Luis Orgaz Yoldi: diferència entre les revisions

| nom = Luis Orgaz Yoldi

| imatge =

| lloc de naixement = [[Vitòria]]

'''Luis Orgaz Yoldi''' ([[Vitòria]], [[28 de maig]] de [[1881]] - [[Madrid]], [[31 de gener]] de [[1946]]) va ser un [[militar]] [[espanya|espanyol]], cap de l'[[Alt [[Estat Major]]. Va ser bandejat pel govern de [[Segona República Espanyola|II República]] a [[Canàries]], on hi va dirigir la revolta. Va ser cap de la [[Divisió Reforçada de Madrid]] i creador de les eficaces acadèmies de [[Alferes#alferes provisional|oficials provisionals]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. Diverses vegades conspirador contra el [[general Franco]] en favor del pretendent [[ Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]].

Així i tot, [[Procurador en Corts|procurador]] en les [[Corts Espanyoles]] durant la primera legislatura del [[Dictadura de Francisco Franco|període franquista]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2882540.NDIP.%29 Buscador Històric de Diputats], Consultat el 24 de desembre de 2011.</ref>

L'[[11 de febrer]] de [[1920]], l'alt comissari [[Dámaso Berenguer]] inicia la seva ofensiva sobre [[Xauen]], Orgaz mana una columna que des de [[TetuánTetuan]] penetra a través del massís de [[Beni Hosmar]].<ref> [[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', Editorial Fénix, Madrid, [[2000]]ISBN-84-88787-34-0 página 90</ref> El [[8 de setembre]] de [[1925]], amb l'ocupació de coronel d'Intervencions de la Comandància, mana l'avantguarda de la columna Sousa encarregada de socórrer la posició assetjada de [[Cudia Tahar]], clau per a la defensa de [[Tetuan]].<ref> La pèrdua de la capital del protectorat hagués anul·lat la victòria inicial en el [[desembarcament d'Alhucemas]], [[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 155-156. </ref>

Torna a la península i en [[1926]] és contertuliocontertulià de [[Francisco Franco]] en la [[Gran Peña]]. El [[4 de març]] de [[1926]], després de l'acord entre el mariscal [[Philippe Petain]] i el general [[Miguel Primo de Rivera]], es produeix la ruptura del front que busca l'anihilació d'[[Abd el Krim]]. La columa del coronel Orgaz envolta des del [[cap de pont]] d'[[Axdir el Yebel]] per silenciar l'artilleria [[rifeny]]a.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 163-164. </ref> El general [[Alberto Castro Girona|Castro Girona]] ordenà en setembre de [[1926]] la convergència en el [[Pla Groc de Ketama]] de les columnes de [[Sebastián Pozas Perea|Pozas]], Orgaz i [[Osvaldo Capaz|Capaz]].

[[José Sánchez Guerra]], exiliat a [[França]] en [[1927]], tornà a Espanya i el [[29 de gener]] de [[1929]] encapçalà a [[València]] la [[Conspiració Constitucionalista de 1929]], una conspiració militar contra la [[dictadura de Primo de Rivera]]. El [[regiment]] d'[[artilleria]] de guarnició en [[Ciudad Real]] la secundà, i fou reduït per l'[[aviació]] i la marxa d'una columna de Madrid dirigida per [[José Sanjurjo]] i per Orgaz.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', página 177. </ref>

Luis Orgaz Yoldi fou desterrat a CanàriasCanàries per la seva implicació en l'[[Sanjurjada|aixecament de Sanjurjo]] l'agost de [[1932]].

El [[8 de març]] de [[1936]], poc abans del seu trasllat a [[Canàries]], el [[general Franco]] participa en la reunió celebrada al [[Carrer del general Arrando]], 19, de Madrid, hi són presents, almenys, [[Emilio Mola]], Luis Orgaz, [[Rafael Villegas]], [[Joaquín Fanjul Goñi]], [[Ángel Rodríguez del Barrio]], [[Andrés Saliquet]] i [[José Enrique Varela Iglesias]]. Es tracta obertament la possibilitat que fos imprescindible un cop militar, indicant-se a [[Sanjurjo]] com el cap més adequat. Segons [[Luis Suárez Fernández]], Franco va evitar comprometre's, si ben va estar d'acord amb els altres sobre dos punts: la dissolució de la [[Guàrdia Civil]] i el relleu en massa d'oficials del [[Exèrcit]] seria el senyal que s'anava a implantar en [[Espanya]] la dictadura marxista.<ref> [[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', pàgs. 31-32, Barcelona, Ariel, 2005. ISBN 84-344-6781-X, páginas 31-32</ref> Segon s[[Ricardo de la Cierva]], en la minuta redactada per [[Manuel González Carrasco|González Carrasco]] resumeix el tractat en la reunió, actuant en les funcions de secretari el [[tinent coronel]] [[Galarza]], acordant la formació d'una Junta constituïda pels generals compromesos residents a Madrid.<ref> La casa era propietat de [[José Delgado y Hernández de Tejada]], membre de la [[CEDA]] i [[agent de borsa]]borsari [[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', página 271. </ref>

