va ser una marxa de protesta duta a terme en [[Washington DC\| Washington]] l'any [[1894]] per fer campanya a favor del treball, i va començar la seva vida de vagabund. El 1894, va passar trenta dies a la penitenciaria de Erie County a [[Buffalo]] ([[Estat de Nova York\|Nova York]]) per vagabunderia. A ''The Road'', va escriure: Línia 47: Jack London desitjava entrar desesperadament a la [[Universitat de Califòrnia]] i, el [[1896]], després d'un estiu d'estudi intens, ho va fer, però els problemes financers el van obligar a anar-se'n el 1897 i mai es va graduar. Kingman diu que "no hi ha cap antecedent que escrivís per a publicacions estudiantils" aquí.<ref>Kingman (1979) p. 67.</ref> [[Fitxer:Mary Austin, Jack London, George Sterling, Jimmie Hooper, restored.jpg\|thumb\|left\|Mary Austin, Jack London, George Sterling, i Jimmie Hooper a la platja de [[Carmel-by-the-Sea]], [[Califòrnia]].]] En el [[1889]], London va començar a treballar de dotze a divuit hores al dia en la envasadora Hickmott. Buscant una sortida del seu penós treball, va demanar un préstec a la seva mare adoptiva, Jennie Prentiss, i va comprar la goleta ''Razzle-Dazzle'' a un pirata d'ostres anomenat French Frank, esdevenint un recol·lector d'ostres al seu torn. A la cançó [[folk]] ''John Barleycorn'' declara haver robat a Mamie, la senyora de French Frank.<ref>((Gutenberg \| no = 318 \| name = John Barleycorn ''per Jack London'')) Capítols VII, VIII descriuen el robatori de Mamie, la "Reina dels Pirates d'ostres: la Reina em va incitar a remar cap a la costa en el meu petit bot... No vaig comprendre l'àmplia somriure que l'Aranya em va dedicar: Gee! No hi ha res lent en TU. Com va poder entrar en el meu cap de noi que un home canós de cinquanta anys podria estar gelós de mi? I com podia haver endevinat que la història de com la Reina l'havia tret del seu propi bot, el moment en què em vaig posar a la vista, va ser de fet l'alegre xafardeig en els molls</ref><ref>Joan London (1939) dóna crèdit a aquesta història, op. cit. p. 41 </ref><ref>Kingman (1979) expressa el seu escepticisme, p. 37, "Es deia en els molls que Jack, va contractar una senyora... Evidentment, Jack creia algunes vegades en el seu propi mite... Jack es va trobar Mamie a bord del Razzle-Dazzle quan va proposar per primera vegada a French Frank comprar la goleta. Mamie es va embarcar en una visita amb la seva germana Tess i el seu fusell, la senyoreta Hadley. Sembla difícil que algú que requereixi carrabina un dissabte va poder haver-se embarcat com senyora un dilluns."</ref> Després d'alguns mesos la seva goleta es va fer malbé sense possibilitat de reparació. Es va canviar al costat de la llei i es va fer membre de la [[Patrulla Pesquera de Califòrnia]]. Mentre vivia a la casa de camp arrendada en el [[Llac Merritt]] (Oakland), London va conèixer al poeta [[George Sterling]] i es van convertir en bons amics. El 1902 Sterling va ajudar a London a trobar una casa prop de la seva a [[Piedmont (Califòrnia)]]. En les seves cartes London es referia a Sterling com "grec" a causa del seu nas i perfil clàssic, i les signava amb el pseudònim "Lobo". London es va referir a Sterling com Russ Brissenden en la seva novel·la autobiogràfica ''Martin Eden'' (1909) i com Mark Hall a ''La vall de la lluna'' (1913). Línia 54: == Carrera literària primerenca (1898-1900) == [[Fitxer: Jack London's cabin.JPG \| thumb \| La cabanya de Jack London a la ciutat de [[Dawson City]], [[Yukon]].]] El [[25 de juliol]] de [[1897]], London i el seu cunyat James Shepard van salpar per unir-se a la [[febre d'or de Klondike]] on ambientaria les seves primeres històries importants. No obstant això, el temps que va passar a Klondike va ser perjudicial per la seva salut. Com molts altres que estaven involucrats amb la febre d'or, va desenvolupar [[escorbut]]. Les seves genives es van inflar, provocant la pèrdua dels seus quatre dents frontals. Els seus constants dolors van afectar l'abdomen i els músculs de les cames, i la seva cara es va cobrir de nafres. Afortunadament per a ell i altres que estaven patint malestars, el pare [[William Judge]], "el sant de Dawson", tenia contactes a Dawson que els va donar abric, menjar i algunes medicines. La salut de London es va recuperar, però va ser un caprici del destí que la seva vida fos salvada per un sacerdot [[jesuïta]], ja que ell era [[agnòstic]]. London va sobreviure les dures condicions de Klondike, i aquesta lluita contra la mort va inspirar la que sovint és catalogada com la seva millor història curta: "To Build a Fire". La famosa versió d'aquesta història va ser publicada el 1908, però abans s'havia publicat una totalment diferent el 1902. Labor, en una antologia, diu que "comparar les dues versions és al seu torn una lliçó instructiva en el que distingeix un treball artístic literari fantàstic d'una bona història per a nens".