Cristall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{confusió|vidre}}
[[Fitxer:Bismuth Crystal.jpg|thumb|Cristall de [[bismut]].]]
Un '''cristall''' és una forma [[sòlid]]a, en la que els constituents, [[àtoms]], [[molècules]], o [[ió (àtom)|ions]]<ref>{{Ref-llibre |autor=Diversos autors |títol=Física i química 1 Batxillerat |url=https://books.google.cat/books?id=nwfYW0sLUdUC&pg=PA58&dq=Cristall+i%C3%B2nic&hl=ca&sa=X&ei=nMyPVOe2J4nuUqeOgtgM&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Cristall%20i%C3%B2nic&f=false |llengua= |editorial=Nau Llibres |data=2011 |pàgines=58 |isbn=8476428251}}</ref> estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La [[cristal·lografia]] és l'estudi
==Cristall i vidre==
[[Fitxer:SiO2_2.jpg|thumb|Sílice en estat vitri]]
{{AP|Vidre}}
==Formació natural espontània==
[[Fitxer:Quartz oisan.jpg|thumb|Cristall de [[quars]]]]▼
Les diverses formes de tals cristalls es troben en la [[natura]]. La forma d'aquests cristalls és dependent del tipus d'[[enllaços moleculars]] entre els àtoms per determinar l'estructura, així com de les condicions sota les quals s'han format. Els
Les substàncies poden formar cristalls quan sofreixen un procés de [[solidificació]], ja sigui pel pas de líquid a sòlid, de gas a sòlid o per la precipitació d'una [[dissolució]] saturada. Sota condicions ideals, el resultat pot ser un cristall senzill, on tots els àtoms en el sòlid caben al mateix enreixat o estructura cristal·lina però, generalment, molts cristalls es formen simultàniament durant la solidificació, portant a un sòlid policristal·lí. La majoria dels
▲Les diverses formes de tals cristalls es troben en la natura. La forma d'aquests cristalls és dependent del tipus d'enllaços moleculars entre els àtoms per determinar l'estructura, així com de les condicions sota les quals s'han format. Els flocs de neu, els diamants, i la sal comuna són exemples comuns de cristalls.
▲Les substàncies poden formar cristalls quan sofreixen un procés de solidificació, ja sigui pel pas de líquid a sòlid, de gas a sòlid o per la precipitació d'una [[dissolució]] saturada. Sota condicions ideals, el resultat pot ser un cristall senzill, on tots els àtoms en el sòlid caben al mateix enreixat o estructura cristal·lina però, generalment, molts cristalls es formen simultàniament durant la solidificació, portant a un sòlid policristal·lí. La majoria dels metalls que es troben en la vida diària són policristalls. Els cristalls creixen junts simètricament formant parelles bessones.
▲[[Fitxer:Quartz oisan.jpg|thumb|Cristall de [[quars]]]]
Quina estructura cristal·lina formarà el fluid dependrà de la substància química del fluid, les condicions sota les quals s'està solidificant, i també de la pressió ambiental. Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el nom de cristal·lització.
==Sintetització==
Les estructures cristal·lines ocorren en totes les classes de materials, amb tots els tipus d'enllaços químics. Gairebé tots el metalls existeixen en un estat policristal·lí; els metalls amorfs o monocristal·lins s'han de produir sintèticament, sovint amb gran dificultat. Els cristalls amb enllaços iònics es poden formar be des d'un fluid fos o per precipitació d'una dissolució. Els cristalls amb enllaç covalent són també són molt comuns, exemples notables són el [[diamant]], la [[sílice]], i el [[Grafit (mineral)|grafit]]. Els materials de polímer generalment formaran regions cristal·lines, però les llargades de les molècules normalment eviten una completa cristal·lització. Les forces més dèbils de Van der Waals també poden jugar un paper important en una estructura cristal·lina; per exemple, aquest tipus d'enllaç dèbil manté unides les capes hexagonals del grafit i expliquen la seva tendència a l'[[Exfoliació (mineralogia)|exfoliació]].▼
[[Fitxer:Diamond and graphite2.jpg|thumb|Estructures cristal·lines del diamant i del grafit]]
Les estructures cristal·lines ocorren en totes les classes de materials, amb tots els tipus d'enllaços químics. Gairebé tots el metalls existeixen en un estat policristal·lí; els metalls amorfs o monocristal·lins s'han de produir sintèticament, sovint amb gran dificultat. Els cristalls amb [[enllaç iònic|enllaços iònics]] es poden formar be des d'un fluid fos o per [[precipitació]] d'una [[dissolució]].
▲
[[Fitxer:Compounddefects.png|thumb|Esquema mostrant alguns tipus de defectes]]
{{AP|Defecte cristal·logràfic}}
La majoria dels cristalls tenen una varietat de [[defecte cristal·logràfic|defectes cristal·logràfics]], que apareixen per causes diverses: deformacions mecàniques, refredament excessivament ràpid, defectes produïts per la radiació, impureses etc.
Els defectes més comuns són els puntuals (incloent els [[Defecte topològic cristal·lí|topològics]]), de línia, de massa, el defecte de Frenkel, en el qual un ió és desplaçat des del seu lloc a la xarxa a un dels espais intersticials o entre els àtoms a la xarxa, i el defecte de Schottky, al qual dos ions de signes oposats deixen la xarxa.
▲*Defectes puntuals
Els tipus i les estructures
==Propietats==
Alguns materials cristal·lins poden exhibir propietats elèctriques especials com l'[[efecte ferroelèctric]] o l'[[efecte piezoelèctric]]. El comportament de la [[llum]] en cristalls és descrit per l'[[òptica cristal·lina]]. En estructures dielèctriques periòdiques es pot esperar una gamma de propietats òptiques úniques, tal com les que es donen als [[cristall fotònic|cristalls fotònics]].
| |||