Assenyalada com a data pel cop d'estat el [[20 d'abril]] de [[1936]], no es va moure una sola unitat però el [[govern]] es va assabentar prou com per tancar al general Varela al castell gadità de Santa Catalina i confinar al general Orgaz a [[Canàries]], on es va posar immediatament en contacte amb el general Franco.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 275-278. </ref> Davant els nombrosos dubtes de Franco sobre la decisió de sumar-se a l'[[cop d'estat del 18 de juliol|Alçament Nacional]], aquest comentari posa de manifest la labor de persuasió realitzada per Orgaz:

El [[16 de juliol]] de [[1936]], separat del servei i bandejat en [[Canàries]], despatxa amb el [[general Franco]] en [[Santa Cruz de Tenerife]] quan buscava la forma de traslladar-se a [[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]].<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 287-288. </ref>

Acudeix a [[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]], on se celebren funerals pel mort governador militar de general [[Amado Balmes]], mai aclarida del tot la seva mort. Abans de les quatre del matí del [[18 de juliol]] de [[1936]], altres militars rebels com [[Lorenzo Martínez Fuset|Martínez Fuset]] i [[Francisco Franco Salgado-Araujo|Franco Salgado]] desperten al general Franco amb la notícia de l'alçament a [[Melilla]]. Franco surt immediatament per la [[Comandància]] amb els seus col·laboradors i el general Orgaz, encarregat que les seves forces ocupin els edificis i objectius previstos.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 308-309. </ref>

«....Franco té el camí lliure per prendre el comandament de l'[[Exèrcit Espanyol d'Àfrica|Exèrcit d'Àfrica]] que se li assignava en les [[Instruccions Reservades|instruccions de Mola]]. La situació a [[Canàries]] sembla suficientment assegurada i Franco la deixa en mans del general Orgaz que consumarà amb eficàcia l'[[cop d'estat del 18 de juliol|Alçament]] en totes les illes.

Va participar com a Cap d'una divisió en la [[batalla de Madrid]], en la [[batalla del Jarama|del Jarama]] i en la [[Batalla de Guadalajara (1937)|de Guadalajara]], on va fracassar estrepitosament. El [[6 de gener]] de [[1937]], el general Luis Orgaz -que havia substituït [[José Enrique Varela Iglesias]], ferit el [[25 de desembre]] de [[1936]]- enmig de duríssims forcejaments va aconseguir la carretera de La Corunya.<ref>Grandes batallas de la Guerra Civil Española. [http://www.generalisimofranco.com/GC/batallas/imprimir.htm Grandes batallas de la Guerra Civil Española] </ref>

En [[1937]] fou nomenat conseller nacional de [[FET y de las JONS]] i, poc temps abans d'acabar la contesa, cap de l'[[Exèrcit de Llevant]] fins al final de la Guerra Civil.<ref> Biografia de Luis Orgaz en biografías y vidas [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/orgaz.htm Biografia de Luis Orgaz en biografías y vidas] </ref>

A la fi de març de [[1937]], va ser nomenat Inspector de Mobilització, Instrucció i Recuperació (MIR) amb la missió de preparar i instruir a la nova oficialitat. Una de les seves primeres mesures va ser reformar les Escoles creades per la [[Junta de Defensa Nacional]] i convertir-les en [[Alferes#alferes provisional|Acadèmies de Alféreces Provisionals]], cadascuna amb un coronel director al capdavant.<ref>Academia de Ingenieros durante la Guerra Civil (1936-1939) [http://www.ingenierosdelrey.com/02_10_guerra.htm]</ref> Se'l considera el creador de l'oficialitat provisional. En juny de [[1938]] Franco li va atorgar l'ocupació de [[alferes]] honorari de l'arma de [[Infanteria]], ocupació que aquest va ostentar amb orgull fins a la seva mort i el distintiu de la qual va portar sempre sobre la guerrera.<ref>[[Blanco y Negro (revista)|Blanco y Negro]] (Madrid) - 07/06/1958, p. 23 - '''ABC'''.es Hemeroteca [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/blanco.y.negro/1958/06/07/023.html Blanco y Negro (Madrid) - 07/06/1958, p. 23 - ABC.es Hemeroteca] </ref>

