Revisió del 22:35, 17 oct 2015 modifica Independència (discussió \| contribucions) Autopatrullats 30.305 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:49, 2 gen 2016 modifica desfés Independència (discussió \| contribucions) Autopatrullats 30.305 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 60: Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat "realisme crític" cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com ''Los golfos'' de [[Carlos Saura]] (1959) ''El cochecito'' de [[Marco Ferreri]] (1960) i ''[[Viridiana]]'' de [[Luis Buñuel]] (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'[[Escola de Barcelona]]. Els seus primers films com a realitzador van ser escrits en col·laboració amb el poeta [[Joan Brossa]], i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per [[Dau al Set]] amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estats denominats "nous cinemes". Entre les seves pel·lícules d'aquesta època hi ha ''~~No contéis con los dedos/~~No compteu amb els dits'' (1967) i ''Nocturno 29'' (1968), que inauguren la seva col·laboració ininterrompuda amb el músic [[Carles Santos]]. En la primera meitat dels anys setanta, Pere Portabella es va convertir en una figura clau del desenvolupament d’un cine independent, alternatiu i clandestí, el treball cinematogràfic de la qual era indissociable de la seva posició política d’oposició al règim franquista. Films com ''Vampir-Cuadecuc'' (1970), ''Umbracle'' (1971-1972) o la seva sèrie de curtmetratges a propòsit de [[Joan Miró i Ferrà\|Joan Miró]], juntament amb la seva participació en el [[Grup de Treball]], van constituir intervencions radicals en els àmbits del cinema i de l’art. Després de la realització ''d'Informe general'' (1976), Portabella va obrir un parèntesi en la seva carrera cinematogràfica, que va estar marcat per la seva dedicació a l'àmbit polític i institucional durant l'època de la transició cap a la democràcia. Després d’aquest interval, va reprendre la seva pràctica com a cineasta –amb pel·lícules com ''Pont de Varsòvia~~/Puente de Varsovia~~'' (1989)– i productor, entre altres, de ''Tren ~~de sombras~~d'ombres'', de [[José Luis Guerín]] (1997). Des de l'any 2000, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut un reconeixement internacional en els circuïts de l'art contemporani. L'any 2000 el [[MACBA]] va produir el projecte expositiu ''Històries sense argument. El cine de Pere Portabella'', un projecte que va viatjar l'any 2003 al [[Centre Georges Pompidou\|Musée National Centre Georges Pompidou]] de París. El 2002 va ser l'únic artista espanyol convidat a la [[documenta\|documenta 11]] de [[Kassel]]. L'any 2007, el [[MOMA]] de Nova York va projectar la seva filmografia. Des de llavors, ha rebut nombrosos reconeixements.<ref>{{ref-web\|url=http://www.macba.cat/portabella-pere\|consulta=6 abril 2015\|títol=Pere Portabella\|obra=web\|editor=[[MACBA]]}}</ref>

Pere Portabella i Ràfols: diferència entre les revisions