Escal-Vigor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça interwikis
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
[[Fitxer:Escal-Vigor.jpg|thumb|Frontis de la 12a edició de 1930 per l'editorial [[Mercure de France]]]]'''''Escal-Vigor''''' és una [[novel·la]] de [[Georges Eekhoud]], un escriptor [[Bèlgica|belga]] d'origen [[Anvers|anversès]] que va escriure en [[francès]]. Es va publicar el [[1899]] a [[París]] mitjançant l'editorial [[Mercure de France]]. La novel·la va ser una de les primeres d'època contemporània en la literatura en la qual hi ha una ''[[sortida de l'armari|]]''sortida de l'armari'']], una declaració explícita i unívoca de l'[[homosexualitat|amor d'un home per un home]].<ref>Caroline Grenier, [http://raforum.info/dissertations/spip.php?article76 Une utopie sexuelle: "Escal-Vigor"], 2007</ref>
 
La novel·la va suscitar polèmica i, el [[1900]], arran d'una intriga [[catolicisme|catòlica]], van portar-la davant la cort de [[Bruges]] sota el pretext de [[delicte de premsa]]. Al capdavall, però, els jurats van absoldre-la.<ref> J. Detemmermans, [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=12135856 « Le procès d'Escal-Vigor in Le naturalisme et les lettres françaises de Belgique »], ''Revue de l'Université de Bruxelles '', 1984, pàgines 141-169.</ref>
Línia 16:
La novel·la conta la història d'amor del ''dykgrave'' (comte del [[dic]]s) d'una illa imaginària al [[Delta fluvial|delta]] de l'[[Escalda]], Henry de Kehlmar(c)k,<ref>Georges Eekhoud, Escal-Vigor, París, [[Mercure de France]], 1930 (12a edició), pàgines 22 i 23</ref> descendent d'una línia de nobles d'origen [[vikings|viquínga]], i Guidon Govaertz, fill del masover Michel Govaertz, que esperava que el comte es casés amb la seva filla. Des de l'inici de la història, s'entra en conflicte amb el ministre del culte [[cristianisme|cristià]] Balthus Bomberg, perquè convida a la festa no sols els nobles del seu feu, sinó també la gent del poble.
 
====La ''[[sortida de l'armari|]]''sortida de l'armari'']]====
En una discussió en què Blandine reprotxa al comte de Kehlmark el seu afecte pel jove Guidon i explica el risc que ell corre davant del pastor Bomberg, exhibeix el seu vitalisme contrari a l'esperit de mortificació del cristianisme.
*Kehlmark: ''Ah, voleu separar-me d'aquest noi! […] Veuràs com em deslligaré d'ell. […] D'ara endavant, Guidon no em deixarà més, s'estarà al castell permanentment…''