Les comunitats jueves de [[Tànger]] i de [[Tetuan]], on ja centenars de jueus hongaresos havien oposat refugi, es van dirigir el [[22 de maig]] de [[1944]] a Orgaz, qui autoritza l'entrada a Tànger de 500 nens orfes, acompanyats per 70 adults. Provenien d'[[Hongria]] gràcies a la gestió d'[[Ángel Sanz Briz]].<ref>[http://www.esunmomento.es/contenido.php?recordID=173 esunmomento.es >> Momentos históricos. El ángel de Budapest. [http://www.esunmomento.es/contenido.php?recordID=173]</ref>

Aquest nomenament és objecte d'un [[Edició de llibres|editorial]] agressiu del diari falangista ''[[Arriba]]'', dins de la seva creixent polèmica amb el [[Madrid (diari)|''Madrid'']], de tendència aliena a la [[Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista|Falange]] i de tendència [[monarquisme|monàrquica]]. El fons de la qüestió és el clar propòsit del [[general Franco]] d'arrabassar a la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS]] un monopoli polític que a més mai havia posseït. Noms com Galarza, Orgaz, Iturmendi i Carrero eren proves d'aquesta pèrdua d'influència.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginapàgina 490. </ref>

Participa en la [[Conspiració monàrquica contra Franco]], la primera data de la qual documentada data del [[10 de juliol]] de [[1941]], segons el diari de [[Gil-Robles]]: ''Rebut -diu- una consulta de Carrascal, a qui reiteradament s'ha demanat en nom del general Orgaz la col·laboració de les gents d'[[Acció Popular]] per a un moviment de tipus monàrquic.''<ref>[[Pedro Sainz Rodríguez]], '''Un reinado en la sombra''' </ref> Encara que Gil-Robles manté la lleialtat a Franco, reconeix que el moviment conspiratoriconspiratiu del general Orgaz aconsegueix extenses ramificacions.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 504-505. </ref>

El [[8 de novembre]] de 1942, quan el [[general Franco]] rep una carta de [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]] relativa a l'[[operació Torch]], el desembarcament aliat al [[Marroc]], ordena a Orgaz que torni al Protectorat i mantingui als seus subordinats en estat d'alerta en previsió a una possible reacció alemanya.<ref>Segons l'ambaixador britànic [[Carlton Hayes]], Franco va observar durant l'entrevista una actitud serena i va respondre amb una carta personal acceptant la seguretat que les [[Nacions Unides]] li oferien. ''Misión de guerra en España'', [[Madrid]], [[1946]], pàgines 109-110</ref> El [[12 de novembre]], el general Yagüe, tret de l'[[ostracisme]], rep el comandament de les forces espanyoles al Marroc. Per sobre d'ell es trobava l'alt comissari, Luis Orgaz, però la dependència era directa del general Franco.<ref> [[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', página 229</ref> Després del reeixit desembarcament de les tropes nord-americanes al Nord d'Àfrica, el general Orgaz ha d'entrevistar-se amb el general nord-americà [[George Patton]].<ref>http://personales.ya.com/pedroms/pdf/3.058.pdf</ref>

Continua en la seva obstinació i el [[8 de setembre]] de [[1943]], un grup de generals de prestigi, Orgaz, general Dávila, Varela, Solchaga, Kindelán, Saliquet, Monasterio i Ponte subscriuen en to molt respectuós: ''sembla arribada l'ocasió de no demorar més la tornada a aquelles formes de govern genuïnament espanyoles''. S'apuntava que la Monarquia era la manera d'impedir la tornada del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. El general Franco va considerar aquesta carta com un simple acte d'[[indisciplina]] davant el qual va guardar silenci.<ref> [[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', pàgina 253</ref> El mateix Orgaz, que poques setmanes abans somiava amb revoltar-se al capdavant de cent mil homes, ara -[[26 de setembre]]- ''ho veu difícil, doncs els generals joves i l'oficialitat de comandant per sota estan amb Franco''. [[José María Gil-Robles]] li diu ''pobre home''.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', página 640. </ref>

