Diferència entre revisions de la pàgina «Leon Battista Alberti»

m
canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte
m (canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte)
Alberti es va dedicar a la literatura des de molt jove, inclús des d'abans d'iniciar els seus estudis. A [[Bolònia]] escrigué una [[comèdia]] autobiogràfica en [[llatí]], una llengua que dominava amb gran mestria, la ''Philodoxeos fabula'' (Amant de la Glòria), amb la qual aconseguí enganyar tots els experts de l'època, que la consideraren original i l'atribuïren a [[Marco Emilio Lepido]], el nom amb què va signar Alberti. També en llatí va compondre [[diàleg]]s, els ''Intercœnales'', i el [[1428]], una obra titulada ''Deifira'', en la qual explicava la manera d'escapar d'un amor que s'hagués iniciat amb mal peu, inspirat amb tota probabilitat en vivències personals.
 
Després de la mort del seu pare el [[1421]], Alberti tingué fortes diferències amb la família, amb l'afegit de problemes econòmics. Aquesta situació l'impulsà a prendre els vots religiosos, per començar la carrera eclesiàstica. El [[1431]] es convertí en secretari del patriarca de Grado ([[Gorizia]]), el [[1432]] es traslladà a [[Roma]], on fou nomenat "abreviador apostòlic" (el seu paper era rubricar els "breus apostòlics", les disposicions papals enviades als bisbes). Durant 34 anys treballà com abreviador, visquent entre [[Roma]], [[Ferrara]], [[Bolònia]], [[Florència]], [[Màntua]] i [[RiminiRímini]].
 
El [[1433]] Alberti començà a redactar quatre llibres en llengua [[vulgar]], l'italià de l'època parlat a la regió [[toscana]]: els ''Llibres de la Família'', que són considerats com la seva obra mestra, i que finalitzà el [[1441]]. Reprodueixen un diàleg [[apòcrif]] que tingué lloc a [[Pàdua]] el [[1421]]. En el debat hi participen diversos membres de la família Alberti, personatges reals. S'hi enfrentenenfronten dues visions oposades: d'una banda hi apareix la mentalitat emergent, [[burgesia|burgesa]] i [[modern]]a, i de l'altra la [[tradició]], una mentalitat [[clàssic]]a unida al passat. L'anàlisi del llibre és una visió dels principals aspectes de la vida social de l'època; el matrimoni, la família, l'educació, la gestió econòmica de la família, i les relacions socials.
 
Tot i haver escrit nombrosos textos en [[llatí]], llengua a la qual li reconeixia un gran valor cultural i unes qualitats expresivesexpressives superiors, Alberti fou un fervent defensor de la llengua vulgar, ja que la considerava més adequada a les exigències d'una societat naixent en permanent transformació. L'experiència del ''Certame coronario'', una competició de [[poesia]] dedicada al tema de l'amistat, que tingué lloc a [[Florència]] el [[1441]], serví com a confirmació de la importànciaiimportància i valor de la llengua vulgar. A la idea d'aquest concurs cal atribuir-li les proves de diverses líriques desenvolupades per Alberti, recollides i publicades successivament amb el títol de ''Rimes'', gairebé totes amb temàtica amorosa, però molt originals i innovadores tant en l'estil comocom en la [[mètrica (poesia)|mètrica]]. Es tracta d'un dels primers exemples en la literatura italiana del recurs a una [[mètrica (poesia)|mètrica]] "bàrbara".
 
===Activitat com a arquitecte===
94.609

modificacions