<ref>Labor (1994) p xxix; 1.902 versió, p.56; versió famosa de 1908, p. 136</ref> La història tracta sobre un tossut i inútil cercador d'or que ignorant els perills de la natura, al final mor congelat per no ser capaç de fer una simple foguera. London podria haver-se identificat amb el personatge, i va haver de presenciar actes semblants a la vida real mentre estava en Klondike. Els seus terratinents a Dawson van ser dos enginyers en mines anomenats Marshall i Louis Bond, els quals van estudiar a Yale i ~~Standford~~Stanford . El seu pare, (Jutge Federal) "Judge" Hiram Bond, va ser un ric inversionista de la mineria. Els Bonds, especialment Hiram, eren republicans actius. En el diari de Marshall Bond s'esmenten les amistoses lluites verbals sobre temes polítics com un passatemps. Jack va deixar a Oakland a un creient del treball ètic amb consciència social i coneixements socialistes i va esdevenir un partidari actiu del socialisme. També va concloure que només la seva fe d'escapar de la trampa del treball va ser aconseguir una educació i "vendre els seus pensaments". Durant tota la seva vida va veure l'escriptura com un negoci, el seu passaport de sortida de la pobresa, i esperava una forma de portar la riquesa al seu propi joc. Línia 101: ==Ranxo Beauty (1905-1916)== [[Fitxer:Jack and Charmian London 1911.jpg\|thumb\|170px\|Jack i Charmian London 1911 posiblement en el ranxo Beauty]] El 1910, Jack London va comprar un ranxo de 1.000 [[Acre (unitat de superfície)\|acres]] (4  km²) a [[Glen Ellen]], al [[comtat de Sonoma]], Califòrnia, per 26.000 dòlars. Va escriure que "Després de la meva dona, el ranxo és la cosa més estimada en el món per a mi". Desitjava desesperadament que el ranxo es convertís en una empresa de negocis d'èxit. Escriure, sempre una empresa comercial amb London, es convertiria ara en una tasca més propera a un cert fi: "Escric un llibre per la raó d'afegir tres-centes o quatre-centes acres (1 o 2 km²) més al meu magnífic estat". Després de 1910, les seves obres literàries van ser majoritàriament composicions literàries de pobra qualitat escrites ràpid per fer diners, escrites per la necessitat de proporcionar ingressos per al ranxo. Joan London escriu "Pocs crítics es molestaven tan sols a avaluar la seva feina seriosament; era obvi que Jack no s'havia d'esforçar més". Clarice Stasz escriu que London "havia portat completament al cor la visió, expressada en la seva ficció agrària, de la terra com la versió més propera de l'[[edèn]] a la Terra... Va estudiar ell mateix manuals d'agricultura i toms científics. Va concebre un sistema de ranxo que avui seria elogiat per la seva saviesa ecològica". Estava orgullós de la primera [[sitja]] concreta a Califòrnia, que va dissenyar ell mateix a partir d'una granja de porcs circular. London va saber adaptar la saviesa de l'agricultura asiàtica sostenible als Estats Units. Línia 126: == Mort == [[Fitxer:jacklondongrave.jpg\|thumb\|Tomba de Jack i Charmian London.]] La mort de Jack London és plena de controvèrsia. Moltes fonts antigues la descriuen com un suïcidi, i algunes encara ho fan.<ref>Enciclopèdia [http://www.bartleby.com/65/lo/London-J.html Columbia ], entrada per Jack London: "Assetjat en els seus últims anys per l'alcoholisme i problemes financers, London es va suïcidar a l'edat de 40 anys"</ref> Tanmateix, això sembla presentar-se com un rumor, o com una especulació recolzada en els incidents que tenen lloc en les seves escriptures fictícies. El seu certificat de mort establia la causa en una urèmia. Va morir el [[22 de novembre]] de [[1916]]. Se sap que patia un dolor extrem i que estava prenent [[morfina]], i és possible que una sobredosi de morfina, accidental o deliberada, va poder contribuir. Clarice Stasz, en una biografia encapsulada, escriu "La subseqüent mort de London, per un cert nombre de raons, es mostra com un mite biogràfic desenvolupat, en el qual se'l classifica com un alcohòlic faldiller que es va suïcidar. Una investigació recent recolzada en documents de primera mà qüestiona aquesta caricatura".<ref>Stasz, Clarice (2001). [http://london.sonoma.edu/London/jackbio.html "Jack (John Griffith) London." ]</ref> Línia 248: \| any = 1940 \| editorial = Carrick and Evans }} * {{ref-llibre\| autor = Pizer, Donald Línia 296: {{en}} [http://web.archive.org/web/20000417104039/http://www.geocities.com/jacklondons/farmer.html Jack London's Ranch Album] {{en}} [http://www.parks.ca.gov/default.asp?page_id=478 Jack London State Historic Park] *{{en}} [http://www.huntington.org/LibraryDiv/JackLondon.html The Huntingon Library's Jack London Archive] {{Autoritat}} {{ORDENA:London, Jack}}▼ ▲{{ORDENA:London, Jack}} [[Categoria:Escriptors estatunidencs en anglès]] [[Categoria:Corresponsals de guerra estatunidencs]]

Jack London: diferència entre les revisions