En la [[Pasqua Militar]], el [[6 de gener]] de [[1944]], va ser lliurat al general Franco un bastó de comandament i un àlbum en el qual figurava la signatura de tots els generals i caps, incloent als quals van subscriure el [[Manifest dels Vint-i-set|manifest]].<ref>Franco no ignorava que no es tractava d'una iniciativa espontània, sinó que s'havia promogut des del [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministeri de l'Exèrcit]]. Orgaz s'havia queixat a Kindelán de l'excessiva complacencia dels generals. Carta de [[17 de desembre]] de [[1943]]. Arxiu [[Fundación Nacional Francisco Franco]], leg. 64, núm 58.</ref>

Com si pressentís l'ofensiva general contra la seva persona i el seu règim que anava a desencadenar-se en primavera, el general Franco reajusta a primers i mitjans de març de [[1945]] els seus quadres de suport militar, que almenys aparentment no havien tornat a ressentir-se des de la [[Pasquapasqua Militarmilitar]] de l'any anterior. Luis Orgaz és designat per al càrrec de cap adjunt de l'[[Alt [[Estat Major]], el comandament superior del qual seguia en mans del general Dávila des que va cessar el [[5 de març]] de [[1941]] com a [[capità general de Sevilla]].<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 691-692. </ref> En l'estiu de [[1945]] els seus consellers convencen [[Joan de Borbó i Battenberg]] de la necessitat de sortir del tancament suís i establir-se en [[Estoril]] com a avantsala del tron. Discuteixen un esborrany de document comminatori, encarregant al general Orgaz la consulta als capitans generals sobre el document. Estava clar que al pretendent li interessava per sobre de tot un pronunciament militar.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', páginaspàgs. 717-718. </ref> Però el [[general Franco]], que no perdia ull a la conspiració monàrquica, va designar Orgaz cap de l'[[Alt Estat Major]] i Orgaz va contestar al general Kindelán:

{{cita|«...''Quan a mi algunes persones em parlen d'un govern de generals, jo miro al voltant i no els trobo''. Davant el descoratjament d'Orgaz, l'[['''Infant d'Espanya'''|infant]] dirigeix la consulta a diversos generals: ''Ha de dirigir el [[rei]] al Generalíssim una suprema exhortació perquè abandoni el poder?''

...»}}

Davant les vacil·lacions dels seus adversaris, el general Franco actua cessant [[Alfredo Kindelán|Kindelán]] en el seu càrrec de director de l'[[Escola Superior de l'Exèrcit]]. En comentar aquest cessament, Orgaz proposava en carta a Kindelán ''accentuar la solitud de Franco'', i el propi cessat va pensar en un moment a demanar el retir.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', pàgina 718. </ref>

La designació de conspicus monàrquics com a [[procurador en Corts|procuradors en Corts]] alarma [[Pedro Sainz Rodríguez]] i [[Joan March i Ordinas]], incorporat ja a la conspiració però sense trencar amb Franco, que visiten [[José María Gil -Robles y Quiñones]] el [[14 de febrer]] de [[1943]]. Els tres coincideixen que el [[comte de Barcelona]] ha de declarar públicament la seva insolidaritat amb el general Franco i les seves noves [[Corts Espanyoles]]. No obstant això, Joan de Borbó es resisteix a trencar amb Franco i no prohibeix als monàrquics com Orgaz la seva incorporació a les Corts.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', pàgina 606. </ref> Fou [[procurador en Corts]] del grup dels designats pel [[Cap de l'Estat]] en la [[I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)]]

Per [[Ricardo de la Cierva]], Orgaz, que diverses vegades ha conspirat contra el general Franco, s'ha retirat de la conspiració. En les seves últimes cartes apareix cansat, desanimat, desproveït d'horitzó.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', pàgina 724. </ref>

== Referències ==

{{referències|23}}

{{Filera de successions|títol = [[Capità General de Catalunya]]<br />[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Former_4th_Spanish_Military_Region_(Until_1984).svg|25px]] | abans = [[Eliseo Álvarez-Arenas y Romero]] | després = [[Alfredo Kindelán y Duany]] | anys = [[1939]]-[[1941]]}}

{{Filera de successions|títol = [[Alt Comissari Espanyol al Marroc]] <br>[[fitxer:Merchant_flag_of_Spanish_Morocco.svg|30px25px]] | abans = [[Carlos Asensio Cabanillas]] | després = [[José Enrique Varela Iglesias]] | anys = [[1941]]-[[1945]]}}