Revisió del 22:29, 13 ago 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.888 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat ← Edició anterior		Revisió del 16:19, 31 des 2015 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Polisèmia Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Bukhara}} {{Infotaula de municipi\|de \|Bukharà\| \| topònim = Bukharà \| oficial = بُخارا ''Bukhârâ'' en [[persa]], <br />''Buxoro'' o Бұхара en [[uzbek]],<br /> Бухара en [[rus]] i <br />''Boxara'' en [[tàtar]] \| escut = \|fotografia = Mir-i Arab.JPG▼ ~~\|país = [[Fitxer:Flag_of_Uzbekistan.svg\|20px\|Uzbekistan]] [[Uzbekistan]]~~ ▲\|fotografia = Mir-i Arab.JPG \|fotografia_descripció = Madrassa de Mir-i Arab, a Bukharà \|localització = {{Location map\|Uzbekistan \|float = none \|label = Bukharà\|caption = Localització de Bukharà a l'Uzbekistan▼ ~~\|float = none~~ \|lat = 39.766667\|long = 64.433▼ ~~\|label = Bukharà~~ \|position=right}}▼ ▲\|caption = Localització de Bukharà a l'Uzbekistan \|admin_tipus1 = [[Estat]]▼ ▲\|lat = 39.766667 \| admin1 = {{UZB}}▼ ~~\|long = 64.433~~ ▲\|position=right }} ▲\|admin_tipus1 = [[Estat]] ▲\|admin1 = {{UZB}} \|admin_tipus2 = Província \|admin2 = [[Província de Bukharà\|Bukharà]] \|població = 247661 \|any_cens = 2005 Linha 33 ⟶ 29: == Història == [[Fitxer:Samaniden-Mausoleum 2006.jpg\|esquerra\|thumb\|Mausoleu samànida. ]] [[Fitxer:Bokhara1909.jpg\|esquerra\|thumb\|Entrada a la fortalesa d'Arq. ]] [[Fitxer:Prokudin-Gorskii-19-v2.png\|esquerra\|thumb\|Saïd Alim Khan, darrer emir de Bukharà, fotografia en color de [[Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski\|Prokudin-Gorski]] (1911). ]] Bukharà ha estat, històricament, un dels centres principals de la civilització [[iran]]iana. La seva arquitectura i les restes arqueològiques formen un dels pilars de la història i l'art dels perses. La regió de Bukharà, durant un llarg període de temps, va formar part de l'[[Imperi Persa\|Imperi persa]]. L'origen dels seus habitants es remunta a l'època de la immigració [[Aris (poble)\|ària]] a la regió. Els perses [[Sogdiana\|sogdians]] van habitar l'àrea i alguns segles més tard el [[persa]] va esdevenir la llengua dominant entre ells. El nom de ''Bukharà'' apareix esmentat per primer cop en fons xineses al [[segle VII]], però el nom, tal com apareix en algunes monedes, demostra que es tracta d'una denominació molt anterior, ja que deriva del sànscrit ''vihara'' (monestir). Segurament fou una comuna rural sorgida a l'entorn d'un monestir, que va anar pujant de nivell. Al segle VII, estava governada per una dinastia local coneguda com els Bukhar Khudat pels musulmans. Es parlava un dialecte del sogdià. Alguns noms dels reis es coneixen per monedes o inscripcions, però la seva història només es comença a conèixer en època musulmana. La primera expedició àrab al darrere de l'[[Amudarià\|Oxus]], dirigida per [[Ubayd-Al·lah ibn Ziyad]], va arribar a Bukharà el [[674]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Gibb \|nom=H. A. R. \|títol=The Arab Conquests in Central Asia \|url= \|llengua= \|editorial=READ BOOKS \|data=2007 \|pàgines=17-19 \|isbn=1-4067-5239-8}}</ref> En aquest moment, governava a Bukharà Kabaj Khatin, vídua d'un rei mort poc abans de nom Bidun o Bandun, d'origen turc, com a regent d'un fill menor de nom Tughshada; la regència va durar 15 anys. El [[710]], Turghshada, ja major, fou instal·lat al tron de Bukharà<ref>{{Ref-llibre \|autor=al-Tabari \|enllaçautor=al-Tabari \|títol=The History of al-Tabari \|volum=Vol. 25: The End of Expansion: The Caliphate of Hisham A.D. 724-738/A.H. 105-120 \|url=https://books.google.es/books?id=ZLo_fm98DHwC&pg=PA40&dq=710+Bukhara&hl=ca&sa=X&ved=0CFcQ6AEwCGoVChMIrMmzyuzexgIVAYLbCh1Cdwp2#v=onepage&q=710%20Bukhara&f=false \|llengua=anglès \|editorial=SUNY Press \|data=1989 \|pàgines=40 \|isbn=0887065694}}</ref> per [[Qutayba ibn Múslim]], després de derrotar els rivals. Tusghshada fou assassinat l'agost/setembre del [[739]], al campament del governador àrab del [[Khorasan (província del Califat)\|Khorasan]], [[Nasr ibn Sayyar]]. Durant el seu regnat, es van produir diverses revoltes contra els àrabs i alguna invasió dels turcs que, una de les vegades, el [[728]]/[[729]], van arribar a ocupar la ciutat, reconquerida pels àrabs l'any següent. A Tughshada, el va succeir el seu fill Qutayba, que fou un bon musulmà. El 750, l'àrab Xarik ibn Xaykh va provocar una revolta local contra la nova dinastia abbàssida, revolta que fou dominada per [[Ziyad ibn Salih al-Khuzai\|Ziyad ibn Sàlih]], lloctinent d'[[Abu-Múslim]], amb l'ajut de Qutayba. Poc després, aquest fou acusat d'haver abandonat la religió islàmica i executat per ordre d'Abu-Múslim. El va succeir el seu germà Bunyat (potser entremig va regnar un parell d'anys un altre germà, de nom Skan o similar), que fou també executat el [[782]] per ordre del califa, acusat de ser partidari de l'heretgia d'[[al-Mukanna]]. A partir d'aquell moment, la figura del rei (Bukhar Khudat) va continuar existint però sense poder, gaudint d'influència únicament per les seves grans propietats. El Bukhar Khudat fou eliminat pel governador samànida [[Ismaïl ibn Àhmad\|Ismaïl (I) ibn Àhmad]] (885-892), després governador de Transoxiana (892-907). Les seves possessions foren confiscades, però de moment el rei deposat va rebre en diners les mateixes rendes que abans obtenia de les terres que havia perdut, si bé aquesta situació no se sap quant de temps va durar. L'emir o governador de Bukharà depenia de l'emir o governador de [[Khorasan (província del Califat)\|Khorasan]], amb capital a [[Merv]] (segle VIII) i a [[Nishapur]] (segle IX). Fins al [[873]], Bukharà estava administrada per un governador nomenat pels [[tahírides del Khorasan]], i després va passar als samànides. Yakub ibn al-Layth fou reconegut a Bukharà per un temps breu com a governador de Khorasan, però el clergat local va demanar al samànida [[Nasr ~~ibn Ahmad\|Nasr (~~I) ibn ~~Àhmad~~Ahmad]], governador de [[Transoxiana]] amb seu a [[Samarcanda]], de nomenar un governador particular i Nasr va designar el seu germà Ismaïl ibn Àhmad (885-892). El [[892]], quan tota Transoxiana va passar a Ismaïl, aquest va restar a Bukharà, que fou la seu del seu govern. Quan el [[900]] va derrotar [[Amr I ibn al-Layth]] i fou confirmat pel califa com a governador de Khorasan, Bukharà fou igualment la seva residència. A la caiguda dels samànides ([[999]]), la ciutat fou governada per delegats de l'Ilek Khan dels ''[[karakhànides]]''.{{sfn\|Gangler\|Gaube\|Petruccioli\|2004\|p=22}} Al segle XII, una família de savis coneguda amb el nom d'Al-i Burhan (''[[burhànides]]'') va aconseguir establir-hi una mena de jerarquia local, i la regió va esdevenir independent per un temps sota la seva autoritat. Després de la batalla de [[Katwan]] ([[9 de setembre]] de [[1141]]), Bukharà va caure en mans dels [[kara khitay]], però els Burhan van conservar el poder local com a feudataris dirigits pel cap de família, el ''sadr'' (plural ''sudur''). Una revolta popular va expulsar els burhànides, que es van refugiar a la cort kara khitay. Bukharà es va lliurar el mateix any a [[Muhammad Ala al-Din]] [[khwarizmshah]]. Linha 71 ⟶ 67: == Vegeu també == * [[Köneürgenç]] * [[~~Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah\|~~Mirkhwand]] == Bibliografia == Linha 79 ⟶ 75: {{Autoritat}} {{ORDENA:Bukhara}} [[Categoria:Ciutats de l'Uzbekistan]] ~~[[Categoria:Història d'Àsia Central]]~~ [[Categoria:Ruta de la seda]]

Bukharà: diferència entre les revisions