Guaràmides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Guaramides}}
m puntuació després de referència
Línia 4:
El terme « ''Guaramida'' » és un neologisme introduït per Cyril Toumanoff en els seus treballs; encara que no sigui reconegut pel conjunt dels historiadors, és habitualment utilitzat sobretot en la [[historiografia]] anglosaxona sota la forma « ''Guaramid ''».
 
Cyrille Toumanoff ha originat el concepte de « Guaràmida » quan ha recusat la tesi tradicional sostinguda sobretot en la ''Crònica georgiana '' que feia del « curopalat Guaram » un « Bagràtida pur », fill d'un emigrat jueu anomenat Salomó, descendent del rei [[David]], i d'una princesa cosròida, que hi hauria estar escollit com a rei d'Ibèria perquè « la descendència dels fils de Gurgalan (''sic'') s'havia extingit »,.<ref>Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;216.</ref><ref>Marie-Félicité Brosset, ''op. cit.'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;219</ref><ref>{{En}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, {{P.}}406-407 </ref>
 
Una altra tradic[[Vakhtang I Gorgasali|<abbr class="abbr" title="premier">i</abbr>]]<nowiki/>ó feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homonim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de <ref>Stockvis, ''Généalogie des rois de Géorgie'', chapitre IV, Tableau généalogique <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr><abbr class="abbr" title="numéro"></abbr>&nbsp;<span>2</span>, qui donne la descendance suivante : Gouaram <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Stéphanos <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Gouaram, père de Varaz-Bakour, père de Nerseh, père d'Adarnassé <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> de Tao.</ref> [[Vakhtang I Gorgasali]] d'Ibèria, que a més hauria estat l'ancestre a la cinquena generació d'Adarnases, el pare d'Achot I d'Ibèria.
 
En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,<ref>Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achot príncep d’Armènia, qui va anar al país i el va subjugar. </ref>, considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle  [[Segle VIII|<span class="romain">VIII</span>]] amb el príncep [[Vasak Bagratuni]], fill del príncep d'Armènia [[Ashot II Bagratuni|Achot II Bagratuni]], i el seu propi fill Adarnases que, per fugir la repressió àrab després de la batalla de [[Bagrevand]] el 772/775, es va refugiar a Ibèria.
 
== Història ==
Línia 26:
* [[Esteve II d'Ibèria]] (779/780-786).
 
== Notes eti référencesreferències ==
<div class="references-small decimal" style="">
<references></references>
</div>