Marcel·lí Domingo i Sanjuan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Marcelino Domingo |
Disambiguated: Estatut d'Autonomia de Catalunya → Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 using Dab solver |
||
Línia 72:
Era fill d'un [[guàrdia civil]], estudià [[magisteri]] i el 1903 es traslladà a [[Tortosa]], on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del [[republicanisme]] [[federalisme|federalista]] i de la justícia social. El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a Tortosa. El 1911 fou un dels dirigents de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR), amb la que el 1914 fou elegit diputat a les corts. El 1915 creà el [[Bloc Republicà Autonomista]] (BRA) amb [[Francesc Layret]] per a aplegar [[republicanisme]] i les reivindicacions obreres, i el seu diari, ''[[La Lucha]]'' (1916 – 1919), des d'on llançà dures campanyes de crítica al govern per la [[guerra del Marroc]] raó per la qual fou empresonat. També col·laborà en ''[[La Barricada]]'', afí al BRA.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté|nom=Josep Maria |cognom2=Villarroya|nom2=Joan |capítol=Lluís Companys i Jover|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents|any=2003|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=84-412-0885-9|pàgina=p. 98}}</ref> El 1917 fou un dels dirigents del [[Partit Republicà Català]] sorgit de la fusió del BRA i la [[Joventut Republicana de Lleida]], amb [[Francesc Layret]], [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] i [[Alfred Perenya]].
Tingué un paper destacat a l'[[Assemblea de Parlamentaris]] de 1917 i participà activament en els preparatius de la [[vaga general de 1917|vaga revolucionària de l'agost]], raó per la qual fou detingut i confinat al vaixell "Reina Regente". També participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de [[Catalunya]] l'octubre del 1918 i presentà una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la [[Mancomunitat de Catalunya]] perquè aquesta fos transformada en assemblea constituent per a redactar l'[[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|Estatut d'Autonomia de Catalunya]]. Durant la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l'exili i fou un dels inspiradors del [[pacte de Sant Sebastià]] i, després de la [[insurrecció de Jaca]], s'establí a [[Portugal]], i després a França.
En proclamar-se la [[Segona República Espanyola]] va tornar i fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional l'abril del 1931. També dirigí la delegació que amb [[Manuel Azaña]] i [[Lluís Nicolau d'Olwer]] convencé [[Francesc Macià]] de desconvocar la [[República Catalana]] a canvi de l'aprovació de l'estatut d'autonomia. Tot i que participà en l'acte de constitució d'[[ERC]], va preferir la militància al [[Partit Republicà Radical Socialista]].
Línia 124:
{{S-off}}
{{Filera de successions
|títol=[[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministre d'Instrucció Pública]]<br>[[fitxer:
|abans= [[José Gascón y Marín]]
|després= [[Fernando de los Ríos Urruti]]
|anys=[[1931]]}}
{{Filera de successions
|títol= [[Ministeri d'Agricultura d'Espanya|Ministre d'Agricultura]] <br>[[fitxer:
|abans= Nou
|després= [[Ramón Feced Gresa]]
|anys=[[1931]]-[[1933]]}}
{{Filera de successions
|títol= [[Ministeri d'Indústria d'Espanya|Ministre d'Indústria i Comerç]] <br>[[fitxer:
|abans= Nou
|després= [[José Franchy y Roca]]
|anys=[[1931]]-[[1933]]}}
{{Filera de successions
|títol=[[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministre d'Instrucció Pública]]<br>[[fitxer:
|abans= [[Francisco Barnés Salinas]]
|després= [[Francisco Barnés Salinas]]
| |||